PROPOSTA DE DECLARACIÓ DE BÈ D'INTERÈS CULTURAL LOCAL (BCIL) DE LES 3 XEMENEIES

EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE LES TRES XEMENEIES: DE LA FÀBRICA A LA INDÚSTRIA CULTURAL, SOCIAL I ECONÒMICA

Les Tres Xemeneies han arribat al final de la seva vida útil en el context d'una important crisi econòmica i financera mundial que al nostre país s'ha vist agreujada per l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquesta situació dóna marge a la reflexió sobre si l'urbanisme desarrollista que tradicionalment ha provocat la destrucció d'elements patrimonials és o no l’única via de desenvolupament d'aquest espai singular.

La seva geoestratègica ubicació, la seva connexió amb l'eix del Besòs cap a l'interior i l'eix costaner, les facilitats d’interconnexió amb equipaments com el Campus Universitari del Besòs i l’IREC (Institut de recerca en energia de Catalunya), espais de valorització econòmica com els polígons industrials i el 22@, espais culturals i científics com el Museu Nacional de Ciències Naturals i espais d'oci i turisme fan de les Tres Xemeneies l'oportunitat i el repte més singular a la comarca del Barcelonès Nord.

Ens trobem davant d'una aposta per la conversió de l’edifici més monumental i singular del territori en una màquina productora de cultura, d’identitat i de relacions socials sense oblidar-nos de les possibilitats d'esdevenir un important motor econòmic cultural, turístic i empresarial.

DE SÍMBOL IDENTITARI A ÉSSER VIU

La gestió i conservació del patrimoni cultural i industrial, en els nostres dies, té un valor múltiple: dóna singularitat al territori i el vincula a les seves arrels històriques, fomenta el coneixement del que és propi i, conjuntament amb moltes altres aportacions, ens projecta la identitat a un horitzó compartit.

Les noves realitats del segle XXI han convertit les ciutats en espais cada cop més complexos. Les tecnologies de la informació i la comunicació, més enllà de la seva capacitat instrumental,

configuren un nou paradigma de societat en què tot el que fins fa poc era estable, des de fa uns temps ha començat a canviar. Les transformacions econòmiques i socials, les noves formes de família, les migracions, els fenòmens associats a la globalització i els problemes ambientals generen noves necessitats i nous reptes, al temps que situen les ciutats com a territoris en què, d’una forma més palpable es manifesten les oportunitats i els perills de la nova era. La mundialització s’articula al voltant de les ciutats. La població es concentra en els nuclis urbans, les ciutats creixen en extensió, es fa més complexes ordenar-les, governar-les. Cada cop més, les ciutats són diverses, cada cop més viure en una ciutat significa viure amb estrangers, amb persones amb les quals no necessàriament compartim la història, els referents, els símbols. En la història de les ciutats, això ha estat sempre així, i la mundialització actual només accentua i accelera un fenomen que no és nou en el món urbà.

La cultura no és aliena a aquests canvis, d’una banda hi ha una tendència a la banalització, a la substitució dels continguts pel concepte d’entreteniment i a l’aparició d’una poderosa indústria multinacional, mediàtica, que copa els canals de difusió cultural i, sobretot, imposa codis i formes de presentació. Però, paral·lelament, en aquest context, avui dia, emergeix amb força la idea que és necessari vetllar pel desenvolupament de la cultura perquè, de manera directa o indirecta, les activitats culturals són generadores de valor afegit, creadores d’ocupació, i que és necessari treballar per garantir les millors condicions perquè el territori de la ciutat generi iniciatives vinculades a la cultura, noves oportunitats per a la convivència, la cohesió social, la interculturalitat, el coneixement crític, la memòria, la creativitat, l’ètica ciutadana i el benestar social.

En el darrers deu anys, a Catalunya s’ha posat de manifest la importància i la transcendència de la cultura com a factor de desenvolupament. Aquesta constatació ha provocat un creixement important dels recursos públics destinats a la cultura i, al mateix temps, ha fomentat una major centralitat de les polítiques culturals en el conjunt de les polítiques públiques. La cultura, considerada sovint com un complement més o menys decoratiu en relació amb la resta de dominis de la gestió pública, està passant a ser un factor a tenir en compte per al desenvolupament de les ciutats. En aquest context, els recursos dedicats al desenvolupament de polítiques i accions destinades a la gestió del patrimoni cultural estan experimentant una notable evolució: d’una preocupació quasi exclusiva per la custòdia i conservació del patrimoni, s’està passant al desenvolupament de polítiques de gestió integral, de creació d’espais de preservació de la identitat i la memòria col·lectiva, així com de plataformes de comunicació i reflexió social a l’entorn dels problemes de la societat contemporània.

La recuperació i socialització de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs és per la seva singularitat i dimensió monumental, un projecte necessàriament supralocal. La recuperació i difusió del Patrimoni, així com la promoció de nous centres d’interès a la comarca, no només té una importància local i a curt termini, en la mesura que pugui contribuir al coneixement i el desenvolupament de la identitat, creiem que la revitalització d’aquest equipament, pot esdevenir motor de canvi per a noves activitats culturals, econòmiques i turístiques al Barcelonès Nord, si es converteix en un equipament que tracti noves temàtiques amb nous enfocaments, que presenti noves propostes de formació i gaudi, de creació de nous productes i de serveis de consum.

El Barcelonès Nord és una comarca diversa territorialment, poblacional i social, policèntrica i inserida en el context metropolità de Barcelona, respecte de la qual, ha lluitat per no ser-ne la perifèria. Cal dir que existeixen ja, al Barcelonès Nord, diferents equipaments (museus, centres d’interpretació, etc.) que expliquen de manera monogràfica diferents aspectes de la història, de la cultura i del patrimoni del territori, però creiem que és necessari un espai d'interpretació del passat industrial, que pugui proporcionar al visitant una visió general de la dinàmica d’aquest territori, que en gran manera no s’ajusta a l’estàndard que es té de comarca.

TURISME I CULTURA

Turisme i cultura, des de l’òptica de l’anàlisi del desenvolupament territorial i dels factors que hi incideixen, es reforcen mútuament. El turisme cultural s’ha revelat en els darrers temps com una de les modalitats més dinàmiques des del punt de vista de la demanda. La combinació dels objectius de la política turística i de la política cultural afavoreixen el desenvolupament econòmic.

En aquest sentit, és precís articular fórmules de planificació i gestió eficients fonamentades en un model de turisme:

• Integral: en quant a la configuració de la comarca i el municipi, tenint en compte cadascun dels aspectes que incideixen en la qualitat i imatge del mateix.

• Integrat: amb la seva incorporació en la planificació global.

• Integrador: l’èxit d’aquest tipus de turisme radica en gran mesura en aconseguir la col·laboració i implicació de totes els agents que hi intervenen.

La integració de la dimensió cultural en les estratègies del desenvolupament turístic permet noves formes de turisme més duradores, més repartides i menys estacionals. EL Barcelonès Nord es caracteritza precisament per no tenir una gran activitat de caràcter turístic encara que es troba entre dos motors de primer ordre com son Barcelona i el Maresme. El Barcelonès Nord veu la necessitat de fonamentar una proposta turística basada en la valorització dels seus actius culturals que implementin la oferta del turisme de Barcelona i els destins de platja propers, alhora, estigui al servei de la població local i del seu àmbit d’influència.

DESCRIPCIÓ

Referència cadastral: UTM 6164301 DF 3866C 001 MR

La indústria, que ha deixat de funcionar el 24 de març de 2011, ha estat una central tèrmica convencional productora d’energia elèctrica amb una potència màxima de 1.050 MW, comparable a la d’un dels reactors nuclears de la central d’Ascó (1.030 MW). Va ser dissenyada per cremar fuel tot i que, posteriorment durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, els grups 3 i 1 respectivament van ser adaptats per cremar també gas natural. Al final del seu període d’explotació, els grups 1 i 3 només cremaven gas natural mentre que el 2 restava clausurat. El tancament de la central va venir condicionat per la posada en marxa de dos nous grups (Sant Adrià 5 i 6) de cicle combinat al marge dret del riu Besòs.

DADES TÈCNIQUES

Calderes

– Fabricades per l’empresa alemanya Balcke-Dürr

– Dissenyades per treballar amb un ampli marge de càrrega (20%-100%)

– Sortida de vapor a 190 bar (19MPa) i 550oC màx.

– Sortida de fums i gasos cremats cap a la xemeneia mitjançant tiratge forçat.

Turbines

– Fabricades per KWU i pertanyents a la sèrie HMN

– Eix massís i unions flexibles amb les carcasses

– Tres cossos (alta, mitja i baixa pressió) per aprofitar al màxim l’energia tèrmica del vapor.

• Cos d’alta pressió: 180 atm (18MPa), 525oC (simple flux)

• Cos de mitja pressió: 41 atm (4,1MPa), 525oC (doble flux)

• Cos de baixa pressió: 3 atm (0,3MPa), 180oC (dos cossos, un de simple i un altre

de doble flux)

Alternadors

– Fabricats per Siemens

– Freqüència de rotació nominal: 3.000 r.p.m.

– Tensió de sortida: 21 kV

– Potència nominal: 437 MVA

– Sistema de refrigeració: hidrogen

Transformadors

– Dos transformadors en paral·lel per a cada grup

– Tensió entrada/sortida: 21kV / 220kV

– Potència nominal: 206 MVA cadascun

Condensadors

– Captació d’aigua de mar amb 2 canonades per a cada grup. Construïdes amb formigó i

ànima d’acer tenen un diàmetre interior de 2m i descansen sobre pantalà metàl·lic.

– Punt de captació situat a 250m de la costa i 5m de fondària.

– Cabal: 40.000m3/h

Dipòsits de fuel

– 4 dipòsits amb capacitat per a 35.000-33.000-18.000-14.000 m3 (total 100.000m3)

CONSTRUCCIÓ

El motiu que va impulsar la construcció va ser la necessitat de satisfer la demanda energètica creixent, liderada especialment per la indústria però també pel consum domèstic. Per què una tèrmica? Perquè els recursos hidroelèctrics estaven ja pràcticament esgotats amb la construcció, el 1971, de la darrera central hidroelèctrica a Tavascan (152 MW). La central de Sant Adrià és pràcticament coetània de la tèrmica de Cercs (1971) i de la primera nuclear catalana a Vandellòs(1972).

