Joan Triadu i la seva relació amb Sant Adrià de Besòs

Joan Triadú (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 — Barcelona, 30 de setembre de 2010)  fou un escriptor, crític literari i pedagog català. Interessat en la recuperació de la memòria històrica de la llengua i la literatura catalanes al llarg de la història, interessà més per l'estudi literari que no pas en la producció pròpia. Es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona i va ser un destacat activista cultural i resistent anti-franquista, participant en molts projectes culturals catalans significatius del segle XX. 

El crític literari català més destacat del segle XX el trobem lligat en diferents ocasions amb Sant Adrià. Per exemple quan durant la seva convalescència a Cantonigròs en patir Tuberculòsis Triadú mantingué les connexions amb Barcelona i, tan bon punt hi pogué tornar, refeta la salut, reprengué la feina de fer classes, ara ja amb títol de llicenciat en llengües clàssiques, a diverses institucions d’ensenyament, com l’Acadèmia Vié de Sant Adrià de Besòs, l’Escola Virtèlia i alguns col·legis religiosos.

El trobarem a Sant Adrià també quan formant part de l'activisme catalanista cultural participarà en una reunió del COR (Cavallers de l'Ordre del Retrobament), una organització de la que es guarda poca informació perquè tal i com el mateix Triadú ens diu no es volien escrits que els pugui comprometre. En concret Joan Triadú entrà en contacte amb el COR gràcies a Esteve Albert, militant del Front Nacional de Catalunya, i per aquest motiu participà a l'homenatge al Dr. Carles Cardó, acabat de tornar de l'exili, el 1954 a la parròquia Santa juliana i Santa Semproniana, de Sant Adrià de Besòs, en una sala d'actes semi-subterrània. Van assistir a banda de Joan Triadú, el Dr. Joan Roig, Francesc Maspons, Esteve Albert, Joan Sales, Jordi Cots, J.M. Boix i Narcís de Carreras entre d'altres.

Joan Triadú, nascut en una família obrera de Ribes de Freser, estudià la primària i el batxillerat a Barcelona el 1937 i posteriorment fou habilitat com a mestre a través d'un curset accelerat convocat per la Generalitat per tal d'atendre les necessitats d'escolarització d'infants que la marxa de mestres al front de guerra i l'allau de refugiats havia provocat. Superada aquesta prova es presentà a l'examen obligatori de català i obtingué el títol de professor de català de mans de Pompeu Fabra. Ràpidament, el gener de 1938, fou nomenat mestre interí de primària per la Generalitat de Catalunya i destinat al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on exercí fins al final de la guerra.

Acabat el conflicte, les noves autoritats no reconegueren els títols acadèmics donats durant la guerra i Joan Triadú hagué d'examinar-se de nou de tot el batxillerat durant l'any 1939. Al nou curs 1939-1940 pogué entrar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar filologia clàssica. També assistí als Estudis Universitaris Catalans. Just acabada la Guerra Civil espanyola, col·laborà al Front Nacional de Catalunya (FNC) en la redacció d'articles al butlletí Per Catalunya. Durant tot el franquisme participà activament en la resistència cultural catalana contra la dictadura.

Acabada la carrera el juny de 1942 se li declarà una tuberculosis que obligà a operar-lo i a seguir un llarg procés de convalescència, primer a Barcelona i des de juny de 1943 a Cantonigròs. Aquest període l'aprofità per a realitzar gran quantitat de lectures i altres activitats.

Durant la seva convalescència, l'any 1944 fundà, juntament amb Jordi Parcerisas, el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, sota l'empara del bisbat de Vic i amb la complicitat del rector de la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, especialment mossèn Josep Cruells i Rodellas des de 1963. Per aquest certamen passaren les principals personalitats de les lletres catalanes i suposà una excel·lent plataforma per a la continuïtat de la tasca pública dels escriptors consagrats i els descobriment de nous valors.

Retornat a Barcelona l'any 1945, després d'un període de treballar com a professor a diverses escoles i institucions, pogué marxar a Anglaterra. Abans de marxar a Anglaterra, l'any 1946 fou un dels fundadors de la revista Ariel on començà la seva tasca com a crític literari. La revista es publicà de forma clandestina fins al 1951, quan fou suspesa per les autoritats.

Joan Triadú va ser lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-1950), va intervenir en la preparació dels primers professors de català de la postguerra i en la creació del concurs literari de Cantonigròs (1944-68). 

Tornat d'Anglaterra, la seva tasca com a crític prengué un nou gir l'any 1951 amb la publicació d'una Antologia de la poesia catalana 1900-1950 i una Antologia de contistes catalans, que resultaren polèmiques per la selecció d'autors i els comentaris crítics que hi abocà. El 1953 publicà a Oxford una Anthology of catalan lyric poetry, amb una extensa introducció que el mateix any publicà refeta a Panorama de la poesia catalana. El 1954 fou un dels fundadors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Va col·laborar en les revistes Ariel, Pont Blau, Vida Nova i Serra d'Or i en el diari Avui. Va ocupar el càrrec de  secretari tècnic d'Òmnium Cultural i de director de la Institució Cultural del CIC (Centre d'influència Catòlica) i de l'escola Thau, i va ser fundador del Consell Català d'Ensenyament (1975).

L’escriptor i pedagog va ser distingit amb nombrosos premis i guardons (Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica, Creu de de Sant Jordi, Premi d’Honor Jaume I, Premi Atlàntida per la tasca com a crític literari, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla al Mèrit Científic, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, etc), i el 1998 va ser investit  Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.

Els llibres que va publicar en els darrers anys (Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent, Memòries d’un segle d’or i Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008) ressalten la rellevància de les seves conviccions patriòtiques i el situen com un referent com a crític literari i pedagog.