L'OBRA AMAGADA DE CHARLES COLLET A L’ESGLÉSIA DE SANTA JULIANA I SANTA SEMPRONIANA A SANT ADRIÀ DE BESÒS
Santa Juliana i Santa Semproniana
L’església de les Santes Juliana i Semproniana de Sant Adrià de Besòs, (Via Tajana) inaugurada el juliol de 1950 està decorada amb relleus escultòrics de l'artista suís Charles Collet.
Charles Henry Collet Colomb
|
Onex, Ginebra, 16 d’abril de 1902 - Barcelona, 1983
Escultor suís. Format a Ginebra com a escultor cisellador a l’Escola d’Arts Decoratives de Ginebra i a París (1918-23). El 1923 arribà a Barcelona on treballà al taller dels Corberó (Xavier Corberò) i amb els orfebres Ramon Sunyer i Francesc Solà. El 1924 col·laborà amb els decoradors Jaume Busquets i Santiago Olano. El 1927 exposà a la Sala Parés un conjunt d’obres en metall i el 1928 es presentà en una col·lectiva de les galeries Dalmau i participà en la Segona Exposició d’Art Litúrgic. Va obtenir la Medalla d’Or que en 1929 a l’Exposició Internacional de Barcelona.
Fruit d’aquest èxit, des de 1929 fins al 1938 esdevingué professor de l'Escola Massana. També participa a exposicions internacionals com la d’Art Sacre Internacional de 1932 a Ginebra i a la IV Triennal celebrada a Milà en 1936.
Degut a la Guerra Civil i els trastorns nerviosos de la seva esposa a causa dels bombardejos sobre Barcelona, el 1938, tornà a Suïssa on treballarà fins al seu retorn el 1940.
Exposà a les Nacionals de 1942 i 1944. En el període 1941-1944, rep l’encàrrec de la realització del programa escultòric de la reconstrucció del temple parroquial de Sant Pere de Figueres, on en els timpans, a l’altar major, el viacrucis, els púlpits i les claus de volta poden admirar-se una dilatada mostra de les seves escultures.
Fou el 1947 un dels fundadors del Cercle Maillol del Liceu Francès i el mateix any exposa a la galeria Argos. Va figurar al Foment de les Arts.
D’obra molt prolífica, va exposar ininterrumpidament a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Luzerna, etc, i va participar en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66). Alterna la producció artística amb la docència ja que va ser professor novament de l’Escola Massana (1960-1971) i de l’Acadèmia Dalses.
L’any 1977 s’inaugurà a la Plaça de la Palmera de Figueres (Calvo Sotelo , a l’època) un monument per celebrar el 75e. Aniversari de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Industria. Per la celebració es va procedir a posar un monument del artista suis-català, que representa el companyerisme i la ajuda.
Com a il·lustrador per a infants va dibuixar El gallet i la bossa de dinerons de Valeri Serra i Boldú, editat per Políglota el 1933, amb un dibuix de caire humorístic, estilitzat i ple de senzillesa.
Fruit de la seva formació inicial com a orfebre i com a escultor versat a la temàtica mitològica, Carles Collet va ser l’artista escollit per dissenyar un trofeu per guardonar la millor manifestació artística o literària Lli, fill d’Apolo. Aprofita també la seva experiència com a orfebre quan en col·laboració amb el pintor i joier Manuel Capdevila i Massana rep l'encàrrec de realitzar la Medalla Pectoral d'Or, símbol del President del Tribunal de Cassació de Catalunya (actualment exposada al Museu d'Història de Catalunya.
La Galeria de Vilanova (Vilanova i la Geltrú), en febrer de 1982, va dedicar a Charles Collet una antològica de pintura i escultura (1930-1945) en la que els seus olis van ser exposats per primera vegada En maig-juny de 1981 la mateixa Galeria va organitzar una exposició d’homenatge amb altra antològica (1921-1981) d’escultura, pintura i dibuix.
La seva última exposició d’escultures, es va celebrar el mes de desembre de 1982 a les Galerías Dalmau. La va presentar Joan Josep Tharrats, dient: “Sus obras nos aportan la verdadera dimensión humana de uno de los creadores más libres de la escultura catalana”.
Mestre d’artistes com Xavier Valls, la seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra 1903 — Barcelona 1973), ceramista i orfebre, es presentà i exposà sovint amb ell; el 1943 es presentà com a pintora a Barcelona. La seva filla és la reconeguda pintora i gravadora Claude Collet.
Com a col·leccionista Collet disposava al seu estudi del barri d’Horta una important i singular col·lecció de xiulets. La seva col·lecció anava des dels xiulets zoomorfs en fang negre de Oaxaca (Mèxic) fins els siurells mallorquins de rotunda blancor i formes arcaïtzants, procedents dels alfarers de Sa Cabaneta Port d’Inca. L’atracció d’aquest col·leccionisme li va venir en 1934 en un viatge a l’illa de Mallorca, on a Sóller Collet va descobrir els siurells en un mercat i fascinat pel seu sentit escultòric, la seva simplicitat i decoració ingènua, va adquirir el germen del que seria la seva col·lecció.
Anys més tard en una visita al Museu Etnològic de Ginebra, es fixà com a la vitrina de xiulets mancaven els siurells Mallorquins. En regressar a Barcelona Charles Collet va enviar al museu de Ginebra una mostra de siurells juntament amb una nota explicativa de com es fabricaven, on es venien i la seva nomenclatura local.
L’obra
Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, compacta, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l'abstracció.
Tècnicament la seva producció escultòrica va emprar els més diversos materials la pedra sorrenca, el ferro, plàstic, fusta,... el que dona un idea de l’evolució de l’obra de Charles Collet al llarg del temps.
Des d’un minuciós procés de simplificació sintètica en el que els volums semblaven voler significar-se a partir de la línia, fins a dotar de protagonisme del volum per sobre d’aquesta línia.
A nivell temàtic són característiques i reconegudes les seves obres de caràcter religiós, sobretot vinculat a l’escultura associada a l’arquitectura, del que seria un bon exemple el conjunt de Santa Juliana i Santa Semproniana o la portalada del nou Baptisteri de l’Abadia de Montserrat.
Un punt de culminant i d’inflexió de l’obra de Charles Collet la trobem al monestir de Montserrat. És molt poblable que l’iniciativa del Monestir signifiqués trencar amb un llarg període estèril en quant a la realització d’obres monumentals a Catalunya.
S’escollí com a estil un Neonoucentisme mediterrani hereu de la Mancomunitat de Catalunya. Per això, l’Abat Escarré cridà a una sèrie d’artistes i tècnics entre que de manera destacada trobem a Charles Collet.
Charles Collet va col·laborar amb arquitectes i pintors i escultors, amb la intenció de desenvolupar una concepció d’obra d’art total amb la integració de les diferents arts, amb un paper important reservat per les arts aplicades.
Cal destacar la seva obra exempta i de caràcter no religiós com els torsos femenins on demostra un domini del volums acurat, les obres de caire mitològic i obra de petit format. Destaquem també les obres de temàtica de retrat, a la que és va dedicar molts anys , particularment en bronze amb una gran qualitat. Una important mostra és el bust del Rei Joan Carles I d’estil expressionista, que era situat a la plaça del Rei de Sant Cugat del Vallès realitzat l’any 1976, com encàrrec de l’últim ajuntament franquista una vegada restaurada la monarquia a l’Estat espanyol.
Encara que és principalment conegut com a escultor la seva va ser una obra pluridisciplinar on trobem com s’endinsa en la pintura, el dibuix, el gravat, l’orfebreria, la ceràmica i l’escriptura sobretot la poesia en llengua francesa.
Charles Collet va ser un escultor molt prolífic i la seva producció està present en diferents indrets de Catalunya i forma part de importants col·leccions privades. No es tracta però d’un escultor molt conegut pel gran públic degut a que es va especialitzar en l’escultura aplicada a l’arquitectura (Abadia de Montserrat, Sant Pere de Figueres, Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa, Santa Juliana i Santa Semproniana de Sant Adrià de Besòs) on va ser molt conegut i estimat entre els professionals arquitectes i decoradors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada