PROPOSTA D'INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ A LA FONT DE LA MINA DE SANT ADRIÀ
INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ
EUROPEAN INSTITUTE OF GYPSY CULTURE
Font de La Mina – Sant Adrià de Besòs L'Espai Cultural Font de la Mina és un edifici de dues plantes, amb una superfície de 3.154 m2 útils per al públic. Una de les característiques que l'identifica és la lluminositat, aconseguida gràcies a la seva estructura lleugera de tramat metàl·lic i vidre, que aprofita al màxim la claror natural. Es divideix en dues grans seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.
L'equipament -situat al carrer de Ponent, entre la rambla de la Mina i el carrer de Venus, on abans hi havia el centre cívic- té un caire polivalent ja que acull diferents serveis: la Biblioteca, un auditori, una sala d'actes amb capacitat per a 150 persones, un ampli vestíbul que ha integrat la sala Pinós – l'obra catalogada dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós que formava part de l'antic centre cívic, que es va enderrocar- i permetrà, entres altres activitats, l'organització d'exposicions temporals.
En l'edifici també s'ubica el Servei d'Estimulació Infantil (CDIAP) i un espai que estava previst que ocupés la televisió local de Sant Adrià i Santa Coloma(Televisió del Besòs). La Biblioteca Font de la Mina depèn de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona, ofereix un fons de 19.000 llibres, 3.000 documents audiovisuals, 185 títols de revistes i 8 diaris, així com un fons local sobre el municipi. Com altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals, organitza activitats culturals com ara conferències i presentacions de llibres, exposicions i hores del conte.
D'altra banda, també es volen establir canals de col·laboració entre la Biblioteca i el futur Campus Univesitari del Besòs – que s'especialitzarà en els àmbits de coneixement d'aigua, energia i mobilitat - amb l'objectiu de donar servei, a banda dels veïns i veïnes, als estudiants i investigadors de la nova zona universitària. L'Espai Cultural Font de la Mina deu al seu nom a la font d'aigua que hi havia en aquesta zona, i que atreia a l'antic berenador de la Mina milers de ciutadans i ciutadanes dels municipis de l'entorn, sobretot de Barcelona, a principis del s. XX, abans que es construís el barri. L'Espai doncs ret homenatge a la història d'aquest indret però al mateix temps es converteix en un dels símbols del Pla de transformació de la Mina que vol ser en el futur un focus d'atracció del barri, especialment un cop estigui en marxa el Campus Universitari del Besòs.
El projecte ha estat dissenyat per l'arquitecte Alfons Soldevila i Barbosa i ha tingut un cost de 5,1 milions d' euros, cofinançats al 50% pel Consorci de la Mina i la Unió Europea. És possible fer una visita virtual a l'edifici en aquesta adreça web: http://biblioteca.visita3d.com/index.php?ext=cat
EL ROMANÍ UN POBLE D'EUROPA
Cal tenir en compte que no existeix un cens oficial d'habitants gitanos, de manera que les xifres varien segons es consulti una font o una altra.Nosaltres seguirem les dades aportades per J.P. Liégeois, responsable del centre d'Investigacions Gitanes de la Universitat René Descartes de Paris i reconegut assessor de la Comissió Europea i del Consell d'Europa en qüestions que afecten el poble gitano.
Estats Màxima Mínima
EUROPA (aprox.) 8.700.000 7.200.000
Albània 100.000 90.000
Alemanya 130.000 110.000
Àustria 25.000 20.000
Bèlgica 15.000 10.000
Bielorússia 15.000 10.000
Bòsnia Hercegovina 50.000 40.000
Bulgària 800.000 700.000
Xipre 1.000 500
Croàcia 40.000 30.000
Dinamarca 2.000 1.500
Eslovènia 10.000 8.000
Estat Espanyol 1.000.000 850.000
Estònia 1.500 1.000
Finlàndia 9.000 7.500
França 340.000 280.000
Grècia 200.000 160.000
Hongria 600.000 550.000
Irlanda 28.000 22.000
Itàlia 110.000 90.000
Letònia 3.500 2.000
Lituània 4.000 3.000
Luxemburg 150 100
Macedònia 260.000 220.000
Moldàvia 25.000 20.000
Noruega 1.000 500
Països Baixos 40.000 35.000
Polònia 50.000 40.000
Portugal 50.000 40.000
Regne-unit 120.000 90.000
Rep. Txeca 300.000 250.000
Rep. Eslovaca 520.000 480.000
Romania 2.500.000 1.800.000
Rússia 400.000 220.000
Sèrbia-Montenegro 450.000 400.000
Suècia 20.000 15.000
Suïssa 35.000 30.000
Turquia 500.000 300.000
Ucraïna 60.000 50.000
INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ
Amb la iniciativa de creació de l'Institut Europeu de Cultura Romaní, amb seu a l'edifici de la Font de la Mina a Sant Adrià de Besòs, es vol promoure el reconeixement de la cultura gitana i de la seva aportació al patrimoni cultural de tots els europeus. L'institut ha de proposar accions accions dirigides a:
– El desenvolupament i promoció de la cultura i de la llengua gitanes en totes les seves manifestacions.
