La Constitució propugna en el seu article primer, entre altres, el valor superior de la justícia dins de l'ordenament jurídic espanyol i tal com reiteradament ha sostingut el Tribunal Constitucional, en l'àmbit de l'Administració de Justícia els valors constitucionals es manifesten en el dret a obtenir la tutela judicial efectiva dels drets i interessos legítims.
Amb l'entrada en vigor de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses el PP s'ha carregat l'accés lliure a la justícia i només ha dissenyat una justícia per a rics.
L'article 119 de la Constitució estableix que "la justícia serà gratuïta" i, sent l'Administració de Justícia el tercer pilar de l'Estat de Dret i l'únic que garanteix el control de l'administració i del poder polític, es restringeixi ara el dret fonamental a acudir a els jutjats i tribunals imposant als ciutadans el pagament d'un "impost judicial".
L'extensió indiscriminada de les taxes judicials a tota la ciutadania, que ha presentat l'inefable Gallardón, en estendre el pagament de taxes judicials a tota persona natural i jurídica, així com als ordres jurisdiccionals civil, contenciós administratiu i social, així com la determinació de la seva quantia sense respectar el principi de proporcionalitat en relació amb la capacitat econòmica dels ciutadans i ciutadanes, impedeix i obstaculitza l'exercici del dret fonamental d'accés a la Justícia.
Queda clar que aquestes taxes persegueixen limitar als que menys recursos tenen el seu dret a accedir a la Justícia.
De fet les taxes judicials es van imposar a l'Espanya del règim dictatorial franquista en 1959 i van ser suprimides amb la recuperació de la democràcia amb la Llei 25/1986, de 24 de desembre, de supressió de les taxes judicials, per tal d'eradicar de l'ordenament jurídic la figura de la taxa judicial per propiciar que tots els ciutadans puguin obtenir justícia sigui quina sigui la situació econòmica o la seva posició social.
Fins ara, els Governs Estatals només aplicaven taxes judicials a grans empreses, les que tenen ingressos superiors als 10 milions d'euros i ara s'aplicaran a tots els ciutadans, excepte els de baixos ingressos, que tenen dret a la justícia gratuïta.
A més a més podria tractar-se d'una mesura anticonstitucional, Clar el PP va votar en els seu moment en contra encara que ara s'omple la boca parlant de la constitució. La doctrina del Tribunal Constitucional, seguint als tribunals europeus, només admet les taxes en l'àmbit de la justícia quan pel seu import no impedeixin l'accés a la jurisdicció per motius econòmics i aquest serà l'efecte que produirà la nova llei de taxes: indefensió ciutadana, per no poder pagar l'elevat cost de la nostra defensa jurídica. A més la llei vulnera el concepte mateix de taxa que estableix la mateixa Llei general tributària i que la defineix com el pagament que una persona realitza per sufragar les despeses que ocasiona per l'ús d'un servei públic. la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans iniciada amb la Sentència Kreuz contra Polònia, de 19 de juny de 2001 (assumpte núm. 28249/95), i consolidada posteriorment (per totes, SSTEDH de 26 de juliol de 2005, Kniat c. Polònia , assumpte 71.731 / 01; 28 novembre 2006, Apostol c. Geòrgia, assumpte 40.765 / 02; i 9 de desembre de 2010, Urbanek c. Àustria, assumpte 35.123 / 05), la seva quantia no sigui excessiva a la llum de les circumstàncies pròpies de cada cas, de manera que "no s'impedeixi a la pràctica l'accés a la jurisdicció o el obstaculitzi en un cas concret en termes irraonables". En concret, aquesta Sentència es referia a la imposició de taxes judicials per import 70 euros a grans societats mercantils.
Alguns exemples d'aquesta barbaritat és exemple com l'ocupant d'un vehicle que quedés paraplègic en un accident i reclami a la companyia asseguradora 1,3 milions d'euros hauria d'abonar 6.050 euros per interposar la demanda, altres 6.550 si ha de recórrer en apel·lació, i altres 6.950 euros si arriba al Suprem. Atès que els màxims responsables de les Associacions de Víctimes d'accidents de trànsit (AESLEME, ASPAYM, DIA, FEDACE, PAT-APAT, PREDIF i STOP ACCIDENTS) han indicat que aquesta modificació legislativa, representarà un greu perjudici per als ciutadans, en especial, per les víctimes d'accidents de trànsit, tot i que també pot afectar molt greument a altres víctimes.
Un altre exemple és com amb una taxa d'atur de més del 25% provocat per la crisi i les retallades, reclamar per un acomiadament en el social costarà 500 euros i en segona instància pot arribar a 800 euros. En Civil, qualsevol plet civil costarà 2.000 euros i bastant més només la demanda.
Un altre seria el cas d'un empresari que reclami l'impagament d'una factura de 600.000 euros, haurà de pagar 11.300 euros i per avançat, en el cas que arribi fins al Tribunal Suprem. Atès que en el cas de les multes de trànsit, per recórrer una multa de 100 euros haurà de pagar una taxa judicial de 200, i aquests diners mai es recupera.
Per més inri la llei de taxes judicials va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, sense perjudici de tot això la liquidació pràctica de les taxes no es podrà practicar mentre no hi hagi, tal com preveu la mateixa llei en el seu article 9, una ordre per part del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques que reguli el procediment i els impresos d'autoliquidació
Encara és més greu a Catalunya, on, des de maig, el Govern de CiU també aplica taxes judicials autonòmiques provocant un triple repagament com al cas de la sanitat. Basat en impostos, taxes estatals i taxes autonòmiques.
És la primera vegada que en contra de la nova llei, se sumen advocats, jutges, fiscals, secretaris judicials, procuradors, notaris, registrats i graduats socials.
El propi ministre de justícia del PP ha hagut de fer declaracions on és modifica elements de la pròpia llei acabada d'entrar en vigor i ampliar les exempcions degut al fet que es tracta d'una llei profundament injusta.
Per últim cal dir ben alt que aquesta Llei no té res a veure amb la crisi econòmica ni amb l'estalvi econòmic, sinó que és pura ideologia d'un PP obcecat amb desmantellar els serveis públics essencials.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada