Tercer centenari de l'abandonament de les tropes aliades a la guerra de Successió pel riu Besòs a Sant Adrià

La mort sense successor del Rei Carles II, de la dinastia dels Austria, va provocar l'enfrontament de dos possible successor: l'Arxiduc Carles d'Austria i Felip d'Anjou de la casa dels Borbons francesa. Catalunya es posiciona al costat de l'arxiduc Carles, així com Mallorca, valència i Aragó i Castella ho farà per Felip d'Anjou.

La por al un poder absolut si es suma sota la mateixa corona França i Castella (amb les possessions americanes) i la Corona d'Aragó farà que al costat de Catalunya es posicioni l'Imperi Germànic, Anglaterra, Portugal i Holanda enfrontant-se en una llarga guerra mundial a França i Castella.

L'any 1711 a Austria mor l'emperador i Arxiduc Carles es converteix en el nou emperador. El perill ara serà que la gran potència sigui el poder Germànic. És signarà en 1712 el tractat d'Utrech entregant la corona a Felip d'Anjou a canvi de renunciar a la corona francesa i possessions europees. 

En solitari Barcelona el 9 de juliol decidirà resistir al poderós exèrcit borbònic.

 

 

La Guerra de Successió (1702-1714) assenyala una fita fonamental a la història de Catalunya. La derrota catalana de 1714 va suposar l'abolició de les llibertats, constitucions, les institucions pròpies de govern i el final de l'Estat català.

A principis de juliol de 1713 el mariscal Starhemberg (virrei a Catalunya i representant del Rei Carles d'Austria) va escriure a tots els oficials del seu exèrcit, i també a les tropes auxiliars catalanes o d’altres procedències que estiguessin sota el seu comandament, una ordre inequívoca de cessament de les hostilitats i d’evacuació pacífica del territori per tal de dirigir-se a la zona del Maresme i de la desembocadura del riu Besòs i procedir al seu embarcament en les naus de la flota anglesa de l’almirall Jennings. En el mateix document s’exonerava a tots els combatents catalans del compromís de fidelitat que havien contret amb l’Emperador.

La difusió d’aquestes notícies sobre el cessament de les hostilitats i l’evacuació de Catalunya per part dels exèrcits imperials va produir una forta commoció a Barcelona i un gran desconcert entre els habitants de la ruralia, que rebien amb incredulitat els rumors sobre els moviments de tropes i la passivitat dels soldats austríacs davant la presència cada vegada més evident dels exèrcits borbònics sobre el territori. En realitat, en molts llocs de la geografia catalana aquesta operació va ser percebuda pels contemporanis més com una operació de relleu pactat entre els efectius dels exèrcits imperials i borbònics que no pas com una evacuació pura i simple.

És per aquest motiu que durant el transport dels soldats imperials des dels punts de guarnició fins als llocs d’embarcament, sovint a molts dies de camí, les tropes van haver de sofrir tota mena d’insults i improperis per part dels habitants dels pobles per on havien de transitar en direcció als ports del litoral, que se sentien traïts per aquesta defecció vergonyant. Com assenyalava Castellví, «el mariscal [Starhemberg] consideró podría suceder en Cataluña una general conmoción, ya que se hallaban informados los pueblos de que quedaban a discreción; por este recelo mandó luego que las tropas salieran de los quarteles y viniessen marchando para acampar en el Besós; el mariscal ejercitaba todo su arte a fin de que no se entendiese el prompto designio de desamparar la Cataluña, hasta que todas las tropas estuviesen libres de padecer algún descalabro, por la irritación en que considerava los catalanes quando advirtiesen el total abandono». CASTELLVÍ, Narraciones históricas

«El mariscal salió de Barcelona sin que el pueblo lo advirtiese, [...] sólo en su coche como que iba a pasear, [y] se fue derecho al campamento de las tropas que estaba junto al río Besós, y no volvió a entrar más en la ciudad.» CASTELLVÍ, Narraciones históricas