LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ A SANT ADRIÀ DE BESÒS DEL PRIMER VAIXELL DE FORMIGÓ DE L'ESTAT ESPANYOL

 

Vaixell Mirotres navegant pel port de Barcelona

Font : vidamarítima.com

La construcció de vaixells mitjançant formigó armat és poc coneguda. L'industrial Joan Miro Trepat l'any 1900 al costat dels seus germans van crear la firma "Miró Trepat i Companyia", societat que es dedicava principalment a la construcció. L'any 1911 van crear la societat "Construccions i Paviments SA" conjuntament amb altres accionistes. Aquesta empresa va perdurar fins a l'any 1943, any en què va passar a formar part de "J. Miró Trepat SA" que va durar fins a l'any 1955. La principal activitat de totes les societats de les que va formar part era la construcció d'habitatge i obra pública. No obstant això, la gesta que el fa mereixedor de ser el protagonista d'aquest capítol ens remet a la seva segona empresa, la qual va utilitzar per construir vaixells de formigó armat durant la Primera Guerra Mundial.

Catalunya per aquestes dates patia l'escassetat de materials bàsics acer i ferro, materials estratègics absorbits per l'esforç militar per la Primera Guerra Mundial que assolava Europa, a causa de l'escassetat es recorria a la vella construcció de vaixells de vela afegint motor per millorar la propulsió .

Va ser llavors quan va importar una patent francesa per poder construir vaixells de formigó armat, pensant en una ràpida fabricació d'unitats i amb poques tasques de manteniment. L'única cosa semblant que s'havia fet amb anterioritat a Espanya eren algunes embarcacions de petita envergadura. Tot va començar amb la construcció de les drassanes necessaris. Es situaven a les platges de Malgrat de Mar i de Santa Susanna. Comptaven amb una capacitat de producció de cinc embarcacions simultànies en cinc enormes grades amb una mà d'obra que arribava gairebé als 1.000 treballadors. Paral·lelament però l'empresa construïa a les platges de Sant Adrià de Besòs el primer vaixell de formigó armat construït a Catalunya, i també a Espanya .

 Drassanes de "Construccions i Paviments S.A. a Malgrat de Mar
( Font : Revista del 25 aniversari de ANEFHOP . 2006 )

Drassanes de "Construccions i Paviments S.A. a Malgrat de Mar
( Font : vidamarítima )

 








El Mirotres ser un vaixell experimental per veure les possibilitats que oferia el formigó armat per a la construcció de grans vaixells i guanyar experiència mentre es construïen les drassanes de Malgrat. Tenia unes dimensions poc menyspreables, ja que comptava amb 34 metres d'eslora; 7,50 de màniga, i 2,50 de calat; una càrrega útil de 200 tones i 450 de desplaçament; anava propulsat per un motor Bolinder, que li permetia una velocitat de 8 nusos. 

Va ser projectat per un enginyer de l'empresa Construccions i Paviments SA, que es deia J. Campmany .

A continuació es pot apreciar com eren disposades les armadures, així com l'estructuració per nervis i els puntals.

Detall constructiu del vaixell Mirotres
Font: Revista del 25 aniversari de ANEFHOP. 2006 

 


















 














A través del llibre La Construcció Naval Mercant a Espanya al juliol de 1.918, escrit per Eugenio Agacino i a través d'un article del diari La Vanguardia escrit per José Riera i Alemany i transcrit íntegrament, podem saber com es veia en aquells anys aquesta experiència:

A les proximitats de la desembocadura del riu Besòs s'alça una mola de ciment , amb forma de vaixell de esveltes línies , que a part del seu valor intrínsec té una alta valoració espiritual, és el primer vaixell pròpiament dit construït de formigó armat que ha de figurar en les llistes de la flota mercant nacional .

Catalunya, que oblidant interessants pàgines de la seva història marítima i tradicions navals veritablement envejables , deixo decaure una de les seves indústries més antigues i importants , la construcció de vaixells, sembla tornar pels seus furs en ser la primera regió d'Espanya que tracta d'implantar el gir ( avanç o retrocés) que a la construcció naval imprimeix l'escassetat de ferro per una banda i per una altra la pèrdua alarmant de tonatge a què dóna lloc l'acció submarina, ofensiva que gairebé sense interrupció minva fa quatre anys el tonatge mundial, i influeix de manera tan decisiva en el règim dels transports ... d'aquí que no hagin de passar desapercebuts els esforços industrials que a Catalunya es duen a terme per restaurar la construcció naval tan oblidada en anys anteriors i que avui ressorgeix , encara que per ara anèmica , a les costes catalanes on s'estan instal·lant un nombre considerable de grades en què es duen a terme moltes petites construccions de fusta. I menys encara les iniciatives de la Societat Anònima Construccions i Paviments que tracta d'implantar a Catalunya una indústria nova, les construccions navals de ciment, anticipant aquesta a les altres regions d'Espanya , fins i tot a aquelles que per propi llinatge han anat sempre a l'avantguarda en la construcció de vaixells.

No només ens ha impulsat la novetat tècnica, ja de per si interessant - diu en document oficial l'esmentada Societat- sinó també el deure moral que tots tenim de contribuir a la defensa dels interessos nacionals en lluita econòmica que cada dia s'aguditza més. I tant és així en concepte del que aquestes línies escriu, que considero fora de dubte que una de les fases més sortints de l'actual conflicte, una de les més intensives tasques de les nacions aliades, una de les cooperacions més meritòries dels seus directors en la causa de la humanitat; potser el major dels seus encerts radiqui en l'afany, en l'heroisme, com diu un notable publicista, de no solament reposar amb noves construccions el tonatge perdut , sinó d'intentar superar amb elles els danys que els infligeixen els submarins contraris ....

Les construccions navals de ciment armat constitueixen a Espanya una novetat, ja que tot el realitzat fins ara es redueix a la construcció feta a Bilbao, d'unes quantes xalanes o barcasses sense moviment propi amb destinació a les necessitats de transit interior de la ria ; a alguns artefactes que amb la mateixa finalitat existeixen a Canàries, i ignorem si van ser construïts allà o van ser importats; i a un assaig que s'està duent a terme a Santander construint un veler i un vaporet, tipus semblant al de la seva flota pesquera. A l'estranger pren ràpidament aquest tipus de construcció carta de naturalesa, fins al punt que hi ha registrades patents d'invenció a Alemanya , Nord Amèrica i Anglaterra, i que s'estan muntant drassanes d'importància sobretot als països escandinaus i Itàlia ....

En pel que fa al primer vaixell espanyol ens limitarem per ara a dir que tindrà en rosca 230 tones i 450 en càrrega màxima , i que aquesta molt a prop de ser botat a l'aigua .

Apuntem però, que la S.A. Construccions i Paviments que l'ha projectat i construeix , està duent a terme les gestions oficials i particulars perquè en breu funcionin a Malgrat uns amplis drassanes dedicats a les construccions que ens ocupen , els que entressin en activitat amb la construcció simultània de cinc vaixells de elevat tonatge els plànols i projectes s'estan ultimant: aquesta drassana, pel seu desenvolupament, podrà competir amb els mes acreditats de l'estranger. L'experiència adquirida en la dosificació de les matèries primeres pels seus directors tècnics i la pràctica de la manipulació que tenen els nombrosos operaris que per compte de l'esmentada societat treballen fa anys en obres terrestres i hidràuliques , són garantia d'encert si es confien a un tècnic les particularitats d'ordre marítim. La construcció actual es limita a un simple assaig, a un avanç que es porta a terme en terrenys arrendats a una important ciutat a Catalunya... Resultaran pràctics els vaixells de pedra?. El temps ho dirà ...

 

 












Com hem comentat, la fabricació del Mirotres a Sant Adrià de Besòs es va fer paral·lelament a la construcció de les drassanes de Malgrat, i el dia 15 d'agost de 1918 es va fer la seva botadura. El cas del Mirotres ser botat de costat. En el moment de l'avarada, mentre el vaixell lliscava per les vies de la platja, aquestes es van trencar i un tros de fusta va fer un forat al casc del vaixell pel qual va començar a entrar aigua forat que es va reparar immediatament deixant el vaixell a punt per navegar.

Vaixell Mirotres preparat per ser botat
( Font : www.vidamarítima.com )

 









"Aquest vaixell va ser llançat a l'aigua a la platja de Sant Adrià de Besòs l'agost passat, i l'avarada es va efectuar de costat, en la forma que donen idea les indicades fotografies. La dura prova a què va ser sotmès el vaixell en el llançament , per falta de fons a la platja, prova, que segons opinió dels pèrits, cap vaixell d'acer o de fusta hagués resistit, sembla confirmar les esperances posades en la robustesa del formigó armat per a les construccions"

 

 











Lamentablement una vegada posat en servei el Mirotres ser un vaixell amb moltíssims problemes a causa de les vibracions del nucli produïdes tant pel motor del propi vaixell com per l'efecte dinàmic de les onades. Va resultar com el que era, un vaixell experimental, que va tenir moltíssims problemes de vibracions que el van mantenir en dic sec gran part del temps que va estar en ús, i segons la revista Catalunya Maritima, de 10 de juliol de 1.919:

A causa de les dificultats sorgides en el funcionament del motor d'oli pesat, el Mirotres ha estat alguns mesos impossibilitat de navegar, però ara se li ha col·locat una nova hèlix, calculada pels enginyers de Construccions i Paviments, en substitució de l'original, i s'han obtingut els resultats esperats. Segons les proves oficials verificades el 23 de Juliol passat , el vaixell va mes de les vuit milles previstes, sent bo el funcionament de la màquina. El vaixell va sortir el 3 del corrent per a Palma.

El Mirotres va treballar fent navegació de cabotatge per la costa Catalana quan no havia d'estar després dels dics per problemes de vibracions.

 

 










 

 El Mirotres en dic sec al port de Barcelona. Ignasi Canals i Tarrats 3/12/1918.
'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'


El Mirotres en dic sec al port de Barcelona. Ignasi Canals i Tarrats 09/012/1919.
'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'


Dos homes dinant al menjador del Mirotres en dic sec al port de Barcelona. Ignasi Canals i Tarrats 09/01/1919.
'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'

Finalment la nit del 5 d’agost de l’any 1920 va enfonsar-se a prop de Portvendres (França), sense arribar als dos anys de vida , durant un viatge de Tarragona a Marsella carregat amb 309 botes de vi. “El vent i la boira van fer que el vaixell, amb 12 homes de tripulació, col·lisionés contra una roca quan estava a 50 metres de la costa. El Mediterrani és més traïdorenc del que sembla”, explica Sara Masó, periodista i neboda néta d'aquests pioners.

Fotos del Mirotres enfonsat:

Va ser un cop molt dur per als que havien posat grans recursos i esperances en el futur d'aquests vaixells. En l'opinió dels crítics de l'època, com drassanes havien estat massa precoços a estar construint sense haver provat encara cap vaixell de formigó armat de dimensions grans. A més, topant-se amb problemes del propi material, no per tenir una insuficient resistència sinó per altres accions com la fatiga de la constant acció dinàmica de l'aigua o la pròpia aigua del mar com a agent agressiu contribuir al fracàs. Les bones idees amb les que es van iniciar el projecte que s'enumeraven eren la gran resistència i impermeabilitat que oferia el material, el procés de construcció ràpid, amb materials més assequibles en moments crítics i la mà d'obra poc especialitzada capaç de construir aquests vaixells.

En els següents anys de l'enfonsament del Mirotres es tenia un projecte de fabricar diversos vaixells de formigó a les drassanes de Malgrat, però el fracàs va impedir que sortissin navegant d'aquesta platja, ja que el procés es va haver de parar en tancar la factoria. En els següents anys es va desmantellar les instal·lacions esborrant de la història el gran projecte que va poder arribar a ser. La drassana de Malgrat però es va construir segons s'aprecia en les fotos.

Mentre el Mirotres començava les seves navegacions a Malgrat es bastia una ambiciosa factoria, que ocupava una franja de 2.500 metres de platja amb una amplada de 200 metres (250.000 m2, segons una altra versió) i cinc grades de construcció. La primera sèrie de naus que en sortiria estaria formada per cinc vaixells de 2.340. Es calculava que amb la factoria totalment en marxa es trigava a construir una embarcació de tres mesos i mig i quatre. Sembla que s’hi va començar la construcció de tres vaixells, procés que va quedar aturat en tancar la factoria. La major part de les instal·lacions van ser desmuntades entre 1930 i 1932, tot i que probablement hi ha haver alguna activitat fins el 1936.

Es proposaven que cada quatre mesos sortís de les drassanes un nou vaixell. "Són tants els xalets construïts a la drassana que veritablement sembla un poblat a la moderna, al ianqui. Tot s'està construint de ciment armat o de fusta", recollia el maig de 1919 un article de la revista Germanor sobre les instal·lacions de Malgrat de Mar. "La seva intenció era construir molts vaixells de ciment, per això havien comprat a Estats Units 129 motors, amb la condició que no els venguessin als alemanys", assegura Sara Masó.

Segons s'aprecia en les fotos també, un o més dels cinc vaixells de 1.200 tones de registre es va començar a construir, però tot això, amb la fi de la Gran Guerra va finalitzar després de la construcció de les drassanes, sembla que es van arribar a col·locar dos quilles de vaixells que haguessin tingut 2.340 tones de desplaçament. Segons llegim a la revista La Vida Marítima, Any XVIII, Núm. 619 de 10 de març de 1.919:

Al mateix temps que la Societat Construccions i Paviments feia això, adquiria una important extensió de terreny a les platges de Malgrat, punt distant uns 50 quilòmetres de Barcelona, terreny que té 2.300 metres de platja per 200 metres de profunditat, i en què el mar presenta fons naturals molt a propòsit per rebre vaixells fins a de 20.000 tones, per la raó s'ha dedicat a drassanes, havent muntat ja part dels tallers necessaris de serra, forja, serralleria, etc., la part terrestre de les grades , per executar a la vegada fins a cinc vaixells de 8.000 tones i efectuant la fixació de puntals de formigó armat que formaran la part submarina de la grada, per disposar sobre ells les guies necessàries per al llançament. Grans són les despeses que tot això suposa per a la Societat Construccions i Paviments, ja porta un desemborsament inicial de prop de dos milions de pessetes, i per muntar aquesta indústria en les degudes condicions, resta encara de gastar molt més. Actualment s'estan fent els encofrats i bastides per a la construcció de dos vaixells de 2.340 tones, el pla principal s'adjunta.

