DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
No vull parlar de la tradicional manifestació de violència de gènere o masclista o domèstica, no.
Vull parlar de com avui encara que no ens agradi reconèixer-ho la dona encara s’encarrega majoritàriament de les tasques de portar la casa, tenir cura dels fills, tenir cura de la gent gran alhora que treballa també fora de casa, encara que molt sovint rebent un sou inferior als companys homes. Com a molt en la majoria dels casos els homes “ajuden” a casa com si fos una tasca predestinada per a les dones.
La societat no facilita un canvi de rol en aquest sentit.
Quan una administració no construeix una escola bressol municipal, destinant els fons a altres finalitats, les principals afectades son les dones ja que en la seva majoria son les que han de renunciar a una realització plena en el món laboral acceptant jornades reduïdes.
Quan des de les administracions no dotem econòmicament una llei de dependència, que faciliti la seva implantació, estem obligant a moltes dones a renunciar a la possibilitat de conciliar la vida familiar i la vida laboral.
Quan des de la religió se li diu a la dona que no te dret a decidir sobre el seu propi cos i que si ho fa ha d’anar a la presó, estem discriminat a la dona pel sol fet de ser dona i tenir la capacitat reproductora.
Aquest tipus de “violència” també existeix i també s’ha de corregir.
Vull parlar de com avui encara que no ens agradi reconèixer-ho la dona encara s’encarrega majoritàriament de les tasques de portar la casa, tenir cura dels fills, tenir cura de la gent gran alhora que treballa també fora de casa, encara que molt sovint rebent un sou inferior als companys homes. Com a molt en la majoria dels casos els homes “ajuden” a casa com si fos una tasca predestinada per a les dones.
La societat no facilita un canvi de rol en aquest sentit.
Quan una administració no construeix una escola bressol municipal, destinant els fons a altres finalitats, les principals afectades son les dones ja que en la seva majoria son les que han de renunciar a una realització plena en el món laboral acceptant jornades reduïdes.
Quan des de les administracions no dotem econòmicament una llei de dependència, que faciliti la seva implantació, estem obligant a moltes dones a renunciar a la possibilitat de conciliar la vida familiar i la vida laboral.
Quan des de la religió se li diu a la dona que no te dret a decidir sobre el seu propi cos i que si ho fa ha d’anar a la presó, estem discriminat a la dona pel sol fet de ser dona i tenir la capacitat reproductora.
Aquest tipus de “violència” també existeix i també s’ha de corregir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada