Atès que el recent incompliment de la promesa del Govern del PP d'incrementar les pensions segons l'IPC ha estat l'últim d'una llista de compromisos trencats. Durant el primer any d'actuació de l'Executiu de Mariano Rajoy, s'han incomplert les principals promeses de contingut econòmic del programa electoral del PP.
per exemple el Consell Ministres del 30 de novembre d'enguany va acordar no incrementar les pensions en funció de l'IPC, el que implica una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes. Al març del 2011, Rajoy va retreure al govern anterior: "Vostè va retallar de tot, incloses les pensions". I el setembre del 2012, va afirmar que "si hi ha alguna cosa que no tocaré seran les pensions", afegint que "jo crec que les pensions les apujarem", i que "la meva intenció és mantenir la partida de pensions als propers pressupostos".
El Govern del PP va apujar l'IVA el juliol d'aquest any. Al març del 2010, Rajoy afirmava que "l'apujada de l'IVA és el sablazo que el mal governant li fa a tots els seus compatriotes, que ja estan molt castigats per la crisi", i finalitzava: "L'IVA no s'apujarà!". I el desembre del 2011, va dir durant el debat d'investidura que "la meva intenció és no apujar els impostos".
El 30 de desembre del 2011, el Consell de Ministres va aprovar un recàrrec a l'IRPF d'entre el 0,7% i el 7%, segons els trams, i va apujar l'IBI, entre un 4% i un 10% per a 25 milions de immobles. Rajoy havia dit al setembre del 2011: "Vull deixar molt clar, perquè ningú s'enganyi, que ens oposarema a qualsevol pujada d'impostos. Apujar els impostos avui significa més atur i més recessió i donar-li una volta de rosca més a la malmesa economia de les famílies i les empreses". També va assegurar que "l'apujada d'impostos és profundament insolidària amb les classes mitjanes i treballadores".
L'Executiu del PP va eliminar la paga extra de Nadal dels funcionaris al juliol d'aquest any, després que el mes anterior ja havia augmentat el seu horari laboral i reduït els seus dies de vacances. Quan el Govern anterior va aprovar el 2010 la baixada del sou dels funcionaris i la congelació de les pensions, Rajoy va qualificar aquestes retallades de "profundament injustes", va dir que era una mesura "ineficaç", i va assegurar que "fa que els errors comesos per Govern i pel seu president ho paguin els pensionistes i funcionaris públics, que no tenen la culpa". I va afegir: "Reducció del dèficit sí, però no així, no fent-ho recaure sobre els més indefensos".
La reforma laboral, contenint diverses mesures que abarateixen l'acomiadament, va ser aprovada pel Consell de Ministres del 10 del febrer d'aquest any. Rajoy havia declarat el setembre del 2011 que "el PP no pretén abaratir l'acomiadament, sinó promoure que el contracte indefinit sigui la regla general". A l'octubre d'aquest mateix any, el llavors vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, va afirmar que el seu partit "no donarà suport a l'abaratiment de l'acomiadament en cap cas", indicant que no es pot fer una reforma laboral "sense comptar amb els sindicats i la patronal".
Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d'aquest any indiquen que la taxa d'atur és d'un 25,02% de la població activa de l'Estat, fet que suposa 5,8 milions de desocupats. Segons l'EPA, la taxa d'atur era del 20,33% el 2010, i al gener d'aquest any, Mariano Rajoy prometia que "quan governi, baixarà l'atur". Esteban González Pons, de la seva part, va assegurar que crearien 3,5 milions de llocs de treball a tota la legislatura.
El juliol d'aquest any, el Govern del PP va anunciar una rebaixa del 50% de la taxa de reposició de la prestació per desocupació a partir del setè mes en atur. El novembre del 2011 havia declarat al diari El País: "Les prestacions de desocupació no les tocarem, perquè això és un dret que té la gent que ha cotitzat per situacions de desocupació".
L'Executiu del PP va implantar l'abril d'aquest any el copagament farmacèutic en funció de la renda.
El mes de novembre de 2011, Rajoy havia dit que "li posaré la tisora a tot excepte les pensions públiques, la sanitat i l'educació", i que "jo no implantaré el copagament". I a l'educació, s'han apujat les taxes universitàries, s'han acomiadat professors interins i s'ha augmentat el nombre d'hores lectives per als professors, i del nombre d'alumnes per classe. A més, s'han retallat les beques.
El juny del 2012, El Govern espanyol a demanar a l'eurozona un rescat per al sistema bancari de 100.000 milions d'euros. Pocs dies abans, Rajoy havia garantit: "No hi haurà cap rescat de la banca espanyola".