En una de les nombroses cartes familiars que Masó conserva, els treballadors de la drassana protesten a 1919 a la direcció pels baixos jornals, que els van portar a una vaga de tres mesos. En una altra, Josep Miró es queixava que s'havien "tirat per la finestra dos milions de pessetes per les decisions del consell de l'empresa contràries als fundadors", cosa que deixava veure el malestar general que es vivia. Després de l'enfonsament del Mirotres, l'activitat a les instal·lacions de Malgrat continuar fins a 1926. Avui dia, de l'aventura dels germans Miró tan sols queda, a part de les fotografies de Brangulí, un record a Malgrat de Mar: la platja de la població s'anomena de l'Astillero.

El Mirotres va ser fabricat a Sant Adrià perquè l'empresa Construcciones i Pavimentos disposava de tota la tecnologia necessària ja que acabava de construir just a tocar de la platja una gran central elèctrica per a la companyia Energia Elèctrica de Catalunya.

La construcció de la 1ª central elèctrica de Sant Adrià va ser realitzada per l'empresa “Construcciones i Pavimentos” abans coneguda com a Miró Trepat y Compañía i va utilitzar, per primer cop a Catalunya, una nova tècnica constructiva coneguda com el sistema Hennebique que, uns anys abans es va utilitzar en la construcció del Grabd Palais de París. Altres edificis com l'Hotel Palace de Madrid, els magatzems "El Siglo" de Barcelona o la Torre de l'aigua de Sabadell foren també construïts per "Construcciones y pavimentos" aplicant també el sistema Hennebique.

L’arquitecte i enginyer francès François Hennebique va patentar aquesta tècnica basada en la utilització de formigó armat, que permetia accelerar i abaratir la construcció d’edificacions. L’entrada en servei de la central (març 1913) es produí poc abans d’un any des de l’inici de les obres (abril de 1912).

Les imatges que ens permeten recuperar la història de la construcció del Mirotres pertanyen al fotògraf Josep Brangulí. La Barcelona de la primera meitat del segle XX té memòria gràfica en tota la seva vitalitat social gràcies en bona part al treball que va fer el fotògraf Josep Brangulí. Pioner del fotoperiodisme, va retratar episodis tan emblemàtics com els fets de la Setmana Tràgica, la vida a les fàbriques, el món dels artesans, els carrers i establiments de la ciutat, la construcció de vaixells de formigó, el Somorrostro, la boxa, el lleure a les platges, la guerra i la postguerra… a la ciutat de Barcelona.

El 10 d'agost de 1918 el fotògraf Josep Brangulí va rebre un telegrama de l'empresa Construccions i Paviments, SA. Des de 1911 fotografiava els edificis que aquesta empresa construïa. Però aquesta vegada l'encàrrec per al matí de dijous 15 era molt especial. En l'escullera de la platja de Sant Adrià de Besòs s'anava a viure un esdeveniment històric: l'avarada del Mirotres, el primer vaixell de formigó armat que es construïa a Espanya. Brangulí havia seguit els passos de la seva construcció, tal com reflecteixen les magnífiques fotografies. 

Josep Brangulí és l’iniciador d'una saga de fotògrafs a la qual es van sumar els seus fills Joaquim i Xavier treballant els tres en equip i amb una única signatura. L'arxiu va ser adquirit per la Generalitat el 1992 a la família Brangulí i dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Està compost per prop d'un milió de negatius amb la signatura Brangulí dels quals aproximadament mig milió són clarament atribuïbles a en Josep. També formen part de l'arxiu publicacions i material de l'època divers.

Josep Brangulí i Soler va néixer a Hospitalet de Llobregat el 14 de setembre de 1879. Va dur a terme els seus treballs de fotografia industrial i documental per a empreses com Construcciones y Pavimentos, pionera en l’encofrat de formigó, o per a entitats corporatives encarregades de les obres públiques de la xarxa del Metro o la instal·lació de l’enllumenat públic a Barcelona. Va fotografiar, des dels seus inicis, la Fira de Barcelona i va realitzar durant anys treballs documentals per a la Caixa de Pensions i altres empreses catalanes. Va fotografiar durant dècades la societat barcelonina en tots els seus escenaris. I mentre la ciutat es transformava, ell també es va anar adaptant als nous temps i a les noves tècniques.