Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

Article publicat a La Vanguàrdia el 20 de febrer de 2017 http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20170220/4269978283/paisatge-antic-tramvia-70.html Quan la   Lina , el personatge de Maria Barbal al llibre Carrer Bolívia , baixa del 70 ho fa en el que Marc Andreu ha descrit com una ciutat o barri invisible. Ho era cinquanta anys endarrere i ho continua sent avui. Encara més en ser frontera difusa, una frontera que sovint només va d'una vorera a l'altra però que a l'hora sembla un abisme. Un barri invisible però que no renuncia a ser paisatge. Un paisatge que sovint ha estat ( d)escrit . Un paisatge més viscut que visitat. La dictadura del cotxe va expulsar el 70 i la resta dels tramvies dels carrers. Avui conscients del nostre error intentem lluitar contra els estentors d'aquest règim dictatorial encara vigent per enllaçar dues anèmiques línies metropolitanes condemnades a viure aïllades. Si caminem despistats i creuem a peu la frontera, quasi

Quan les tropes franquistes ocupen Catalunya comença un període de repressió indiscriminada i terror. A l'exili obligat es sumen les detencions, els judicis sumaríssims il·legals, els empressonaments en presons y , camps de concentració i camps de treball exclau i els afusellaments de un gran nombre de persones amb l'unic delicte d'haver defensat el govern legítim de la república i la democràcia. Bona part de les penes de mort es van executar a l’anomenat Camp de la Bota, als afores de Barcelona, on actualment hi ha l’espai que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures i el Port Fòrum avui en dia. De les més de 3.000 persones que van ser executades a Catalunya un cop acabada la guerra, 1.717 ho van ser en aquest lloc. De fet, a l’inici de la guerra civil, el Camp de la Bota ja s’havia fet servir per tal d’afusellar militars sollevats l’any 1936. Després de la guerra, doncs, el govern franquista l’establí com a centre a Catalunya de la vessant més violenta