ENDESA DESTRUEIX UN ESCULL ARTIFICIAL RIC EN BIODIVERSITAT AMB EL DESMANTELLAMENT DE LES ESTACADES DE LES 3 XEMENEIES

ENDESA ha destruït un ric espai en biodiversitat de Sant Adrià en en desmantellar les estacades de 1913 i els anys 70 de la Central Tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià.

 

 

Sant Adrià i Badalona són dos ciutats costaneres on en el segle XIX i XX va produir-se un fort procés d'industrialització que va produir una forta agressió al medi natural, especialment a la zona costanera degut a la pròpia construcció de les infraestructures i l'abocament d'aigües residuals.

La forma costanera submarina d’aquesta zona és en general monòtona i no té accidents destacables, excepte alguns afloraments rocosos. La zona central de la costa de Sant Adrià i Badalona és la que té un pendent més gran, d’entre 2,5 i 2,7º, i es va suavitzant cap al nord (1,27º) i cap al riu Besòs (1,5º).

Els materials del fons marí més proper al riu Besòs i a poca profunditat són sorres, argiles i llims procedents del propi riu; a partir dels 40-60 metres de fondària, hi ha sorres gruixudes i graves. El fort pendent de la part central de la costa i la seva orientació gairebé perpendicular als temporals de llevant, fa que a priori sigui una zona molt susceptible a rebre els efectes de la dinàmica litoral.

La costa de Sant Adrià de Besòs i Badalona està molt marcada per l’impacte humà. L’estat original del mar ha estat modificat per construccions que s’han fet bàsicament en els últims anys, com per exemple el pont de petroli o les estacades de la Central Tèrmica de les 3 Xemeneies. La intervenció humana ha modificat els ecosistemes naturals originaris de la platja i el fons marí tant pel que fa la flora com per la fauna.

Les comunitats animals que habiten aquesta zona marítima estan fortament afectades pels sediments que ha aportat el riu Besòs al llarg dels anys. Per una banda es tracta d’espècies pròpies d’una zona deltaica amb grans aportacions de fangs, i a part d’això, la contaminació arrossegada pel riu ha modificat la fauna bentònica autòctona d’aquests espais marítims donant lloc a unes comunitats alterades pel que fa al nombre d’espècies i d’individus. Els principals grups d’espècies marines que viuen en aquesta zona del litoral són poliquets, mol·luscos, crustacis, decàpodes i equinoderms. D’aquests, els que concentren més nombre d’espècies són els poliquets, amb un 65 %, seguits dels mol·luscos amb un 35 % de les espècies. En aquesta àrea del litoral hi ha unes 40 espècies diferents en total.

Les principals espècies de peixos que es troben al fons marí de la ciutat són el llenguado, el peix aranya, les rajades, la rata i el moll, entre d’altres. A més, també hi trobem cavallets de mar, alguns mol·luscs com petxines, cargolins i sípies, i crustacis com crancs o llagostins.

A prop del límit amb Montgat hi havia un alguer, un bosc submergit en el fons del mar sobre unes barres de sorra. Degut a la contaminació sense control de les aigües de Sant Adrià i Badalona durant l’època d’esplendor industrial, aquest alguer va desaparèixer i actualment només hi ha mates i arrels mortes i alguns animals que hi sobreviuen, entre ells els cavallets de mar i els crancs ermitans. Els fons rocosos artificials creats per l’home en forma d’espigons submergits i les piles que aguanten el pont de petroli i les estacades dels tubs de captació de la Central Tèrmica les Tres Xemeneies han esdevingut un bon refugi perquè s’hi acumulin animals marins, com per exemple, el musclo de roca.

A partir de la progressiva desaparició del teixit industrial i des de 1987, la posada en marxa del col·lector interceptor de Llevant, que va permetre recollir les aigües residuals urbanes i industrials, portant-les a l’EDAR Besòs i, en conseqüència, evitant que aquestes arribessin al mar. Les aigües i les platges es van començar a regenerar i es va guanyar qualitat ambiental.

El sistema natural litoral de Sant Adrià i Badalona, així com a gran part del litoral de la zona metropolitana de Barcelona, es troba molt degradat, fruit de les contínues agressions efectuades històricament per part de l’home. Si en el passat el principal problema radicava en l’abocament de totes les aigües residuals urbanes i industrials sense depurar al medi marí i la utilització de mètodes de pesca agressius (petxinaires, artets), en els temps actuals , la pèrdua dels hàbitats heretada, la pertorbació de la dinàmica de les sorres per l’efecte de les infraestructures com els ports, espigons i emissaris, i la contundent agressió que provoca el dragat de la sorra del fons marí per a la regeneració de les platges, continuen hipotecant seriosament la conservació i recuperació del sistema litoral marí.

