Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

El Convent del Carme, situat a l’actual carrer del Carme, fundat l’any 1292 pels monjos carmelitans calçats ja havia patit el 1714 els efectes de la guerra de successió. Desprès amb l’arribada dels soldats napoleònics l’any 1808, l’edifici fou ocupat per les tropes franceses i els membres de la comunitat carmelitana foren explulsats. En tornar-hi el 1814, es van trobar el convent saquejat i el 1823 amb la desamortització l’església fou transformada en parròquia i el convent en una caserna. En Juliol de l’any 1835, els liberals barcelonins provinents de la plaça de braus del Torín de la Barceloneta es dedicaven escampar-se per la ciutat amb la intenció d’incendiar els convents, el van calar foc. Després de tota aquesta història de decadència, el convent del Carme va tornar a tenir un paper preponderant a partir de l’any 1842, quan definitivament es va tancar la Universitat de Cervera i es va retornar oficialment la Universitat a la ciutat de Barcelona.L’edifici del Carme ha albergava

A MHIC (Museu d'Història de la Imigració de Catalunya) podem visitar la musealització del vagó del Sevillano que vol retre homenatge a la generació protagonista de les migracions interiors del segle XX a Catalunya. Aquí podeu veure en primera persona els record d'alguns dels seus protagonistes. Aquells que expulsats per la misèria van creuar l'estat espanyol a la recerca d'una oportunitat per sobreviure.

REACCIONA José Luis Sampedro Federico Mayor Zaragoza Baltasar Garzón Juan Torres López Àngels Martínez i Castells Rosa María Artal Ignacio Escolar Carlos Martínez Javier López Facal Javier Pérez de Albéniz Lourdes Lucía 1 Prólogo de Sthéphane Hessel Frente a los peligros que afrontan nuestras sociedades interdependientes es tiempo de acción, de participación, de no resignarse. Es tiempo de democracia genuina. Tiempo de movilizarse, de ser actores y no sólo espectadores impasibles, progresivamente uniformizados, gregarizados, obedientes. La participación no presencial que los nuevos medios de comunicación han propiciado fortalecerá el poder ciudadano, su capacidad de implicación, de formular no sólo protestas sino propuestas, de expresarse sin cortapisas. Corresponde a la comunidad intelectual, artística, científica y académica, pero también y de forma progresiva a los ciudadanos más comprometidos, liderar este movimiento a escala mundial que ahora es ya imparable. Más vale prevenir...