L'amnistia fiscal va ser aprovada per l'Executiu del PP el març del 2012. Dos anys abans, el juny del 2010, el Govern anterior havia parlat també de la possibilitat d'una amnistia fiscal, i Rajoy va contestar que "nosaltres no la recolzarem, perquè els que paguen, pagaran més, i als que no paguen se'ls perdonarà el que no han pagat", afirmant que era una "ocurrència del Govern [del PSOE]". Segons la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, l'opció plantejada pel gabinet del govern anterior era "impresentable, injusta i antisocial".
La deducció fiscal per habitatge habitual va ser recuperada pel Govern del PP per a l'exercici del 2012, però el mateix Executiu va acordar el 27 de setembre d'aquest any la seva eliminació a partir del 2013. En una entrevista al diari El Mundo, Rajoy va ser preguntat per unes declaracions anteriors de De Cospedal, que havia assegurat que el PP recuperaria la deducció fiscal per l'habitatge habitual, i va contestar: "No en tingui cap dubte, ni el més mínim dubte". De Cospedal va insistir, ja a l'agost del 2012, què la desgravació fiscal, "tal com figurava abans" de la modificació realitzada pel Govern socialista, era "una forma molt important d'ajudar a la classe mitjana espanyola". I va afegir que l'eliminació de la desgravació per compra d'habitatge habitual és, en part, darrere dels problemes que travessa el sector immobiliari, dient que "entre d'altres coses, no es venen habitatges perquè no hi ha cap incentiu fiscal per a la compra; abans l'havia i el Govern [anterior] ho va eliminar".
Segons un acord del Govern del PP, a partir de l'agost d'aquest any els immigrants no empadronats han de pagar una taxa de 710 euros a l'any (1.866 per als majors de 65 anys) per rebre atenció mèdica del sistema públic de sanitat. El gener del 2010, durant una escola d'hivern del PP català, Mariano Rajoy ha assegurat que estava d'acord amb la prestació de "la sanitat i l'educació per a immigrants sense empadronar", perquè "els éssers humans, pel fet de ser-ho", han de tenir accés a aquests "serveis bàsics fonamentals sense cap document".
Aquestes retallades i polítiques d'autericidi no tenen res a veure amb la crisi econòmica ni amb l'estalvi econòmic, sinó que és pura ideologia d'un PP obcecat amb desmantellar els serveis públics essencials.
El Govern central del PP, encapçalat pel Sr. Mariano Rajoy, s’ha plegat als interessos del Banc Central Europeu, del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial , de la troika comunitària, del govern de Àngela Merkel, a les agències privades de qualificació i als de la banca nacional i internacional. Sent cap òrgan d’aquest instruments democràtics i/o sotmesos a la sobirania dels pobles.
La doctrina de l'austeritat integrista i de retallades no ens duen enlloc i són el camí més recte per acabar com Grècia. Creiem que cal dir prou a aquestes polítiques d'ajustos que són una barbaritat. Un exemple és la política fiscal del PP no és per augmentar ingressos sinó per augmentar desigualtats. S’incrementa un impost que paguen tots els ciutadans quotidianament com l'IVA, enlloc d’atacar a qui realment té els diners i no està contribuint, com per exemple les SICAV o als defraudadors a qui en canvi se'ls amnistia.
Atès que durant la presentació d'aquestes dures mesures per part del Sr. Mariano Rajoy el diputats del Partit Popular en una demostració de insensibilitat extrema vers els ciutadans i ciutadanes que no només pateixen de manera extremadament greu la crisis sinó també ara el fanatisme de les retallades.
El Govern de Mariano Rajoy prefereix crear una banca dolenta per rentar els plats bruts, en comptes de construir una veritable banca pública, amb els 100.000 milions d’euros del Fons de Rescat Europeu, al servei de les persones i l’economia productiva.
Les mesures preses no canvien el model productiu, sinó que aprofundeixen en un model econòmic de baixa qualificació, de baixos salaris, de producció industrial de poc valor afegit, de menysteniment a la investigació, la universitat i la formació professional. És el model Eurovegas, turisme de baixa qualitat, de degradació dels drets laborals, econòmics i medi ambientals.
El Govern central del PP, encapçalat pel Sr. Mariano Rajoy, ha tornat a incomplir el seu contracte cívic i democràtic amb els i les milions de persones que el van votar el passat 20 de novembre de 2011, sota una proposta política concreta.
Caldria doncs instar a la retirada d'aquestes injustes mesures que fan pagar una crisis provocada pels excessos del sector privat i financer als que no l'han provocada.
Caldria també reclamar una consulta vinculant o referèndum sobre les retallades o bé la dimissió del president Rajoy per incompliment del seu programa electoral.
És per tant, crec, que de rebut donar Suport a les mobilitzacions que els agents socials i la ciutadania en el seu conjunt convoquen dia si i dia també contra aquestes injustes retallades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada