L'actual pont de la Nacional II a Sant Adrià (Pont dels Passadors) va ser construït per presoners republicans com esclaus del franquisme
El
franquisme no es va conformar en bombardejar de manera indiscriminada la població civil de
Sant Adrià durant el conflicte o convertir el Camp de la Bota en el fossar de mort de 1700 persones afusellades. Aquelles persones que van poder
lliurar-se de la pena de mort commutades per llargues penes de presó
van ser utilitzats com a ma d'obra forçada i esclaus a la
construcció d'obres públiques amb la voluntat de castigar
els enemics del règim, disposant d'una mà d'obra barata i summament
dòcil.
Dels
variats sistemes que va dissenyar el Règim franquista per utilitzar
la mà d'obra dels presos en la construcció d'obres públiques, la
que més va perdurar en el temps va ser la dels Destacamentos penales,
ja que alguns es van mantenir en actiu fins a la avançada data de
1970. Els contractistes i indústries
que empraven aquesta classe de mà d'obra havien d'abonar a la
Prefectura del Servicio Nacional de Prisiones el salari íntegre que
pel seu treball correspondria pagar al reclús, tal com si es tractés
d'un obrer lliure, del qual es descomptava, 1,50 pessetes en concepte
de manutenció del pres.
La
gran majoria dels presos no van tenir més remei que acceptar la seva
integració en el programa de redempció de penes pel treball, no
només per la reducció de condemna que amb ella podien obtenir, per
cada dia treballat el reu aconseguia la reducció d'un dia de la pena
a la qual havia estat condemnat pel delicte de defensar la legalitat
democràticament establerta a la República, sinó, principalment,
per que aquest era l'únic manera de poder sustentar, encara que fos
de manera miserable, a les seves famílies amb els magres asignacions enviades a les famílies.
Els
primers Destacamentos Penales es van posar en marxa el 1939 i aviat el
sistema arriba a la seva
màxima
extensió en l'any 1943, exercici en què es va arribar a comptar amb
121 dependències arreu de l'Estat Espanyol.
És
precisament l'any 1943 quan a Sant Adrià de Besòs tenim constància
de com a mínim 70 presos treballant, en règim d'esclavisme i
treballs forçats, per a l'empresa Cimentaciones y Obras en la
construcció del actual pont sobre la Nacional II. L'obra va ser
promoguda per la Dirección de Puentes y Estructuras, Dirección General
de Carreteras y Caminos Vecinales del llavors Ministerio de Obras
Públicas i devia reconstruir el pont que una bessossada l'any 1937
havia enderrocat. L'execució va anar a càrrec de l'empresa
Cimentaciones y Obras, S.L. sent el seu projectista l'Enginyer,
Carlos Fernández Casado.
A l'enginyer encarregat Vicente Rogla Altet se li va reconèixer aquesta obra com recull La Vanguàrdia del 4 de març de 1947.
També hi va participar Carlos Fernández Casado que va ser el primer enginyer que va exercir com a membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
El de Sant Adrià va ser un Destacamento de Penales que comptava amb el reforç dels estaments eclesiàstics com ho demostra que fins o tot comptava amb un mossèn. Narciso Casanovas Pujol (Taradell, 1906 – Vic,1997) va ser capellà de la presó del Poblenou (any 1939), de la presó de Sant Elies (any 1941), del Destacament Penitenciari de Sant Adrià de Besòs (any 1943), i de la presó de dones al barri barceloní de les Corts (1944-45). Posteriorment el trobem vinculat a la docència com a professor de grec en el «Milá y Fontanals», en el «Verdaguer (https://www.boe.es/boe/dias/1962/01/23/pdfs/A01030-01033.pdf) i en el tribunal de proves per al cos de mestres com a sacerdot docent en 1964. (Escuela española - Año XXIV, núm. 1215, 30 de enero de 1964)
El rector de la parròquia de Sant Adrià de Besòs, Narciso Saguer, havia demanat al bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que assignés un sacerdot perquè «en esta parroquia trabajan en la construcción del Puente sobre el río Besós un notable número de reclusos que no pueden acudir al Templo Parroquial por no permitirlo las disposiciones Penitenciarias vigentes y también por las reducidas dimensiones de nuestra iglesia parroquial».
Cal dir que aquest pont va ser record de l'Estat Espanyol de ponts viga durant anys.
A l'enginyer encarregat Vicente Rogla Altet se li va reconèixer aquesta obra com recull La Vanguàrdia del 4 de març de 1947.
També hi va participar Carlos Fernández Casado que va ser el primer enginyer que va exercir com a membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
El de Sant Adrià va ser un Destacamento de Penales que comptava amb el reforç dels estaments eclesiàstics com ho demostra que fins o tot comptava amb un mossèn. Narciso Casanovas Pujol (Taradell, 1906 – Vic,1997) va ser capellà de la presó del Poblenou (any 1939), de la presó de Sant Elies (any 1941), del Destacament Penitenciari de Sant Adrià de Besòs (any 1943), i de la presó de dones al barri barceloní de les Corts (1944-45). Posteriorment el trobem vinculat a la docència com a professor de grec en el «Milá y Fontanals», en el «Verdaguer (https://www.boe.es/boe/dias/1962/01/23/pdfs/A01030-01033.pdf) i en el tribunal de proves per al cos de mestres com a sacerdot docent en 1964. (Escuela española - Año XXIV, núm. 1215, 30 de enero de 1964)
El rector de la parròquia de Sant Adrià de Besòs, Narciso Saguer, havia demanat al bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que assignés un sacerdot perquè «en esta parroquia trabajan en la construcción del Puente sobre el río Besós un notable número de reclusos que no pueden acudir al Templo Parroquial por no permitirlo las disposiciones Penitenciarias vigentes y también por las reducidas dimensiones de nuestra iglesia parroquial».
Cal dir que aquest pont va ser record de l'Estat Espanyol de ponts viga durant anys.
Un gran temporal de pluges, en la segona meitat del mes d'octubre de 1937, causà danys greus arreu de Catalunya i a les vies de comunicació. Les aigues s'endugueren el pont sobre el Besòs, a Sant Adrià .
Foto del 23 d'octubre de 1937
Reproduida de: VALLÉS, EDMOND. Història gràfica de la Catalunya autònoma. La Guerra (1936-1939). Edicions 62
Gràcies a les informacions que ens ha facilitat Pere Gusi (el seu pare tenia un conegut entre els treballadors esclaus) sabem que durant els treballs els presos esclaus els feien dormir vigilats a l'edifici de sorres que veieu a la següent fotografia a la dreta durant la construcció del pont i a l'antic escorxador de Sant Adrià ubicat on avui hi ha l'edifici de l'escola de musica munucipal Benet Baïls.
Foto del 23 d'octubre de 1937
Reproduida de: VALLÉS, EDMOND. Història gràfica de la Catalunya autònoma. La Guerra (1936-1939). Edicions 62
Gràcies a les informacions que ens ha facilitat Pere Gusi (el seu pare tenia un conegut entre els treballadors esclaus) sabem que durant els treballs els presos esclaus els feien dormir vigilats a l'edifici de sorres que veieu a la següent fotografia a la dreta durant la construcció del pont i a l'antic escorxador de Sant Adrià ubicat on avui hi ha l'edifici de l'escola de musica munucipal Benet Baïls.
Entre
d'altres presos destinats que van patir l'explotació en aquest
destacament de penals tenim constància de Joaquin Miquel Montes.
Joaquin Miquel va pertànyer a un grup de Joventuts Llibertaries que
van protagonitzar el primer intent de lluita antifranquista quan
encara hi havia fronts de guerra. El mateix 1939 un grup de joves de
15 a 23 anys (UJA-Unió de Joventuts Antifeixistes) de Santa Coloma, Sant
Adrià i Badalona s'organitzaren, redactaren i distribuiren
octavetes, atacaren una caserna de militars feixistes italians a Bon
Pastor, atacaren reconeguts falangistes acabalats per obtenir diners
i distribuir-los entre famílies republicanes que patien la
repressió, etc. Aviat però van ser detingudes 28 persones i
desmantellada l'organització aplicant dures penes, 5 penes de mort,
de les quals una es va portar a terme sent afusellat Manual Campeny
al Camp de la Bota, i els altres empresonats o enviat a camps de
concentració i de treballs forçats. Joaquin Miquel Montes que havia
estat un dels condemnats a mort, li van commutar per 30 anys de
reclusió i va ser destinat al Destacamento de Penales de Sant Adrià
per construir el Pont de la Nacional. Sabem però que per sort entre
l'octubre i desembre de l'any 1943 va aconseguir escapar-se.
Però
hi ha més per exemples d'adrianencs que van ser presos esclaus per
exemple en el camp de concentració d'Heliopolis a Sevilla. Aquest
seria un "dels primers d'Espanya" i va servir "de
model a que seria l'enginyeria esclavista del franquisme". Uns
250 presoners esclaus van construir un collector d'aigües
residuals per millorar una zona residencial edificada amb motiu de
l'Exposició Universal de 1929. (l'Exposició Internacional que és
va fer coordinadament amb Barcelona -Montjuïc-)
Presos
de Sant Adrià de Besòs
José
Cabero Beltrán
Àngel
Martínez Carro
Altre
centre amb presos de Sant Adrià van ser les Colonias Penitenciarias
Militarizadas en Montijo on condemnats a 30 anys de presó trobem a
Severiano
Carrasco Álvarez des del 10-06-45
José
Cardona Pujol des del 10-06-45
Magnífico trabajo de recuperación de la memoria hca de Sant Adrià. Enhorabuena Jose Luis
ResponEliminaMoltes gràcies
ResponEliminaMoltes gràcies
ResponElimina