Avui en el procés de desmantellament de la Central Tèrmica de les Tres Xemeneies ubicada a cavall dels dos térmens municipals, especialment en el procés de desmantellament de les estacades i tubs de captació d'aigua s'ha produït una valuosa pèrdua mediambiental de biodiversitat.

La pèrdua de sorra de les platges és un problema constant en aquest sector del litoral, i de molts altres municipis, a causa del trencament de la dinàmica de la sorra pels ports, espigons, emissaris, sobreeixidors, i per la pèrdua de les comunitats de Posidonia oceànica. La pèrdua dels alguers de Posidonia oceànica és conseqüència de la contaminació continuada de les aigües durant molts anys, i de la utilització del sediment sorrenc de la platja enfonsada per a la regeneració de les platges litorals.

Les estacades i els tubs originals, especialment, de la central construïts en 1913 i els següents dels anys 70 s'havien convertit en un escull artificial

Atès que a Sant Adrià i Badalona dintre de les iniciatives de potenciació de la biodiversitat, el mar hauria de ser una part important.

Atès que en el procés de desmantellament de les estructures no s'ha contemplat la possibilitat d'emprar els tubs de captació de formigó, lliures de fibrociment i amb ànima de metall, com a esculls artificials reutilitzats a la vegada que suposava la conservació d'un element patrimonial característic i singular durant molts anys del litoral badaloní i adrianenc. Aquesta acció hagués suposat una actuació singular i interessant des del punt de vista mediambiental i patrimonial.

Caldria exigir a Endesa i al Consorci del Besòs, la reparació a partir de sol·licitar als Ajuntaments de Sant Adrià de Besòs, Badalona, la Generalitat de Catalunya i la Demarcació de Costes del Ministerio de Medio Ambiente, l'inici dels tràmits que permetrien la instal·lació d'un o varis esculls artificials a la zona costanera de Sant Adrià de Besòs i Badalona. A Catalunya, hi ha més d'una trentena d'esculls artificials promoguts per l'administració.

El principal impacte positiu per als animals aquàtics serà la construcció de nous espais on es puguin desenvolupar. Aquestes noves estructures oferiran superfícies dures que podran ocupar els organismes bentònics i forats on hi viuran algunes espècies de peixos.

Un escull artificial el formen un conjunt d'objectes dipositats en el fons del mar que, pel seu volum i forma, poden fer les vegades d'un escull natural ( rocam, cova...). Els esculls artificials, pròpiament dits, són estructures de formigó reforçades amb ferro i instal·lades en el fons marí. El pes i forma varia si es tracta d'esculls de producció o esculls de protecció.

Un cop instal·lats les estructures serien colonitzades per una gran quantitat d'organismes, com ho havien estat les estacades ara desaparegudes, com algues, esponges, anemones, gorgònies, estrelles de mar, musclos, pops, llagostes, crancs, nècores, escórpores, congres i meros, entre altres. A més de l'enriquiment biològic, aquests esculls artificials contribueixen a reduir els impactes negatius sobre els hàbitats circumdants, ja que eviten el pas d'embarcacions de ròssec i, en augmentar la producció piscícola, afavoreixen la pesca recreativa i artesanal. D'altra banda, com qualsevol parc, té la seva funció de gaudi i esbarjo i s'hi poden desenvolupar activitats subaquàtiques, com ho eren les estacades dels tubs de les Tres Xemeneies.

Atès que Badalona en 2008 ja va plantejar la voluntat de tenir en un futur un escull artificial situat al litoral, com a prolongació de l'actual Pont del Petroli. El projecte submarí tenia la intenció de recuperar la vida al fons litoral i així poder regenerar la pesca de la zona, tot protegint-ne les espècies actuals i que alhora serveixi d'amagatall per facilitar-ne la reproducció. La intenció de l'Ajuntament de Badalona era el de prolongar mar endins l'estructura del Pont del Petroli a través de petites estructures que arribarien fins a 28 metres de fondària. Allí s'hi instal•laria un nucli d'esculls que es preveia que ocupessin uns 750 metres quadrats, formats per mòduls de formigó prefabricats i que permetrien incrementar la biodiversitat de l'espai.

Atès que l'iniciativa va rebre l'aprovació de la Confraria de Pescadors de Badalona, aquests esculls però també milloraria l'experiència dels submarinistes. A més de l'enriquiment biològic, aquests esculls artificials contribueixen a reduir els impactes negatius sobre els hàbitats circumdants, ja que eviten el pas d'embarcacions de ròssec i, en augmentar la producció piscícola, afavoreixen la pesca recreativa i artesanal.

Imatges de biodiversitat associades a les estacades dels tubs de captació de la Central Tèrmica de les Tres Xemeneies i el Pont del Petroli. Fotografies fetes en immersions en 2009, 2011 i 2014.