Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

José Figueras Ibáñez, un esclau de Franco de Sant Adrià

Imatge
En gener de 2017 us parlava de com l'actual Pont de la Nacional II sobre el riu Besòs a Sant Adrià de Besòs, havia estat construït gràcies a un destacament de presos esclaus del règim franquista. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2017/01/lactual-pont-de-la-nacional-ii-sant.html Aquest no va ser l'únic cas, la utilització de la mà d'obra esclava va ser la base del sistema de repressió franquista arreu del país. També gent de Sant Adrià va ser repressaliada i convertida en mà d'obra esclava lluny. Aquest és el cas de l'adrianenc José Figueras Ibáñez. José Figueras Ibáñez, de Sant Adrià de Besòs, va ser un dels centenars de milers de persones que van patir la repressió organitzada de la dictadura militar franquista. José ho va pagar a treballar com a esclau en el Batalló de Treballadors Número 4  ( L' Almoraima , Castellar de la Frontera) en la construcció de la carretera que uneix Castellar amb  Sotogrande  i que encara avui podem fer servir. Les obre

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

Imatge
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda dels Pirineus