– L'establiment de mecanismes i estratègies que contribueixin eficaçment a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural de la comunitat gitana.
– La promoció de la història del poble romaní i la difusió del seu coneixement i reconeixement a través d'estudis, investigacions, publicacions, exposicions, etc.
– Fomentar la convivència harmònica entre els diferents grups i cultures que conformen la nostra societat. – Fer arribar a tota la societat la legítima aspiració dels gitanos/nes europeus/ees d'aconseguir el ple gaudi de la ciutadania des del respecte de la seva identitat cultural.
– Aconseguir el reconeixement de les aportacions de la cultura gitana al patrimoni cultural comú i posar en valor el poble romaní com un dels fils vertebradors de la cultura catalana i europea.
INSTITUT DE CULTURA
– Programes de difusió cultural
– Cursos de llengua romaní, català i anglès
– Cursos d'alfabetització
– Tallers
– Exposicions
– Publicacions
– Radio-televisió romaní (via internet)
– Cinema
– Música
– Literatura
– Centre de documentació
– Oficina d'informació i atenció
POSSIBLES PARTNERS
ANEXE
HISTÒRIA DEL POBLE ROMANÍ
ORIGEN
La història dels gitanos, com afirma Donald Kenrick, és com un trencaclosques al qual li falten peces. No obstant això, es dóna un acord en el bàsic. S'admet avui sense gaire discussió la procedència hindú dels gitanos, però les opinions difereixen a l'hora de precisar la regió concreta, el grup ètnic, la classe social o l'època i els motius de les primeres migracions. Aquesta dificultat es deu al fet que gairebé no hi ha textos sobre el període anterior a l'aparició dels gitanos a Europa. Les dades fonamentals d'aquest període ens el proporciona la lingüística. Els gitanos parlen una llengua anomenada Romaní o Romaní, i des de finals del segle XVIII, els lingüistes van descobrir la relació que presenta aquesta llengua amb les llengües índies, com l'hindi o el panjabi, el Gujarati, el Rajasthan, el Sadri, sense oblidar el antic sànscrit.
PENÍNSULA IBÈRICA
Alguns han suposat que van guanyar el sud de la Península Ibèrica vorejant des d'Egipte la costa africana. Cap prova ha estat aportada al respecte. De fet el primer document conegut fins ara que es refereix a ells pot consultar en els arxius de la Corona d'Aragó. El gener de 1425, els gitanos es van presentar com pelegrins que sol·licitaven permís per passar la península i anar en peregrinació a Santiago de Compostel · la. Hi ha constància que se'ls va atorgar crèdit a les seves paraules, van rebre donatius i se'ls va eximir dels tributs. La família reial i la noblesa van prendre mesures per prevenir ofenses contra ells i assegurar protecció. Per això se'ls va procurar un salconduit signat pel Rei Alfons V d'Aragó que deia el següent: "... com l'estimat i devot Juan d'Egipte menor, guardo amb la nostra llicència en diverses parts dels nostres regnes i terres, volem que aquell sigui ben tractat i acollit, de manera que a vosaltres diem i manem expressament i de certesa sota quedar immersos en la nostra ira i indignació, que el nom de Don Joan d'Egipte i dels que amb ell siguin i l'acompanyen, deixareu anar en pau i passar per qualssevol ciutats, viles, llocs, i altres parts del nostre senyoriu ... " El 23 maig 1435 el comte Tomàs del Petit Egipte, que semblava tornar del pelegrinatge a Santiago, es va negar a pagar els drets reclamats per la duana de Jaca; exhibir una còpia autèntica del salconduit que li havia estès el rei Alfons V d'Aragó . El 11 juny 1447 un comte al comandament d'uns cent gitanos va entrar a Barcelona. El 27 abril 1460 el comte Martín del Petit Egipte es va presentar amb la seva companyia a Castelló de la Plana. Aquesta ciutat havia de rebre a altres caps el 1471 i 1472. La primera tropa destacada a Andalusia va rebre una acollida magnífica. Era novembre de 1462. Els comtes Tomás i Martín del Petit Egipte van ser tractats a Jaén com a grans senyors pel Condestable i Canceller de Castella, comte Miguel Lucas de Iranzo. En 1470 una altra ciutat andalusa, Andújar, va dispensar el mateix generós rebuda al comte Jaume d'Egipte Menor i la seva dona Luisa. A la fi del segle XV els gitanos es trobaven presents en tota la Península Ibèrica.
EUROPEAN INSTITUTE OF GYPSY CULTURE
Font de La Mina – Sant Adrià de Besòs L'Espai Cultural Font de la Mina és un edifici de dues plantes, amb una superfície de 3.154 m2 útils per al públic. Una de les característiques que l'identifica és la lluminositat, aconseguida gràcies a la seva estructura lleugera de tramat metàl·lic i vidre, que aprofita al màxim la claror natural. Es divideix en dues grans seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.
L'equipament -situat al carrer de Ponent, entre la rambla de la Mina i el carrer de Venus, on abans hi havia el centre cívic- té un caire polivalent ja que acull diferents serveis: la Biblioteca, un auditori, una sala d'actes amb capacitat per a 150 persones, un ampli vestíbul que ha integrat la sala Pinós – l'obra catalogada dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós que formava part de l'antic centre cívic, que es va enderrocar- i permetrà, entres altres activitats, l'organització d'exposicions temporals.
En l'edifici també s'ubica el Servei d'Estimulació Infantil (CDIAP) i un espai que estava previst que ocupés la televisió local de Sant Adrià i Santa Coloma(Televisió del Besòs). La Biblioteca Font de la Mina depèn de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona, ofereix un fons de 19.000 llibres, 3.000 documents audiovisuals, 185 títols de revistes i 8 diaris, així com un fons local sobre el municipi. Com altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals, organitza activitats culturals com ara conferències i presentacions de llibres, exposicions i hores del conte.
D'altra banda, també es volen establir canals de col·laboració entre la Biblioteca i el futur Campus Univesitari del Besòs – que s'especialitzarà en els àmbits de coneixement d'aigua, energia i mobilitat - amb l'objectiu de donar servei, a banda dels veïns i veïnes, als estudiants i investigadors de la nova zona universitària. L'Espai Cultural Font de la Mina deu al seu nom a la font d'aigua que hi havia en aquesta zona, i que atreia a l'antic berenador de la Mina milers de ciutadans i ciutadanes dels municipis de l'entorn, sobretot de Barcelona, a principis del s. XX, abans que es construís el barri. L'Espai doncs ret homenatge a la història d'aquest indret però al mateix temps es converteix en un dels símbols del Pla de transformació de la Mina que vol ser en el futur un focus d'atracció del barri, especialment un cop estigui en marxa el Campus Universitari del Besòs.
El projecte ha estat dissenyat per l'arquitecte Alfons Soldevila i Barbosa i ha tingut un cost de 5,1 milions d' euros, cofinançats al 50% pel Consorci de la Mina i la Unió Europea. És possible fer una visita virtual a l'edifici en aquesta adreça web: http://biblioteca.visita3d.com/index.php?ext=cat
EL ROMANÍ UN POBLE D'EUROPA
Cal tenir en compte que no existeix un cens oficial d'habitants gitanos, de manera que les xifres varien segons es consulti una font o una altra.Nosaltres seguirem les dades aportades per J.P. Liégeois, responsable del centre d'Investigacions Gitanes de la Universitat René Descartes de Paris i reconegut assessor de la Comissió Europea i del Consell d'Europa en qüestions que afecten el poble gitano.
Estats Màxima Mínima
EUROPA (aprox.) 8.700.000 7.200.000
Albània 100.000 90.000
Alemanya 130.000 110.000
Àustria 25.000 20.000
Bèlgica 15.000 10.000
Bielorússia 15.000 10.000
Bòsnia Hercegovina 50.000 40.000
Bulgària 800.000 700.000
Xipre 1.000 500
Croàcia 40.000 30.000
Dinamarca 2.000 1.500
Eslovènia 10.000 8.000
Estat Espanyol 1.000.000 850.000
Estònia 1.500 1.000
Finlàndia 9.000 7.500
França 340.000 280.000
Grècia 200.000 160.000
Hongria 600.000 550.000
Irlanda 28.000 22.000
Itàlia 110.000 90.000
Letònia 3.500 2.000
Lituània 4.000 3.000
Luxemburg 150 100
Macedònia 260.000 220.000
Moldàvia 25.000 20.000
Noruega 1.000 500
Països Baixos 40.000 35.000
Polònia 50.000 40.000
Portugal 50.000 40.000
Regne-unit 120.000 90.000
Rep. Txeca 300.000 250.000
Rep. Eslovaca 520.000 480.000
Romania 2.500.000 1.800.000
Rússia 400.000 220.000
Sèrbia-Montenegro 450.000 400.000
Suècia 20.000 15.000
Suïssa 35.000 30.000
Turquia 500.000 300.000
Ucraïna 60.000 50.000
INSTITUT EUROPEU DE CULTURA ROMANÍ
Amb la iniciativa de creació de l'Institut Europeu de Cultura Romaní, amb seu a l'edifici de la Font de la Mina a Sant Adrià de Besòs, es vol promoure el reconeixement de la cultura gitana i de la seva aportació al patrimoni cultural de tots els europeus. L'institut ha de proposar accions accions dirigides a:
– El desenvolupament i promoció de la cultura i de la llengua gitanes en totes les seves manifestacions.
– L'establiment de mecanismes i estratègies que contribueixin eficaçment a la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural de la comunitat gitana.
– La promoció de la història del poble romaní i la difusió del seu coneixement i reconeixement a través d'estudis, investigacions, publicacions, exposicions, etc.
– Fomentar la convivència harmònica entre els diferents grups i cultures que conformen la nostra societat. – Fer arribar a tota la societat la legítima aspiració dels gitanos/nes europeus/ees d'aconseguir el ple gaudi de la ciutadania des del respecte de la seva identitat cultural.
– Aconseguir el reconeixement de les aportacions de la cultura gitana al patrimoni cultural comú i posar en valor el poble romaní com un dels fils vertebradors de la cultura catalana i europea.
INSTITUT DE CULTURA
– Programes de difusió cultural
– Cursos de llengua romaní, català i anglès
– Cursos d'alfabetització
– Tallers
– Exposicions
– Publicacions
– Radio-televisió romaní (via internet)
– Cinema
– Música
– Literatura
– Centre de documentació
– Oficina d'informació i atenció
POSSIBLES PARTNERS
ANEXE
HISTÒRIA DEL POBLE ROMANÍ
ORIGEN
La història dels gitanos, com afirma Donald Kenrick, és com un trencaclosques al qual li falten peces. No obstant això, es dóna un acord en el bàsic. S'admet avui sense gaire discussió la procedència hindú dels gitanos, però les opinions difereixen a l'hora de precisar la regió concreta, el grup ètnic, la classe social o l'època i els motius de les primeres migracions. Aquesta dificultat es deu al fet que gairebé no hi ha textos sobre el període anterior a l'aparició dels gitanos a Europa. Les dades fonamentals d'aquest període ens el proporciona la lingüística. Els gitanos parlen una llengua anomenada Romaní o Romaní, i des de finals del segle XVIII, els lingüistes van descobrir la relació que presenta aquesta llengua amb les llengües índies, com l'hindi o el panjabi, el Gujarati, el Rajasthan, el Sadri, sense oblidar el antic sànscrit.
PENÍNSULA IBÈRICA
Alguns han suposat que van guanyar el sud de la Península Ibèrica vorejant des d'Egipte la costa africana. Cap prova ha estat aportada al respecte. De fet el primer document conegut fins ara que es refereix a ells pot consultar en els arxius de la Corona d'Aragó. El gener de 1425, els gitanos es van presentar com pelegrins que sol·licitaven permís per passar la península i anar en peregrinació a Santiago de Compostel · la. Hi ha constància que se'ls va atorgar crèdit a les seves paraules, van rebre donatius i se'ls va eximir dels tributs. La família reial i la noblesa van prendre mesures per prevenir ofenses contra ells i assegurar protecció. Per això se'ls va procurar un salconduit signat pel Rei Alfons V d'Aragó que deia el següent: "... com l'estimat i devot Juan d'Egipte menor, guardo amb la nostra llicència en diverses parts dels nostres regnes i terres, volem que aquell sigui ben tractat i acollit, de manera que a vosaltres diem i manem expressament i de certesa sota quedar immersos en la nostra ira i indignació, que el nom de Don Joan d'Egipte i dels que amb ell siguin i l'acompanyen, deixareu anar en pau i passar per qualssevol ciutats, viles, llocs, i altres parts del nostre senyoriu ... " El 23 maig 1435 el comte Tomàs del Petit Egipte, que semblava tornar del pelegrinatge a Santiago, es va negar a pagar els drets reclamats per la duana de Jaca; exhibir una còpia autèntica del salconduit que li havia estès el rei Alfons V d'Aragó . El 11 juny 1447 un comte al comandament d'uns cent gitanos va entrar a Barcelona. El 27 abril 1460 el comte Martín del Petit Egipte es va presentar amb la seva companyia a Castelló de la Plana. Aquesta ciutat havia de rebre a altres caps el 1471 i 1472. La primera tropa destacada a Andalusia va rebre una acollida magnífica. Era novembre de 1462. Els comtes Tomás i Martín del Petit Egipte van ser tractats a Jaén com a grans senyors pel Condestable i Canceller de Castella, comte Miguel Lucas de Iranzo. En 1470 una altra ciutat andalusa, Andújar, va dispensar el mateix generós rebuda al comte Jaume d'Egipte Menor i la seva dona Luisa. A la fi del segle XV els gitanos es trobaven presents en tota la Península Ibèrica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada