DONEM UN NOM A LA BIBLIOTECA DE SANT ADRIÀ

Les biblioteques d'aquest país, com les escoles o els instituts, solen tenir nom. Batejar-les permet recuperar algun topònim perdut, assenyalar el barri on es troben o homenatjar la memòria d'algú que se n'ha fet mereixedor. A Sant Adrià disposem de dos Biblioteques municipals, una amb el nom de Font de la Mina i l'altra amb el de Biblioteca de Sant Adrià. Des d'Iniciativa per Catalunya Verds proposem dotar d'un nom a la Biblioteca de Sant Adrià degut a que aquest nom pot portar a equívocs i com a idea de singularització i homenatge. No seria el primer cas a la nostra ciutat ja que l’Institut d’Ensenyament Secundari de Sant Adrià va canviar de nom, en obrir-se l'IES Fòrum, per dur el nom de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. EN CLAU DE GÈNERE Fa 11 anys que es va engegar el projecte “Carrers amb noms de dona” des de la regidoria de polítiques de gènere de Sant Adrià. Precisament l’any 2001 es va posar de manifest que només 9 dels 172 carrers del municipi tenien noms de dones, i aquests pertanyien tots a santes i verges. Ara ja existeixen carrers, passatges i places que commemoren les Dones de Negre, Madres de la Plaza de Mayo, Marie Curie, Neus Català, Frida Khalo, Dolores Iraburri, Frederica Montseny, Benazir Bhutto, Anne Frank, Elisabeth Eidenbenz, Teresa de Calcuta, Maria Mercè Marçal, entre moltes altres. Volem destacar l'absència de noms de dones vinculats a equipaments culturals de la ciutat (El propi IES Vazquez Montalban, l'Escola de Música Benet Baïls, Escola Pompeu Fabra, Escola d'adults Manuel Fernández Márquez,...) NEUS BOUZA GIL Des d'Iniciativa per Catalunya Verds volem proposar el nom d'una dona vinculada al nostre municipi i en representació, memòria i com homenatge a les persones afusellades al Camp de la Bota. Neus Bouza Gil va ser moltes persones represaliades i executades al Camp de la Bota de Sant Adrià. El 26 de maig de 1939: fita màxima dels afusellaments fets al Camp de la Bota, amb vint-i-una víctimes. A partir de les dades de l'expedient, hom dedueix que Neus encaixava dins el perfil de jove miliciana. Obrera tèxtil, resident al barri de Poble Nou, sindicada a la CNT, durant l'etapa revolucionària dels primers moments de la guerra es va absentar del seu treball en una fàbrica de teixits per a incorporar-se a les milícies. Va ser detinguda ben aviat: el dia 23 de febrer, un veí del seu mateix edifici va personar-se a la Delegació d'Informació i Investigació de Falange per a denunciar-la per miliciana. Detinguda primerament per falangistes, va ser lliurada a la policia el 8 de març. En la delació original se l’acusava d'haver intervingut “voluntàriament” en els afusellaments del Camp de la Bota durant la guerra, quan llavors, el 1936, encara no havia complert els vint anys. L'acusació era prou greu perquè hom recaptés declaracions dels veïns de l’edifici i adjacents. En la seva declaració, Neus va reconèixer… “(…) que desde el diez de octubre del año treinta y seis está afiliada a la C.N.T.; que el día 20 o 21 de julio ingresó en las milicias antifascistas haciendo las veces de cocinera de varios milicianos, vistiendo mono, aunque no es cierto que llevara fusil y llevara al cuello un pañuelo rojo; que estuvo prestando servicio en estos menesteres por espacio de unos tres meses en el lugar llamado Cuatro Torres próximo al Campo de la Bota y que tan sólo un día estuvo presenciando el fusilamiento de diversas personas; que por el mes de octubre se reintegró a su oficio, pasando a trabajar a la fábrica de lonas…” És a dir, que va estar en l'antiga escola d'artilleria del castell de Les Quatre Torres, proper al lloc d'afusellaments, desenvolupant les tasques auxiliars clàssiques d’una jove miliciana de rereguarda com ella -cuinat i rentat de roba- la qual cosa explica que no portés armes, tal com van confirmar les declaracions d’alguns veïns de la seva casa. La data de la seva tornada a la feina coincideix amb el moment en què el govern central presidit per Largo Caballero va decidir desmobilitzar les dones del front i acabar amb l'emblemàtica i suggeridora figura de la miliciana. Una figura que, amb la derrota de la República, formaria part de la galeria de pitjors enemics del nou règim com a principal encarnació de la roja: dona sanguinària i degenerada, dotada dels pitjors atributs físics i espirituals, antítesis de l'abnegada dona-mare i esposa. La seva sort ja estava decidida. El 25 de maig es va rebre l’enterado del general Franco. A l’endemà va ser traslladada a la capella de la Presó Model, on la recolliria el piquet de la guàrdia civil –a ella i a un altre condemnat, també de filiació anarcosindicalista, Antoni Charles Domenech- per portar-la al Camp de la Bota (Consell de Guerra permanent número 2, S.U. 2399, TMT). Un lloc que no podia ser-li més familiar.

Providències i diligències de l’execució de Neus Bouza y Antoni Charles Doménech, amb data 26 de maig de 1939. Consell de Guerra permanent número 2, S.U. 2399, TMT.