Apagada en contra de la pujada de la llum

El proper dimarts dia 15 de febrer de 2011, com a usuari de les companyies elèctriques que en un moment de crisis i retallades socials he patit el que considero una injustificada i abusiva pujada del 10% a les seves tarifes elèctriques, em sumaré a l'apagada de 30 minuts. Amb aquesta acció vull expressar la meva disconformitat amb la política energètica del Govern, contraria als drets i interessos dels consumidors i massa depenent del sector empresarial elèctric.

Vull fer referència a que les quatre grans companyies elèctriques a nivell estatal (Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Unión Fenosa i HC) van obtenir un benefici conjunt de 7.672 milions d'euros el 2009. Endesa s'ha permès fitxar a l'expresident del govern Jose Maria Aznar com assessor extern per a llatinoamèrica per 200.000 € anuals i gas Natural a Felipe Gonzalez per 120.000€.

Cal destacar que en els últims 4 anys s'ha incrementat vora del 50% la tarifa, que en situa per sobre de la mitjana de l'UE-27. El Ministeri d'Indústria que dirigeix Miguel Sebastián, sosté que aquesta pujada es deu a la pujada dels preus dels combustibles, però no fa referència al nou sistema de subhastes de l'energia a les que es fixa la tarifa i a les acudeixen els especuladors financers. Des de la Comissió Nacional d'Energia i la Comissió Nacional dels Mercats de Valors es denuncia com aquest sistema tendeix a augmentar el preu i és inflacionista i com, una vegada s'ha fixat la tarifa per als consumidors, el preu que pagaran les elèctriques cau espectacularment. En caure el preu les comercialitzadores no ho repercuteixen en el preu final dels seus productes. És a dir, les empreses apliquen la tarifa màxima aprovada a la subhasta i s'embutxaquen aquesta diferència sense repercutir en els seus abonats, cosa que sí ocorria abans amb l'anterior sistema de tarifa integral. En total, una diferència de 653 milions d'euros entre 2007 i juny de 2010.

Aquest sistema de subhastes proporciona importants beneficis a les elèctriques més enllà dels preus reals de l'energia i amenaça amb encarir sense límit la factura elèctrica. A les licitacions, que se celebren una vegada al trimestre, les cinc comercialitzadores que tenen el privilegi de vendre a tarifa (propietat dels cinc grans grups elèctrics, Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Hidrocantábrico i Eon Espanya) adquireixen a termini, i de forma virtual, l'energia que preveuen subministrar als seus clients en el següent trimestre. La subhasta que ha fixat el preu d'aquest gener es va celebrar el 14 de desembre. Entre els 25 participants, més de la meitat eren entitats financeres, entre elles bancs alemanys i francesos, amb interessos especulatius.

L'increment també ve determinada per la compensació de 600 milions que els govern donarà a les centrals de gas i carbó d'importació, perjudicades per el Real Decret que protegeix el carbó nacional (més car i de pitjor qualitat) enfront de l'internacional i més contaminant que les energies renovables. Donant-se la paradoxa que els preus finals de l'energia elèctrica es fixa a partir del cost de produir-la de la manera més cara possible (en centrals de gas natural i carbó) encara que gran part de l'energia és produeix amb mitjans més barats com l'hidroelèctrica.

Des d'ICV, Joan Herrera, al Congrés de Diputats ja va presentar una proposició no de llei per treure a les centrals hidràuliques i nuclears del sistema de fixació de preus. El seu plantejament era que l'energia hidràulica produïda a Espanya prové d'embassaments que van ser construïts en la dècada dels quaranta i cinquanta del segle passat pel règim franquista. Es van donar en concessions de 75 anys de durada, no pagant l'ús de l'aigua que és un bé públic i que s'usa per a benefici privat. Les empreses privades elèctriques paguen a l'Estat per aquestes concessions entre 10/20 milions d'euros anuals i han obtingut de mitjana durant els últims deu anys 1.000 milions d'euros anuals de beneficis, és a dir, que paguen 20 milions i reben 1.000 milions.

En quant a l'energia nuclear avui el govern del PSOE planteja l'allargament de la vida útil de les centrals nuclears ja existents, passant dels 40 anys de vida als 50 anys. Ja hem vist l'allargament de la vida útil de la central de Garoña durant set anys, central amb greus problemes de seguretat. Aquest allargament de la vida útil de Garoña no representarà cap cost per a l'empresa i si un gran benefici econòmic ja que es calcula que cada un dels set anys d'allargament de la vida útil de la central nuclear de Garoña els suposa un benefici de 250 milions d'euros anuals, ja que és una central ja totalment amortitzada. El Govern dretà alemany d'Angela Merkel ha aixecat la moratòria nuclear i ha decretat l'allargament en deu anys de les seves centrals nuclears, però a canvi aquestes hauran de pagar uns 3.000 milions d'euros anuals.

A més a més si escoltem a les empreses elèctriques ens parlen que l'energia nuclear combat millor el canvi climàtic ja que és, segons ells, una energia neta que ni produeix ni expulsa CO2 a l'atmosfera i, en conseqüència, no contamina. No obstant això, el seu nivell de contaminació radioactiva sí que és preocupant per a la salut i creiem que mai s'ha de parlar d'energia neta amb les nuclears, com ho demostren el successius incidents que han patit les centrals espanyoles. Cal destacar el problema que generen els residus nuclears a Espanya, en els quals ja tenim 6.700 Tm., I l'allargament d'aquestes centrals suposarà unes 2.000 Tm. més de residus. Residus pels que hem de pagar a tercers paissos per al seu emmagatzematze i ara es planteja un ATC (el magatzem de residus nuclears) en algun lloc d'Espanya amb despeses de construcció i manteniment pagats amb diners públics per a benefici de les empreses privades.

S'ha calculat que si s'imposés un impost a les centrals hidroelèctriques a raó de 20 euros per megawatt produït es recaptaria uns 544 milions d'euros anuals. Si s'imposés un altre a les centrals nuclears que allarguin la vida útil i similar a l'imposat per Alemanya, rondaria els 1.200 milions d'euros anuals.

A més a més a aquesta pujada desproporcionada de la tarifa elèctrica cal afegir la pujada de les tarifes del gas, els preus més alts de la història de la benzina i el gasoil, la pujada dels preus del transport públic i els peatges, l'increment de l'Euribor, principal indicador de les hipoteques, l'increment de l'IPC del 3%, increment de 2% de l'IVA, etc...

En contraposició a aquests increments els ciutadans i ciutadanes pateixen una taxa d'atur que supera el 20% de la població activa i que en el cas del joves és del 40%, l'eliminació de l'ajuda dels 426 € per als aturats que hagin esgotat la prestació d'atur, l'eliminació per a totes les famílies sense tenir en compte la renda familiar del xec nadó, la congelació de les pensions i els salaris, la reforma de les pensions que obligarà a allargar l'edat de jubilació fins als 67 anys i les prestacions es veuran reduïdes en haver-se incrementat fins els 38,5 els anys necessaris per rebre el 100 % de la pensió, una reforma laboral que provoca una retallada en els drets laborals dels treballadors i treballadores, etc...

Per aquest motius jo dono suport i secundarem l'apagada general elèctrica de 30 minuts a les 22 hores del dilluns 15 de febrer de 2011.