Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

Aquest és el títol del llibre en el que he participat i  que ha editat la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies i que posarà a la venda aquest proper dimarts diada de Sant Jordi 2013. L'obra s'edita en commemoració dels cent anys de l'entrada en servei de la primera central elèctrica a Sant Adrià i precedeix una exposició que es farà pública els propers mesos. Al llarg de 75 pàgines es fa un recull de dades, fets, imatges i curiositats al voltant de l'evolució de la indústria elèctrica a la nostra ciutat amb la pretensió de donar a conèixer i posar en valor una part important del patrimoni industrial elèctric. Algunes de les entrades de l'índex són: Cent anys il·luminant Catalunya Temps de guerra Nous temps. Noves necessitats. Badalona I i II El colós de les Tres Xemeneies Temps de lluites Dades tècniques De la fàbrica a la indústria cultural, social i econòmica Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies La conservació i dif...

L’assetjament dels bombarders durant la Guerra Civil va afectar més de 140 municipis catalans amb un balanç d’almenys 4.736 morts. Protagonitzats per les aviacions feixista italiana i alemanes còmplices de les forces revoltades contra la República. Detall del bombardeig de Barcelona i Sant Adrià, 18 de març de 1938 No es coneixen tots els noms de les víctimes, però l’obra d'historiadors com Josep Maria Solé i Sabaté o Joan Villarroya, dedicada a les víctimes mortals dels bombardeigs a Catalunya, i el projecte “El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya”, del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, n’han pogut salvar una gran part. Sant Adrià del Besòs Data mort , n om i cognoms i e dat 16/08/1937 Cristina Iberducea Sánchez 50 16/08/1937 Joana Giménez Ávila 46 16/08/1937 Maria Loren Herrero 42 16/08/1937 Enric Cuerpo Loren 42 16/08/1937 Gabriel Martínez Rodríguez 43 16/08/1937 Adoració Aguilera Hernández 39 16/08...

La mort sense successor del Rei Carles II, de la dinastia dels Austria, va provocar l'enfrontament de dos possible successor: l'Arxiduc Carles d'Austria i Felip d'Anjou de la casa dels Borbons francesa. Catalunya es posiciona al costat de l'arxiduc Carles, així com Mallorca, valència i Aragó i Castella ho farà per Felip d'Anjou. La por al un poder absolut si es suma sota la mateixa corona França i Castella (amb les possessions americanes) i la Corona d'Aragó farà que al costat de Catalunya es posicioni l'Imperi Germànic, Anglaterra, Portugal i Holanda enfrontant-se en una llarga guerra mundial a França i Castella. L'any 1711 a Austria mor l'emperador i Arxiduc Carles es converteix en el nou emperador. El perill ara serà que la gran potència sigui el poder Germànic. És signarà en 1712 el tractat d'Utrech entregant la corona a Felip d'Anjou a canvi de renunciar a la corona francesa i possessions europees.  En solitari Barcelon...