Un moviment que els poders i alguns mitjans de comunicació han intentat criminalitzar i banalitzar pero que demostra una vegada més com la la massa sileciosa pot ser la massa que crida per demanar els seus drets.
Avui, que el Prtit Popular vol realitzar un cruel atemptat contra la llibertat del dret al seu propi cos de les dones, vull recordar que durant la República el Parlament de Catalunya va aprobar una llei de l’avortament molt vanguardista en relació a les de la resta d’Europa. Permetia, sota un estricte control, la interrupció artificial de l’embaras per raons terapéutiques, eugenésiques, neomalthusianes, étiques i sentimentals. A continuació reprodeixo el text del Decret aprobat el 25 de desembre de 1936 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 9 de gener de 1937. 1937 (Decret de regulació de la interrupció artificial de l’embaràs i ordre d’aplicació) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. -Núm .9. – Dissabte, 9 gener 1937 PRESIDÈNCIA DECRET La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d’acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d’un fet fins avui efectuat lluny de tot co...
Artice publicat a La Vanguardia el 16 de març de 2017 Hi ha arquitectes estrella i arquitectes d’escala humana, com hi ha cuina d’estrella i la cuina casolana. A Brussel·les Víctor Horta, a Helsinki Alvar Aalto, a Barcelona Antoni Gaudí, a Chandigarh Le Corbusier, a Brasília Oscar Niemeyer... moltes ciutats tenen associats genis de l’arquitectura . Arquitectes que actuen com imants d’atracció per al turisme, una força gravitacional que sovint, com la terra amb la lluna, condemna a virar al seu voltant. Sempre la mateixa postal o post a Instagram. A Santa Coloma de Gramenet , Xavier Valls . Sí, Santa Coloma i sí, Xavier Valls. Poques ciutats com Santa Coloma representen amb tanta fidelitat els despropòsits del desarrollisme o subdesarrollisme dels anys 60 i 70. El resultat de voler donar resposta a l’onada migratòria rellogada o embarracada va ser desconstruir el paisatge per construir (des)ordenats polígons d’habitatges. Pocs i...
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a Xixón el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici Polydor definitivament en 1936. José Álvarez Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada