Propostes per al Nomenclator de Sant Adrià de Besòs

Elvira Godàs

L’Elvira Godàs va néixer a la ciutat de Lleida en 1917.  Filla de mestres. Durant la seva joventut, els seus estudis s’encaminaren cap al món de la música. Estudià piano durant deu anys (1925-1935). Foren les circumstàncies socials i polítiques les que provocaren que també acabés exercint el mateix ofici de la seva besàvia, àvia, pare, mare i germà. No obstant això, mai abandonà la seva vocació musical. Tant durant el seu exili mexicà com en tornar a Catalunya en 1980 a l’última escola que va exercir abans de la seva jubilació al barri del Besòs de Sant Adrià, sempre va aconseguir unir aquestes dues passions i inquietuds fent de professora de música o bé introduint l’educació musical com a mestra a l’etapa de primària.

Joan Triadú

(Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 — Barcelona, 30 de setembre de 2010)  fou un escriptor, crític literari i pedagog català. Interessat en la recuperació de la memòria històrica de la llengua i la literatura catalanes al llarg de la història, interessà més per l'estudi literari que no pas en la producció pròpia. Es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona i va ser un destacat activista cultural i resistent anti-franquista, participant en molts projectes culturals catalans significatius del segle XX.  El crític literari català més destacat del segle XX el trobem lligat en diferents ocasions amb Sant Adrià. Per exemple quan durant la seva convalescència a Cantonigròs en patir Tuberculòsis Triadú mantingué les connexions amb Barcelona i, tan bon punt hi pogué tornar, refeta la salut, reprengué la feina de fer classes, ara ja amb títol de llicenciat en llengües clàssiques, a diverses institucions d’ensenyament, com l’Acadèmia Vié de Sant Adrià de Besòs, l’Escola Virtèlia i alguns col·legis religiosos.

El trobarem a Sant Adrià també quan formant part de l'activisme catalanista cultural participarà en una reunió del COR (Cavallers de l'Ordre del Retrobament), una organització de la que es guarda poca informació perquè tal i com el mateix Triadú ens diu no es volien escrits que els pugui comprometre. En concret Joan Triadú entrà en contacte amb el COR gràcies a Esteve Albert, militant del Front Nacional de Catalunya, i per aquest motiu participà a l'homenatge al Dr. Carles Cardó, acabat de tornar de l'exili, el 1954 a la parròquia Santa juliana i Santa Semproniana, de Sant Adrià de Besòs, en una sala d'actes semi-subterrània. Van assistir a banda de Joan Triadú, el Dr. Joan Roig, Francesc Maspons, Esteve Albert, Joan Sales, Jordi Cots, J.M. Boix i Narcís de Carreras entre d'altres.

Cruz Hernán Arce Sánchez

Jove mort de manera violenta el 3 de setembre 2010 al barri del Besòs. Proposta de donar el nom al petit jardí on hi ha el monument a la sardana a la plaça Dr Fleming.

Salvador Baños Saura

El soldat (en servei militar) arrossegat per una onada durant un fort episodi de llevantada quan feia servei de guàrdia a la central de les 3 Xemeneies. Proposta d'espai proper o vinculat a la Central.

Joan Giralt Banús

Badalona (1922) – (20-08-2011). Des de 1927 va viure a Sant Adrià de Besòs.

Dibuixant de còmics, pintor, guionista.

Joan Comorera

Fundador del PSUC i primer secretari general. Durant la guerra i en representació del PSUC va ocupar diverses carteres als governs de la Generalitat de Catalunya presidits per Lluis Companys i Jover. Participà en els fets del Sis d’Octubre; condemnat a trenta anys de reclusió major.

El 26/ de gener de 1939 és dels últims dirigents del govern en abandonar la ciutat de Barcelona en entrar les tropes franquistes. Comorera s'aturarà al lloc de comandament de Sant Adrià de Besòs durant la retirada.

Marcela Gràcia i Elisa Sánchez

El 8 de juny de 1901 es va intentar casar a La Corunya ( Galícia , Espanya ) dues dones : Marcela Gràcia Ibeas i Elisa Sánchez Loriga.1 Per aconseguir Elisa va haver d'adoptar una identitat masculina : Mario Sánchez , figurant així en l'acta de matrimoni. Es tracta del primer intent de matrimoni homosexual d'Espanya del que es té constància registral. Ho van fer per l'Església, a la parròquia de Sant Jordi de la mateixa ciutat.Posteriorment el rector va descobrir l'engany, i van ser denunciades i perseguides. No obstant això , l'acta matrimonial mai va ser anul·lada.

Els següents noms poden ser homenatjats amb el sistema Stolpersteine en el lloc on va ser víctimes de les bombes o el Camp de la Bota on van ser afusellats en un memorial.

Adrianencs/ques víctimes dels bombardejos feixistes durant la guerra civil a Sant Adrià

16/08/1937 Cristina Iberducea Sánchez 50 anys
16/08/1937 Joana Giménez Ávila 46
16/08/1937 Maria Loren Herrero 42
16/08/1937 Enric Cuerpo Loren 42
16/08/1937 Gabriel Martínez Rodríguez 43
16/08/1937 Adoració Aguilera Hernández 39
16/08/1937 Pilar Alcaraz Gil 6
25/01/1938 Joaquina Andrés Ribera
25/04/1938 Ángela Batalla Casas 15
25/04/1938 Agustí Guissó Balada 74
12/05/1938 Josep Crespo Borràs 45
12/05/1938 Ángel Martínez Tejedor 47
12/05/1938 Manuel Paules Lleida 61
12/05/1938 Faustí Campo Ballarín 34
12/05/1938 Antoni Turmo Vidaller 37
12/05/1938 Angel Burillo Alfonso 41
12/05/1938 Joan Fernández Villanueva
12/05/1938 Pere Gregori Vilaloy
29/05/1938 Josep Perescó Chiva 16 

Josep Martí Vegas 16
22/08/1938 Josep Enrech Lasala 14
30/08/1938 Encarnació Galindo Gea 63

Adrianencs afusellats pel feixisme al Camp de la Bota

28/03/1939 Julián Caballero Pellejero

04/05/1939 Andreu Part Manuel

27/05/1939 Antonio Vivancos Lorente

14/03/1952 Ginés Urrea Piña

Exemple