Central tèrmica de Sant Adrià. Cent anys il·luminant Catalunya, cent anys de patrimoni industrial



Aquest és el títol del llibre en el que he participat i  que ha editat la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies i que posarà a la venda aquest proper dimarts diada de Sant Jordi 2013.

L'obra s'edita en commemoració dels cent anys de l'entrada en servei de la primera central elèctrica a Sant Adrià i precedeix una exposició que es farà pública els propers mesos.

Al llarg de 75 pàgines es fa un recull de dades, fets, imatges i curiositats al voltant de l'evolució de la indústria elèctrica a la nostra ciutat amb la pretensió de donar a conèixer i posar en valor una part important del patrimoni industrial elèctric.

Algunes de les entrades de l'índex són:
Cent anys il·luminant Catalunya
Temps de guerra
Nous temps. Noves necessitats. Badalona I i II
El colós de les Tres Xemeneies
Temps de lluites
Dades tècniques
De la fàbrica a la indústria cultural, social i econòmica
Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies
La conservació i difusió del patrimoni industrial i cultural

La primera edició del llibre, que disposa també d'un recull cronològic dels fets més significatius relatius a la indústria elèctrica adrianenca i catalana, estarà  en exclusiva disponible la diada de Sant Jordi a les tradicionals paradetes que omplen l'avinguda de Catalunya i la Plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

1936. Llei d'avortament més progressista de tot Europa

Imatge
Avui, que el Prtit Popular vol realitzar un cruel atemptat contra la llibertat del dret al seu propi cos de les dones, vull recordar que durant la República el Parlament de Catalunya va aprobar una llei de l’avortament molt vanguardista en relació a les de la resta d’Europa. Permetia, sota un estricte control, la interrupció artificial de l’embaras per raons terapéutiques, eugenésiques, neomalthusianes, étiques i sentimentals. A continuació reprodeixo el text del Decret aprobat el 25 de desembre de 1936 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 9 de gener de 1937. 1937 (Decret de regulació de la interrupció artificial de l’embaràs i ordre d’aplicació) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. -Núm .9. – Dissabte, 9 gener 1937 PRESIDÈNCIA DECRET La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d’acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d’un fet fins avui efectuat lluny de tot co...
Més informació

PER L’ANUL·LACIÓ DEL JUDICI AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LLUÍS COMPANYS

Imatge
El 15 d’octubre del 2012 s’ha commemorat 72 aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Lluís Companys i Jover va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, President del Parlament de Catalunya, Ministre del Govern Espanyol i President de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola. El President Lluís Companys va ser arrestat a França, a l’exili, l’agost de 1940 per agents alemanys de la Gestapo, entregat a les autoritats franquistes, empresonat al Castell de Montjuïc i sotmès a un judici sumaríssim. Lluis Companys va ser afusellat en compliment d’una sentencia dictada pel Consejo de Guerra de Oficiales Generales celebrat a Barcelona el 14 d’octubre de 1940 i en el que va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió. Va ser el mateix General Francisco Franco qui va dictaminar que Lluís Companys i Jover fos executat a Barcelona, a través del enterado que va signar “ el caudillo ”. És imperdonable que tot un Pr...
Més informació

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

Imatge
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...
Més informació