Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

Perquè dirigir un cicle de cinema de medi ambient a Sant Adrià? Doncs perquè els espais de reflexió al voltant de la gestió del territori i el medi ambient són escassos. Aquest cicle de cinema documental de medi ambient de l’Ateneu Adrianenc neix com una iniciativa basada en la difusió de la producció documentals de temàtica medi ambiental per donar a conèixer aquestes produccions que parlen del nostre entorn, de nosaltres, del nostre planeta, de la varietat i diversitat de llocs, persones, cultures i societats. El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s’alternen amb continents que tenen gran varietat d’ecosistemes on viuen multitud d’éssers vius. L’equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï. Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l’equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant

La crisis també ha arribat a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. A la reducció d'ingressos fruit d'un deficient sistema de finançament local s'afegeix la dependència d'un model econòmic insostenible basat en el totxo que hores d'ara ha estat juntament amb el sistema financer l'agreujant de la crisi actual general. Els propers pressupostos de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, per a l'any 2010, s'han d'adaptar necessàriament a aquest context de crisi reduint la despesa que no sigui absolutament necessària, optimitzant el funcionament i fomentant l'estalvi: 1.- Reducció de les despeses en actes i festejos, representació i protocol, publicitat, etc... 2.- L'Ajuntament també s'ha de reorganitzar davant la crisi analitzant les necessitat pròpies de personal i intentant reduir i optimitzar al màxim la plantilla pròpia amb mesures com la no renovació d'aquells llocs que no siguin estrictament necessaris en cas de

El 15 d’octubre del 2012 s’ha commemorat 72 aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Lluís Companys i Jover va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, President del Parlament de Catalunya, Ministre del Govern Espanyol i President de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola. El President Lluís Companys va ser arrestat a França, a l’exili, l’agost de 1940 per agents alemanys de la Gestapo, entregat a les autoritats franquistes, empresonat al Castell de Montjuïc i sotmès a un judici sumaríssim. Lluis Companys va ser afusellat en compliment d’una sentencia dictada pel Consejo de Guerra de Oficiales Generales celebrat a Barcelona el 14 d’octubre de 1940 i en el que va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió. Va ser el mateix General Francisco Franco qui va dictaminar que Lluís Companys i Jover fos executat a Barcelona, a través del enterado que va signar “ el caudillo ”. És imperdonable que tot un Pr

Els joves son un dels sector més vulnerables en els moments de crisi degut als alts nivells d’atur i en el cas específic de Sant Adrià de Besòs a que els nivells educatius es troben per sota de la mitjana de l’Àrea Metropolitana. Aquesta situació es veu agreujada degut a la precarietat laboral i l’alta taxa de temporalitat que sobrepassa el 60% entre la població jove. Personalment crec que, davant aquesta situació, s’haurien de promoure millores a la protecció social, incidint a les polítiques de joventut, com son augmentar l’oferta d’habitatge protegit de lloguer per a joves, promoure les ajudes progressives per a l’emancipació, enfortir el sistema educatiu i en el cas de Sant Adrià considero que seria molt útil la creació del Consell Municipal de Joventut. Crec que un pilar bàsic és la formació, per aquest motiu crec que s’hauria d’apostar per l’educació pública i de qualitat per formar joves preparats en el futur per competir en el mercat laboral, promou

Perquè no una Escola de Natura a Sant Adrià de Besòs? Medi ambient és sinònim d'entorn, és a di r: tot allò que ens envolta (medi urbà i medi natural) i les relacions que els éssers humans hi establim. La vida quotidiana en un medi urbà com el querepresenta la ciutat de Sant Adrià de Besòs provoca sovint una pèrdua del coneixement d'allò que és natural. Per això l'educació ambiental té un caràcter transversal i una orientació clarament interdisciplinària: de la pedagogia a la climatologia, de les ciències socials a les ciències naturals,de l'experimentació a l'acció, de l'economia a la cultura popular. Per aquests motius crec que és necessari i recomanable el projecte d'una Escola de Natura i Ecologia Urbana de Sant Adrià de Besòs. Un espai didàctic per a la divulgació del medi ambient, la natura, l’ecologia, els ecosistemes del Riu Besòs, del seu delta, de la platja, el medi urbà i la sostenibilitat. Una proposta d’educació ambiental vinculada a una Escola

L’Àrea Metropolitana de Barcelona vol construir una nova incineradora amb una capacitat de 450.000 tones i ampliar la planta de Sant Adrià del Besòs, que assoliria les 350.000 tones. Personalment refuso l'ampliació de l'actual incineradora del Besòs per molts motius, alguns d'ells objectius. Actualment, l'única planta incineradora en servei a l'Àrea Metropolitana, la de Sant Adrià, crema el 18% dels residus que produeixen 4.000.000 d'habitants. Incinerar suposa destruir materials encara aprofitables i accentuar així l'esgotament i la deficient gestió dels recursos naturals del planeta. La incineració, especialment, obstaculitza el desenvolupament d'altres sistemes alternatius, molt més adequats per al medi ambient: la reducció en origen, la reutilització, la recollida selectiva i el reciclatge. Aquestes han de ser actualment les prioritats de qualsevol política de gestió de residus. En front a l'ampliació de l'incineradora del Besòs, penso que

Santa Juliana i Santa Semproniana L’església de les Santes Juliana i Semproniana de Sant Adrià de Besòs, (Via Tajana) inaugurada el juliol de 1950 està decorada amb relleus escultòrics de l'artista suís Charles Collet. Charles Henry Collet Colomb Onex, Ginebra, 16 d’abril de 1902 - Barcelona, 1983  Escultor suís. Format a Ginebra com a escultor cisellador a l’Escola d’Arts Decoratives de Ginebra i a París (1918-23). El 1923 arribà a Barcelona on treballà al taller dels Corberó (Xavier Corberò) i amb els orfebres Ramon Sunyer i Francesc Solà. El 1924 col·laborà amb els decoradors Jaume Busquets i Santiago Olano. El 1927 exposà a la Sala Parés un conjunt d’obres en metall i el 1928 es presentà en una col·lectiva de les galeries Dalmau i participà en la Segona Exposició d’Art Litúrgic. Va obtenir la Medalla d’Or que en 1929 a l’Exposició Internacional de Barcelona . Fruit d’aquest èxit, des de 1929 fins al 1938 esdevingué prof