EN DEFENSA DEL JUTGE GARZÓN

El Jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha estat citat com a imputat com a presumpte autor d'un delicte de prevaricació, el delicte més greu que pot atribuir-se a un Jutge

Personalment, encara que no soc jurista, crec que no es raonable pensar que ha existit una prevaricació que no han vist ni la Fiscalia ni els disset membres de la Sala de lo Penal de l'Audiència Nacional, ni el Consell General del Poder Judicial, però que no l'ha passat inadvertida a Manos Limpias i a Falange, que no eren part en aquell proces, però sembla que amb un criteri jurídic més encertat que el de tots aquells.

La raó donada és que, segons el Tribunal Suprem, va decidir investigar el cop militar del 18 de Juliol de 1936 i una limitada part dels crims de la Dictadura, les més de 100.000 persones desaparegudes i que encara es desconeix el seu final i els segrestos de menors.

A més a més concorre en aquest assumpte una dada certament preocupant en quant afecta a la presumpció d'independència del Ponent Adolfo Prego. La Llei 24/2006, del 7 de Juliol, declarant aquell Any com de la Memòria Històrica, promovia “l'homenatge i reconeixement de tots els homes i dones que van ser víctimes de la Guerra Civil, o posteriorment de la repressió de la dictadura franquista…”. Amb aquest motiu, en el CGPJ es va proposar el 12 de Juliol de 2006 l'adopció del següent acord: un «reconeixement a aquells servidors de la Justícia, Jutges, Magistrats, Fiscals i Secretaris Judicials, que van veure la seva carrera i la seva vida afectada convertint-se en víctimes de la Guerra Civil o posteriorment de la Dictadura franquista». El Ponent Prego va rebutjar vehementment la proposta que no va resultar aprovada.

Tal i com jo ho veig el Tribunal Suprem no ha valorat que les denuncies formulades relataven de manera evident una “sublevació militar” contra el Govern legítim de la II República i a continuació, des de el triomf dels “rebels”, la execució d'un pla previ d'extermini en tot el territori de l'Estat espanyol que va incloure,entre altres conseqüències, la desaparició forçada de més de 100.000 persones.

Sembla clar que el Jutge querellat estava obligat a actuar com ho va fer, practicant les diligencies urgents que exigeix l'Art. 13 de la Llei d'Enjudiciament Criminal i atès que els tractats internacionals signats per Espanya confirmen que els fets tipificats com a crims contra la Humanitat no son susceptibles de ser amnistiats.

Penso que el possible processament del magistrat Baltasar Garzón per voler posar al descobert la brutal repressió franquista d'una vegada per totes i desagreujar a las víctimes i els seus familiars, és senzillament impossible d'assumir per qualsevol demòcrata.

Cal assenyalar que el jutge Baltasar Garzón ha estat un dels principals promotors del desenvolupament a Espanya del principi de Justícia Universal i que representa el model de justícia basat en la defensa dels Drets Humans conforme amb el seu Dret Internacional que milions de ciutadans i víctimes reclamen en tot el món.

Cal dir també que els funcionaris del Jutjat nº 5 de l'Audiència Nacional, el de Garzón, han fet públic un manifest en suport al jutge on diuen no entendre la “crítica permanent” que sofreix. Les dues secretàries judicials i els 29 funcionaris del jutjat, asseguren que des de la seva posició privilegiada veient la conducta dia a dia de Garzón, se'ls fa “difícil entendre que les seves decisions i ordres puguin ser considerades a expressament injustes i, per tant, constitutives d'una conducta prevaricadora”.

Han estat molts els que han sortit en la seva defensa:

Jutges per la Democràcia i la Unió Progressistes de Fiscals consideren que aquest procés suposa “criminalitzar la discrepància jurídica”. Per l'ex fiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo “l'extrema dreta espanyola ha aconseguit posar al seu servei a una part de la magistratura” moguts pel “recel, l'enveja, la venjança”. I Juan Antonio Martín Pallín, Jutge del Tribunal Suprem, ha assegurat que l'admissió a tràmit de les querelles per prevaricació contra Garzón pot respondre “a l'existència d'un esperit de revenja”.

Amnistia Internacional també ha sortit en defensa de Garzón i de la seva investigació. I consideren aquesta situació “paradoxal” i “inèdita a nivell mundial”. Si el jutge hagués d'asseure's en la banqueta i abandonar el seu lloc “sintetitzaria l'extrem menyspreu als drets de les víctimes”.

Vull expressar el meu suport formal al magistrat Baltasar Garzón en aquesta causa, objecte de la qual crec és una greu campanya de difamació i persecució política, promoguda des de sectors ultra conservadors.

M'agradaria demanar que es prenguin les mesures necessàries per a evitar el que podria ser un atropellament jurídic mitjançant el qual es processa o es sanciona administrativament a qui vol impartir Justícia i es deixa a la més absoluta impunitat a qui van perpetrar crims de Lesa Humanitat, subvertint l'Ordre Constitucional i van sotmetre a tot un país a la tirania més criminal de la seva història.