José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs.

José Álvarez Menéndez, havia nascut a Xixón el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí Galán, a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici Polydor definitivament en 1936.

José Álvarez Menéndez, amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda dels Pirineus. 500.000 persones la majoria dels quals patiren internament als camps francesos. En esclatar la segona Guerra Mundial, alguns decidiren enrolar-se a l'exèrcit francès per deslliurar-se del captiveri i per continuar lluitant contra el feixisme ara però contra el nazisme. Molts serviren de punta de llança per la seva experiència militar i per tant patiren moltes baixes o caigueren presoners de guerra. Aquest va ser el cas de José Álvarez Menédez que fou confinat a l'Stalag VI-C (Bathorn) on va ser qualificat de presoner 7062. L'avantsala del seu camí cap al camp de Mauthausen a Àustria.

Stalag VI C

Stalag VI-C va ser un camp de presoners de guerra alemany de la Segona Guerra Mundial

situat a 6 km a l'oest del poble Oberlangen a Emsland, al nord-oest d'Alemanya. Administrativament, el camp estava inicialment subordinat a Stalag VI-B Versen. No obstant això, amb el temps es va convertir en el més gran d'un grup de camps ubicats a Alexisdorf, Dalum, Groß-Fullen, Groß-Hesepe, Neu-Versen, Wesuwe, Wietmarschen i Oberlangen, tots ells designats col•lectivament com Stalag VI-C / Z des del 13 de maig 1942. La seu de tot el complex es trobava a Bathorn.

El campament va ser construït el setembre de 1933 com un camp penitenciari penal per als alemanys considerats indesitjables pel govern nazi. Els aiguamolls escassament poblats d'Emsland eren ideals per a la tasca, ja que no hi havia assentaments grans a prop i la mateixa existència del camp es podia mantenir en secret. Els reclusos originals incloïen majoritàriament presos polítics, com els comunistes alemanys, però amb el temps altres categories d'"indesitjables" per al nazisme també seran empresonades. El maig de 1940 els presos polítics van ser traslladats a altres camps de concentració alemanys.

Xarxa de Stalags VI

Ja el setembre de 1939, el camp va ser ocupat pels militars i es va convertir en un campament de presó de guerra Stalag, un dels nou camps de presoners de guerra a la zona d'Emsland. El juny de 1940, un grup d'aproximadament 1.400 oficials polonesos capturats durant la invasió de Polònia a 1939 van ser transferits a la recentment designada Stalag VI-C. No obstant això, en preparació per a l'Operació Barbarossa, els oficials polonesos van ser transferits a altres Oflags l'abril de 1941 i, més tard, a l'estiu, el Stalag VI-C va rebre aproximadament 2.000 presoners de guerra soviètics. Les condicions eren terribles, la fam, les epidèmies i els maltractaments es feien habituals. Els morts van ser enterrats en fosses comunes a uns 1 km al nord del campament.

De l'Stalag VI C, José Álvarez Menéndez va ser deportat el 22 de juliol de 1941 al camp de concentració de Mauthausen en Àustria on va rebre la primera matricula el número de pres 3173.

El camp de Mauthausen va ser erigit el 1938, i ha acabat per esdevenir emblema de la deportació republicana, pel nombre dels que hi foren internats. Dels més de set mil republicans internats en aquest camp, tan sols al voltant de dos mil aconseguiren sobreviure. La majoria d'ells van morir al recinte de Gusen, anomenat «cementiri dels espanyols», a causa de les duríssimes condicions de treball i les malalties associades a la fam i a l'esgotament, sense que hi manqués el gasejat. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, italians, hongaresos, anglesos, espanyols,..., gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. Així mateix fou el que engolí la majoria dels deportats dels Països Catalans. Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d'extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

En 1938, Himmler va decidir construir un camp de concentració al costat del petit poble de Mauthausen, a Àustria recentment annexionada pel Reich. El dirigent nazi s'havia fixat en les productives pedreres de granit de la zona i pretenia explotar el treball dels presoners en elles. El patiment a la pedrera esdevingué un treball esgotador, essent les pesants pedres que havien de pujar per l'escala dels 186 esgraons, sota els cops de la SS i dels kapos, el símbol d'un treball feixuc i mortal.

Des de Mauthausen es gestionaria, amb el pas dels anys, una xarxa de camps satèl·lit que es va estendre al llarg i ample d'Àustria i fins i tot part d'Alemanya i Iugoslàvia. Aquests subcamps, coneguts com a Kommandos, es van crear al costat de pedreres, fàbriques, granges o infraestructures en què es requeria mà d'obra esclava. Comptaven, generalment, amb les seves barraques en què s'allotjaven els presoners i amb sistemes de seguretat similars, encara que a menor escala, que els del "camp mare". La seva grandària variava enormement i anava des de grans subcamps com Gusen o Ebensee, que van arribar a allotjar més reclusos que el mateix camp central, fins a petits Kommandos en què tot just treballava una dotzena de deportats.

Alliberament de Mauthausen

Al llarg dels seus gairebé set anys d'existència, van passar per ell uns 200.000 homes, dones i nens dels quals 120.000 van ser assassinats de totes les maneres imaginables. Segons Montserrat Roig, els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexos voreja la xifra de dos mil. El llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d'arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

José Ávarez Menéndez va morir assassinat pel nazisme, amb 30 anys, al camp d’extermini de Mauthausen el  7 de setembre de 1942.

Algún dia Sant Adrià de Besòs hauria de recordar al seu veí sumant-se al projecte Stolpersteine de Gunter Demnig. Ja fem tard.