A Sant Adrià volem...



Video de campanya d'ICV-EUiA a Sant Adrià de Besòs

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

Imatge
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...
Més informació

Xavier Valls i el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet

Imatge
Artice publicat a La Vanguardia el 16 de març de 2017 Hi ha arquitectes estrella i arquitectes d’escala humana, com hi ha cuina d’estrella i la cuina casolana. A Brussel·les Víctor Horta, a Helsinki Alvar Aalto, a Barcelona Antoni Gaudí, a Chandigarh Le Corbusier, a Brasília Oscar Niemeyer... moltes ciutats tenen associats  genis de l’arquitectura . Arquitectes que actuen com imants d’atracció per al turisme, una força gravitacional que sovint, com la terra amb la lluna, condemna a virar al seu voltant. Sempre la mateixa postal o post a Instagram. A  Santa Coloma de Gramenet ,  Xavier Valls . Sí, Santa Coloma i sí, Xavier Valls. Poques ciutats com Santa Coloma representen amb tanta fidelitat els despropòsits del  desarrollisme  o  subdesarrollisme  dels anys 60 i 70. El resultat de voler donar resposta a l’onada migratòria rellogada o embarracada va ser desconstruir el paisatge per construir (des)ordenats polígons d’habitatges. Pocs i...
Més informació

PROPOSTA D'INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ A LA FONT DE LA MINA DE SANT ADRIÀ

Imatge
INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ EUROPEAN INSTITUTE OF GYPSY CULTURE Font de La Mina – Sant Adrià de Besòs L'Espai Cultural Font de la Mina és un edifici de dues plantes, amb una superfície de 3.154 m2 útils per al públic. Una de les característiques que l'identifica és la lluminositat, aconseguida gràcies a la seva estructura lleugera de tramat metàl·lic i vidre, que aprofita al màxim la claror natural. Es divideix en dues grans seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.   L'equipament -situat al carrer de Ponent, entre la rambla de la Mina i el carrer de Venus, on abans hi havia el centre cívic- té un caire polivalent ja que acull diferents serveis: la Biblioteca, un auditori, una sala d'actes amb capacitat per a 150 persones, un ampli vestíbul que ha integrat la sala Pinós – l'obra catalogada dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós que formava part de l'antic centre cívic, que es va enderrocar- i p...
Més informació