Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

El 26 d'abril de 1986, a primeres hores del matí, va explotar el reactor número quatre de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna), escopint a latmosfera 6,7 tones de material radioactiu del nucli i dipositant isòtops radioactius sobre 200.000 quilòmetres quadrats d'Europa. L'Organització Mundial de la Salut estima que només en el territori de l'antiga Unió Soviètica al voltant de 500.000 persones han mort a causa de l'accident nuclear de Txèrnobil (Ucraïna), del qual el proper 26 d'abril es compliran 25 anys. Ara l'accident del Fukushima, al Japó, després del tsunami que va arrasar la regió ens ha fet enfrontar-nos a la perillositat de l'energia nuclear. L'accident de Txèrnobil va ser el més greu de la història de la indústria nuclear, que va ser qualificat com a nivell 7 en l'escala INES de successos nuclears. La mateixa que actualment té l'accident de Fukushima. Com podeu veure a les fotografies que us adjunto, la ciutat propera a Txèrno

NUCLEAR? NO, GRÀCIES. MANIFEST DE LA FIRA PER LA TERRA 2011 Fa un any, a la Fira per la Terra, vam recrear una explosió d'un reactor nuclear. No podiem imaginar que un any més tard hauriem viscut tantes explosions en una sola central. Mil cops ens van repetir que Txernòbil era irrepetible Mil cops ens van dir que totes les centrals nuclears eren segures I ara a Fukushima ningú no pot controlar tres reactors i quatre piscines Els liquidadors tornen a ser liquidables i la pluja radioactiva cau continents enllà mentre es desemmascara, poc a poc, la fèrrea submissió dels vigilants nuclears a les elèctriques vigilades. Si fa quaranta anys cridàvem: Nuclear? No, gràcies! I les energies alternatives eren en gran part una promesa.... Aquest hivern en què les energies renovables han produït el 38 % de l'electricitat de l'Estat i que tenim capacitat de generació elèctrica de sobres, ho hem de repetir amb més força Nuclear? No gràcies! I exigir, a l'Estat i a la Generalitat que de

Indignaos (Indignez-vous) Stéphane Hessel Traducción de María Belvis Martínez García 93 años. Es la última etapa. El fin no está lejos. Qué suerte poder aprovecharla para recordar lo que ha servido de base a mi compromiso político: los años de resistencia y el programa elaborado hace 70 años por el Consejo Nacional de la Resistencia. A Jean Moulin le debemos, dentro del marco de este Consejo, el agrupamiento de todos los componentes de la Francia ocupada, los movimientos, los partidos, los sindicatos, con el fin de proclamar su adhesión a la Francia combativa y a su único jefe reconocido: el general De Gaulle. Desde Londres, donde me reuní con el general De Gaulle, en marzo de 1941, me llegó la noticia de que el Consejo había puesto en marcha un programa (adoptado el 15 de marzo de 1944) que proponía para la Francia liberada un conjunto de principios y valores sobre los que se asentaría la democracia moderna de nuestro país i. Estos principios y valores los necesitamos hoy más que nunc