La central es va construir entre el 1971 i el 1976 per encàrrec de FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A.) a un conjunt d’empreses com COPISA (Constructora Pirenaica S.A.), filial de la mateixa FECSA, “Sociedad Argentina de Electricidad” i “Control y Aplicaciones S.A.”

El projecte original consistia en dos grups (2X350=700 MW) però després va ser ampliat a 3 grups (3X350=1.050 MW) i, per aquest motiu, el grup 3 (el més proper a Barcelona) està una mica més separat de la resta. La tecnologia va ser aportada per Siemens i l’empresa alemanya “Kraftwerk Union Aktiengesellschaft” (KWU) tot i que la planificació general va anar a càrrec de l’empresa espanyola “Ingenieria y Proyectos S.A” (INYPSA).

Els fonaments consten de pilones de 40m de fondària i la tècnica constructiva l’ “encofrat lliscant” en un procés continu similar al que s’ha utilitzat recentment en la construcció dels pilars del viaducte de Millau. Una altra característica original de l’edificació va ser la solució aportada per salvar la manca d’espai disponible i que va consistir en la col·locació de la xemeneia damunt la caldera. Aquests tipus de centrals, presenten també la característica que les calderes estan suspeses d’unes bigues situades a 90m d’alçada per la seva part superior, per tal de facilitar les dilatacions i contraccions pròpies dels canvis de temperatura que experimentaven entre la posada en marxa i l’aturada. La gran alçària de les xemeneies, 200m, venia determinada per la necessitat de complir amb les noves normatives mediambientals de l’època. La combinació d’aquests factors: agrupació de 3 elements idèntics, gran alçària i xemeneia damunt la caldera, van dotar el conjunt d’una gran singularitat única a tota Espanya i molt poc freqüent arreu del món.

Tot el conjunt estava format per tres grups totalment independents, la qual cosa vol dir que tot estava “repetit” tres cops, un per cada grup, com si de tres centrals independents es tractés. L’únic que compartien els tres grups era la depuradora d’aigües per alimentar les calderes, el centre de control, l’edifici de turbines i els tubs d’aspiració. Els grups 1 i 2 compartien la piscina de decantació i el canal de desguàs.

Durant la construcció van treballar al voltant de 1.700 persones mentre que en el període d’explotació normal de les dues centrals de Sant Adrià i Badalona, la plantilla era de quasi 700 treballadors repartit en tres torns, a més de 200 o 300 treballadors més pertanyents a empreses externes.

SANT ADRIÀ MUNICIPI ELÈCTRIC

La relació de Sant Adrià amb la producció d’energia elèctrica es remunta a l’inici del s. XX quan, a l’abril de 1912, comencen les obres de construcció de la primera central elèctrica de l’empresa “Energía Eléctrica de Cataluña” (EEC). Des de llavors i, sense interrupció, Sant Adrià ha tingut centrals elèctriques fins arribar a la situació actual en què disposa de quatre grups termoelèctrics de cicle combinat amb 1.640 MW en conjunt, una incineradora de residus sòlids urbans (TERSA) amb 18 MW i un parc fotovoltaic amb 3,5 MW. Tot plegat suma una potència elèctrica de 1.661,5 MW en un municipi de 3,87 km2.

PER QUÈ SANT ADRIÀ?

Diverses són les raons que justifiquen la tria del litoral adrianenc per a la instal·lació de les tèrmiques. La proximitat a la major consumidora d’energia elèctrica: Barcelona, l’abundància d’aigua dolça amb què alimentar els generadors de vapor per la proximitat al riu Besòs, la disponibilitat d’aigua de mar per a la refrigeració de les màquines (condensador), l’existència de la línia de ferrocarril per aconseguir el subministrament de carbó, el poc valor dels terrenys des del punt de vista agrícola i el fet de ser una zona relativament despoblada.

LES 4 XEMENEIES: LA PRIMERA TÈRMICA

El 23 de març de 1913 entren en funcionament els dos primers grups de turboalternadors, dels 8 de què constava el projecte, amb una potència total de 15 MW. La central tèrmica de carbó va ser posteriorment ampliada en dues ocasions amb nous grups el 1914 i el 1923 fins arribar a quatre grups instal·lats. La seva ubicació era exactament la mateixa que ara ocupa la central de les tres xemeneies i en la seva construcció va ser una novetat a Catalunya, la utilització integral del formigó armat, que es va aplicar seguint el sistema “Hennebique”.

Aquesta va ser la primera central construïda per EEC, que la va dissenyar com a central de reserva de la hidroelèctrica que la mateixa empresa va construir a Cabdella (Pallars Jussà), que va entrar en funcionament el gener de 1914 i que encara avui dia està operativa. Els plans de l’empresa eren la producció, distribució i venda d’energia elèctrica a Barcelona i Sabadell. La producció s’havia de fer principalment a la hidroelèctrica de Cabdella i, en períodes d’estiatge o en cas d’avaria, s’utilitzaria la tèrmica de Sant Adrià. Per fer aquesta funció el 1914 es van unir les poblacions de Cabdella i Sant Adrià a través d’uns cables de coure, d’una línia elèctrica de 88 kV.

Durant la guerra civil, les centrals elèctriques van passar a ser objectius militars. La central de Sant Adrià, amb les seves quatre xemeneies d’uns 60m d’alçària va ser un punt de referència per a l’aviació italiana, que donava suport a les tropes franquistes, per efectuar terribles bombardejos a la població civil. Les dues centrals de Sant Adrià també van ser blanc dels bombardejos durant la guerra. El 12 de maig de 1938 va ser bombardejada la central de La Catalana i van morir 7 persones. El 13 de novembre de 1938 van caure les bombes a la central d’Energia Elèctrica i van morir 16 persones. Ja qui afirma2 que el 1939, quan les tropes republicanes van haver d’iniciar la retirada, van volar la tèrmica de Sant Adrià deixant operatiu només un grup de 7,5 MW. Un cop acabada la guerra, es van reparar dos grups més i va continuar funcionant fins el 1954 quan va deixar pas a la nova central, “Badalona I” (FECSA) que, amb dos grups i 103 MW totals, va entrar en funcionament el 1959. L’espai que ocupava la tèrmica de Sant Adrià va ser utilitzat com a zona d’emmagatzematge del carbó que alimentava la nova central de Badalona.

LA CATALANA

El 25 d’abril de 1917 va entrar en funcionament la segona central elèctrica de Sant Adrià. Es tractava d’una tèrmica de carbó construïda per la “Central Catalana de Electricidad” que va començar amb un grup turboalternador de 6 MW i va ser successivament ampliada fins el 1930 en què va arribar a assolir una potència total de 34,6 MW. Va estar ubicada al marge dret del riu i va donar nom a un nou barri de Sant Adrià: el barri de “La Catalana”. Aquesta tèrmica va estar en funcionament fins el 1966.

DEL CARBÓ AL FUEL

Els centres de producció elèctrica del litoral del Besòs anaven creixent i, l’any 1960, marca l’evolució cap a un nou canvi tecnològic: la posada en marxa de noves tèrmiques que, per primer cop, utilitzen el fuel com a combustible. Es tracta de “Badalona II” (FECSA) amb dos grups i 320 MW totals i dos grups més amb 450 MW construïts al marge dret del riu per ENHER i HEC i explotats per la filial “Térmicas del Besós S.A.” (TERBESA). El fuel va aportar, respecte el carbó, més poder calorífic, més facilitat de transport i manipulació, preu més baix i menor contaminació atmosfèrica.

DEL FUEL AL GAS NATURAL

Durant la dècada de 1980 al 1990, els generadors de vapor dels grups 3 i 1 respectivament van ser adaptats per a la combustió de gas natural. El canvi tecnològic permetria millores en el

subministrament i manipulació del combustible ja que el gas arriba per la xarxa general de distribució, una reducció dels nivells de contaminació (menys òxids de sofre i partícules) i la possibilitat d’utilitzar un o un altre combustible segons els preus del mercat. Aquest canvi de combustible també s’aprofitarà per posar en marxa un nou canvi tecnològic en construir quatre

noves centrals tèrmiques de cicle combinat al marge dret del Besòs, entre la incineradora de residus sòlids urbans (RSU) i les tèrmiques de fuel de TERBESA. Les quatre noves centrals, amb una potència de 400 MW cadascuna, pertanyen a les empreses GAS NATURAL i ENDESA. Les tèrmiques de cicle combinat ocupen menys espai, la seva construcció és modular i, per tant, més ràpida i presenten un rendiment energètic (57%) molt superior a les convencionals (35%). La contaminació per unitat d’energia produïda es veu, doncs, fortament reduïda.

PLA D'ACCIÓ CULTURAL DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

El Pla d'Acció Cultural de Sant Adrià de Besòs aprovat per unanimitat en el Ple Municipal determina les Tres Xemeneies de la central elèctrica com un dels referents simbòlics de la ciutat. Amb l’aturada de la seva activitat l’any 2010, com que la població ha decidit en consulta ciutadana que siguin conservades, l’espai podrà ser aprofitat per a usos culturals comptant amb el suport de les administracions supramunicipals. Cap d’aquests elements, però, no ha estat prou explotat encara.

El mateix Pla a la seva pàgina 25 diu que "queden poques restes del passat més recent vinculat a la indústria, sent les Tres Xemeneies de la central tèrmica construïda als anys 70 l’edifici més emblemàtic".

Al Pla d'Acció Cultural de Sant Adrià a la pàgina 82 diu que "a partir de la decisió de la ciutadania de conservar les Tres Xemeneies, caldria elaborar el Pla d’Usos i Viabilitat des d’una dimensió cultural i del coneixement. L’envergadura de l’equipament demana implicar en el projecte des de l’administració estatal i l’autonòmica fins a institucions com les universitats, per tal d’establir-hi un projecte amb projecció internacional".

LA CENTRAL TÈRMICA DE LES TRES XEMENEIES (BCIL) BÉ CULTURAL D'INTERÉS LOCAL

L'objecte d'aquest informe és oferir tots els elements de judici que permetin incoar l'expedient de declaració de BCIL de les part del conjunt de la Central Tèrmica del Besòs per tal de fomentar la protecció, conservació, investigació, catalogació i difusió del coneixement del seu patrimoni cultural, industrial i tècnic així com l’estimulació de la participació de la societat en la tasca de protecció.

Pla Nacional de Patrimoni Industrial

Des del 2000 està en marxa a Espanya l'anomenat Pla Nacional de Patrimoni Industrial, gestionat per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals a través de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol. Aquesta iniciativa, que pretén salvaguardar un important passat de la nostra història, és d'àmbit estatal i compta amb la coordinació dels governs regionals. Pretén instrumentar una sèrie de mesures que facin possible aquest objectiu i convertir el patrimoni industrial en un factor de desenvolupament econòmic i social d'escala local. La base legal d'aquest pla és la llei 16/1985.

Com assenyalen M. Linarejos Cruz, D. Fernández-Posse, A. Humanes i R. de la Mata, de l'Instituto del Patrimonio Histórico Español, la necessitat de Pla Nacional es justificava, una vegada entesa la importància històrica d'aquest tipus de patrimoni, a la precarietat a que està sotmesa aquest tipus de patrimoni i que es deu, entre altres factors, a:

1.- El gran número d'elements a conservar

2.- Bens subjectes a una continua transformació

3.- La seva tendència a la obsolescència i, per tant, a una immediata absència de rendibilitat

econòmica per als seus propietaris.

4.- La seva freqüent ubicació en espais urbans privilegiats d'un alt valor econòmic per a l'activitat immobiliària.

5.- Amb freqüència, ocupació de grans superfícies de sol d'un únic propietari.

6.- En quant runes industrials, una absoluta desprotecció legal.

7.- Una absència quasi absoluta de sensibilitat social cap a aquest tipus de patrimoni que també influeix a les Administracions públiques implicades a la seva recuperació.

8.- Les dificultats que planteja una recuperació integral de tots els seus elements originaris.

9.- La carència i/o la disparitat de criteris entorn a la seva conservació o la seva destrucció.

El patrimoni industrial s'identifica amb les restes materials heretats de les activitats industrials que s'han desenvolupat en el passat o que es desenvolupen en l'actualitat. Actualment, tant en els aspectes socials com tècnics i arquitectònics, la seva valoració és cada vegada més reconeguda i comunament acceptada com una part important del que anomenem patrimoni cultural, entenent que aquest últim resulta de la juxtaposició i superposició d'herències materials dipositades per cada civilització i grup social en la fase corresponent d'organització del territori. En aquest sentit, els elements patrimonials heretats de la indústria són un clar exemple de la manera com un determinat grup social ha utilitzat i organitzat el territori al llarg del temps.

Freqüentment, la seva anàlisi apareix vinculat a les zones urbanes, dipositàries de gran part de les activitats secundàries en el procés industrialitzador i àrees privilegiades en els estudis de geografia respecte a les qüestions patrimonials. I en aquest context, un aspecte que nodreix gran part d'aquests estudis és la reutilització d'edificis industrials com un dels aspectes del procés de reconversió del sòl industrial a la ciutat postindustrial. En l'àmbit europeu moltes ciutats alberguen “ruïnes” poc antigues i fins fa poc infravalorades, el valor arquitectònic i històric va ser redescobert després de la violenta transformació del paisatge urbà causada per la segona guerra mundial i les reconversions industrials que van tenir lloc en les últimes dècades. Són, per això, variats els exemples d'instal·lacions industrials reconvertides en llocs d'oci que han permès mantenir i conservar els vestigis materials alhora que han servit per assegurar la pervivència de la memòria en nombrosos territoris, i que no sempre es restringeixen a un territori urbà. Espais hereus del procés de industrialització que alberguen complexos fabrils, edificis, conques mineres ... etc., i han quedat obsolets en no poder adequar-se a les exigències tecnològiques actuals, constituint un patrimoni impossible d'atendre fora d'una perspectiva territorial.

D'altra banda, la revisió teòrica a la qual avui se sotmeten els estudis sobre patrimoni ens ofereix una perspectiva molt més àmplia que en el passat. Superada l'atenció cap a l'objecte concret, avui el propi territori és considerat com a patrimoni. El seu objecte d'estudi s'amplia i s'han de prendre en compte no només els objectes útils i eines de producció, o les construccions de caràcter industrial, sinó tot el que fa al seu entorn físic, al conjunt de coneixements de tècniques i formes de vida que l'activitat industrial tanca. La sensibilització de l'opinió pública al respecte i, per supòsit, l'aplicació de polítiques de protecció i revitalització es plantegen com dos aspectes essencials per rendibilitzar aquest recurs. Un recurs que, amb capacitat d'ús, és susceptible de tenir una consideració com a bé econòmic, col·lectiu i únic.

Sant Adrià de Besòs

Només a tall de reflexió volem dir que el model de desenvolupament urbanístic espanyol, i per conseqüent protagonitzat també a Sant Adrià, de la segona meitat del segle XX va provocar la

pèrdua de gran part del patrimoni industrial de les ciutats a causa de la manca de consciència del seu valor patrimonial, la inadequada legislació protectora, l'alt valor estratègic dels emplaçaments i la disponibilitat d'altres tipus de contenidors socialment més ben valorats (esglésies, palaus, etc.) amb els que atendre les necessitats d'accessibilitat d'alguns usos o equipaments. El resultat ha estat la demolició o mutilació de l'edifici fabril i la seva reutilització vinculada a les estratègies urbanístiques de requalificació del sòl a la ciutat espanyola en l'últim terç del segle XX.

Aquesta no és la primera vegada que s'inicia l'expedient tal i com ho demostren les actes del ple del 30 de setembre de 2002 va incoar-se expedient per la declaració de BCIL d'un conjunt

d'elements patrimonials de la ciutat dels quals tots van ser declarats a excepció de la Central

Tèrmica de les Tres Xemeneies. Davant d'un seguit d'al·legacions que formula ENDESA el 23 de gener de 2003 s'encarrega l'elaboració d'un nou informe a Carles Alayó, enginyer industrial i membre de l'Associació del MNATEC. Museu Nacionals de la Tècnica de Catalunya.

L'informe del 30 de maig de 2003 del sr. Carles Alayó, acompanyat d'una carta del director Eusebi Casanelles director del MNATEC, en favor de la seva declaració de BCIL, ja determina que “la raó per conservar el patrimoni industrial és que és un testimoni d'activitat productiva que ha sigut el motor del camí de la societat a partir de mitjans del segle XIX al nostre país.

A partir d'aquest expedient el 31 de juliol de 2003 el ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs decideix declarar la caducitat de l'expedient anterior per la declaració de BCIL i incoar un nou expedient amb els fonaments de l'informe de Carles Alayó per a la declaració de BCIL.

Aquest informe actual amplia el del Sr. Carles Alayó. La finalitat és justificar i raonar davant el Ple de l'Ajuntament, la ciutadania i l'empresa propietària ENDESA la protecció del monument. En aquest sentit amplia els elements descriptoris del conjunt de la Central Tèrmica incidint en els aspectes de singularització i unicitat del conjunt així com els seus valors històrics i l'estreta

vinculació de l'objecte de catalogació amb la història contemporània de Catalunya.

La proposta d'àrea de protecció no abasta tot el conjunt de la central que ocupa 73.800m2 sinó als 11.100m2 dels tres conjunts de caldera suspesa i xemeneia, l'edifici de turbines incloent l'objecte moble de la grua pòrtic de grans dimensions, insubstituïble ja que no es contrueixen d'aquestes tipologies amb 270 tn i els col·lectors que s'endinsen en el mar.

Cal destacar que hores d'ara amb la finalització de la vida útil de la central i la seva substitució pels cicles combinats (amb una potència total instal·lada de 1600 MW) en el marge dret la declaració de BCIL no suposa limitacions de funcionament a la seva operativitat i s'ha garantit el subministre d'energia als consumidors. Amb els cicles combinats s'ha arribat pràcticament al màxim previst de generació elèctrica permesa en el conveni en vigor que era de 1820 MW.

La declaració de BCIL a més a més te en compte que ja el Pla Especial d'ordenació dels terrenys de l'actual central tèrmica, dins del sector E del planejament de la Modificació del Pla General metropolità en el sector del front litoral determinava en l'any 1987 que no es permetia la instal·lació de cap central de cicle combinat en el terrenys que ocupen les tres xemeneies.

EL MARC JURÍDIC: LES RESPONSABILITATS DELS MUNICIPIS EN LA PROTECCIÓ, LA CONSERVACIÓ I L’ACCÉS DELS CIUTADANS AL CONEIXEMENT I EL GAUDI DEL PATRIMONI CULTURAL LOCAL

Els municipis tenen la obligació de protegir i conservar el seu patrimoni, com a part integrant dels béns culturals de Catalunya. Aquest precepte emana de dues lleis fonamentals: La Constitució espanyola ( art. 44, art. 46, art 148.3, 16 i 22, art. 149.1., 149.28, 149.2) i L’Estatut d’Autonomia de Catalunya ( art. 22, 44, 46, 54, 84, 127). Legislació sobre Patrimoni Cultural . Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 2004 (segona edició)

Els instruments legals amb què compten els ajuntaments per protegir i conservar aquest patrimonis són, fonamentalment, tres tipus de lleis: les Lleis i Decrets de la Generalitat de Catalunya que regulen diferents àmbits del patrimoni cultural, la legislació urbanística i les lleis de règim local

La Llei del Patrimoni Cultural Català 9/1993, de 30 de setembre, proporciona una sèrie de conceptes sobre el Patrimoni Cultural que ens resultaran molt útils per emmarcar els objectius de qualsevol política de gestió del patrimoni cultural local:

A l’article 1.2 trobarem una definició del que considera com a patrimoni cultural català: ”Són tots aquells béns immobles o mobles, que tenen un valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixedors d’una protecció i d’una defensa especials” (art. 1.2)

El preàmbul i l’article 3er. de la llei justifiquen la responsabilitat de les administracions públiques respecte al patrimoni:

“El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria i identitat d’una col·lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics... 

L’administració local de Catalunya, d’acord amb la legislació local i amb aquesta Llei, assumeix importants atribucions de protecció del patrimoni cultural local, dins l’esfera de les seves competències”. (Preàmbul) 

“Els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per a la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, com també estimular la participació de la societat en la tasca de protecció”( art. 3.1)

MARC LEGAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

La importància dels béns culturals es troba clarament reconeguda en la Llei del Patrimoni Cultural Català que, recollint l’esperit de la Convenció de l’Haia, queda encapçalada amb la següent declaració: El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria i d’identitat d’una col·lectivitat nacional... Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.

Segons aquesta Llei (art.1): el patrimoni cultural català és integrat per els béns mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser tramesos en les millors condicions a les generacions futures.

El marc legal que regeix la protecció del patrimoni cultural de Catalunya és la Llei 9/93, publicada en el DOGC núm. 1807 de l’11 d’octubre de 1993. En relació al seu desplegament la normativa arqueològica es regeix pel Decret 78/2002, de 5 de març, Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

La LPCC estableix dues categories clarament diferenciades de protecció: els béns culturals d’interès nacional (BCIN) i els béns catalogats (BCIL I EPA).

Els béns culturals d’interès nacional (BCIN) queden definits a la Llei 9/93 com el béns més rellevants del patrimoni cultural català. Aquestes categories del patrimoni tenen per objectiu garantir la preservació, protecció i difusió del patrimoni de Catalunya. Per tal de poder actuar sobre qualsevol dels elements del patrimoni catalogat cal sol·licitar autorització a la Direcció General del Patrimoni de Cultura.

Els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (art. 15).

Els béns culturals d’interès local (BCIL) es defineixen com a béns catalogats de menor rellevància en relació el conjunt del patrimoni cultural català. Tal vegada s’hi reconeix, de forma explícita, les competències atorgades als ajuntaments en matèria de protecció del patrimoni. També és de destacar que, l’existència d’aquesta figura de protecció, permet interrelacionar-la amb els règims de protecció existents en la legislació urbanística municipal.

Es consideren espais de protecció arqueològica (EPA) els llocs que no han estat declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques D’una forma molt explícita la Llei crea una nova figura de protecció denominada espais de protecció arqueològica que equival a la categoria de BCIL o Bé Catalogat. Les EPA gaudeixen d’un marcat caràcter de protecció preventiva. La localització i delimitació d’una EPA no és arbitrària sinó que pot respondre a l’existència de dades orals, materials o documentals que hi situen restes arqueològiques o paleontològiques. Aquesta categoria es correspon al que tradicionalment s’ha denominat jaciment o zona expectativa arqueològica.

Els béns no declarats són aquells béns apareguts de forma fortuïta o que, si bé han estat inventariats, no gaudeixen de cap de les categories de protecció. No obstant, la mateixa llei estableix que els jaciments apareguts de forma fortuïta, per tant, no catalogats, també resten protegits i subjectes a la legislació esmentada.

L’ADMINISTRACIÓ LOCAL I COMPETÈNCIES EN PATRIMONI

Segons l’Art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local – Art. 66 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya:

Tots els ajuntaments tenen competència en matèria de patrimoni històric.

Art. 66. 1

El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot

promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les

necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns

Art. 66.3

El municipi té competències pròpies en un seguit de màteries, entre les que destacaríem les

següents:

...

e) El patrimoni històricoartístic

f) La protecció del medi

....

n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l’ocupació del lleure, el turisme o) La participació en la programació de l’ensenyament

De totes les competències essencials dels ajuntaments, el patrimoni és l’única que no ha generat un servei municipal especialitzat i generalitzat. Tret d’aquella norma que estableix que els ajuntaments de més de 5.000 habitants tenen, l’obligació de mantenir una biblioteca.

Els deures municipals sobre el conjunt del patrimoni cultural es concreten a l’article 7 de la llei

espanyola de patrimoni històric ( Ley 16/1985)

Los Ayuntamientos cooperaran con los organismos competentes para la ejecución de esta ley en la conservación y custodia del patrimonio Histórico Español comprendido en su término municipal, adoptando las m,edidas oportunas para evitar su deterioro, pérdida o destrucción. Notificarán a la Administración competente cualquier amenaza, daño o perturbación de su función social que tales bienes sufran, así como las dificultades y necesidades que tengan para el cuidado de estos bienes.

Ejerceran así mismo las demas funciones que tengan expresamente atribuidas en virtud de esta Ley.

I, amb més generositat competencial, a l’article 3 de la Llei 9/1993:

1- En l’exercici de llurs competències respectives, l’Administració de l a Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català,

tant públic com privat, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment

d’aquest patrimoni, i han d’estimular la participació de la societat, per la qual cosa s’han de

dotar dels mitjans materials i personals adequats.

2- Les administracions públiques han de col·laborar perquè les competències respectives siguin exercides, en l’àmbit d’aquesta Llei, de la millor manera possible.

3- Els consells comarcals i els ajuntaments han de comunicar immediatament a l’Administració de la Generalitat qualsevol situació de perill en què es trobin els béns integrants del patrimoni cultural

4- L’Administració de la Genralitat ha d’informar els consells comarcals i els ajuntaments corresponents de les actuacions que dugui a terme en aplicació d’aquesta Llei.

ESQUEMA COMPETENCIAL DELS AJUNTAMENTS EN MATÈRIA DE PATRIMONI

1. Competències en patrimoni inmoble en general (monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones d’interès etnològics zones arqueològiques i zones paleontològiques)

· Catalogació de BCILs ( muncipis > de 5000 habitants) o porposició de BCILs als consells comarcals

· Comunicació de BCILs al Catàleg del Patrimoni Cultural Català

· Descatalogació de BCILs ( amb informe favorable de la Generalitat)

· Dret de tempteig i de retracte sobre BCILs

· Dret de tempteig i de retarcate subsidiari de la Generalitat sobre BCINs

· Dret d’execució del deure de conservació de BCILs provats o públics

· Dret d’expropiació de BCINs per incompliment del deure de conservació

· Dret d’expropiació d’immobles en l’entorn dels BCINs

· Deure de suspendre la tramitació de les llicències per expedient de declaració de BCIN

· Deure d’elaborar un instrument urbanístic de protecció per als conjunts històrics, les zones arqueològiques, les zones paleontològiques, els llocs històrics i les zones d’interès etnològic i en el cas dels entorns de protecció de qualsevol bé cultural d’interès nacional.

· Deure de suspendre la tramitació de llicències d’obres per preservar els

valors culturals d’un bé immoble

· Deure d’elaborar instruments urbanístics de protecció dels BCIN

· Deure de comunicar al Departament de Cultura les llicències urbanístiques que afectin a ls BCIN

· Dret a acceptar, per acord de ple, el pagament de deutes tributaris amb béns patrimonials

· Potestat sancionadora d’infraccions lleus, greus i molt greus establertes per la llei, quan afecten BCILs 

 Deure d’eximir l’IBI dels BCIN declarats, i de no cobrar impost sobre construccions, instal·lacions i obres per obres de conservació, manteniment o restauració de BCIN

· Deure de no poder alienar béns immobles catalogats que siguin de la seva propietat, si no és entre administracions

· Dret a exigir a les administracions públiques el compliment de la legislació sobre patrimoni

· Dret a sol·licitar dictàmens al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i a rebre’n assessorament

2. Competències específiques en matèria de patrimoni arqueològic:

a. Competències municipals específiques de les administracions locals

· Obligació de disposar d’un arqueòleg municipal si el patrimoni arqueològic del municipi és important

· Dret a instar la incoació de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional per a una zona arqueològica

· Obligació d’aplicar un règim provisional de protecció als jaciments arqueològics incoats BCINs

· Dret a demanar als propietaris de jaciments arqueològics informació sobre la seva utilització

· Dret a opinar sobre la declaració d’espais de protecció arqueològica

· Dret a executar intervencions arqueològiques, amb l’autorització del Departament de Cultura

· Dret a ésser informats del descobriment de restes arqueològiques

· Obligació d’informar al Departament de Cultura del descobriment de restes arqueològiques en 48 hores, i de ser informat per aquest, recíprocament.

· Dret a ser informats de l’autorització d’excavacions arqueològiques en el seu terme municipal i de la realització d’intervencions d’urgència

· Dret a col·laborar en el finançament de projectes arqueològics privats

· Dret a exigir la reparació de danys a béns immobles catalogats

· Dret a inspeccionar en qualsevol moment les intervencions en qualsevol jaciment arqueològic

· Dret a ser consultats sobre el lloc on seran dipositades les restes arqueològiques trobades al seu municipi, quan es vulgui fer el rebliment indefinit d’un jaciment, i quan es vulguin traslladar restes d’aquesta mena des del seu terme municipal o al seu terme municipal.

· Dret a ser consultats quan la Generalitat vaigi a autoritzar la destrucció de materials arqueològics tribats al seu terme municipal.

· Obligació d’atendre el ciutadà que s’hi dirigeixi per comunicar a la Generalitat la Troballa en lloc de fer-ho directament

· Dret i obligació de ser dipositari de troballes arqueològiques casuals

b. Deures dels ajuntaments com a responsables de la gestió urbanística

c. Deures dels ajuntaments com a propietaris de jaciments arqueològics

d. Drets i deures dels ajuntaments com a promotors d’obres que poden afectar el

patrimoni arqueològic

3. Competències en museus i col·leccions

4. Competències en arxius

5. Competències en patrimoni natural


Més informació:

Plataforma per la Conservació de les 3 Xemeneies  https://sites.google.com/site/3xemeneies/