Els Instituts Escola, una eina pel barri de la Mina de Sant Adrià i per tot el sistema educatiu públic Català
Aquest curs 2016-2017 s'ha
creat un Institut Escola al barri de La Mina de Sant Adrià, amb la fusió de
l'escola Mediterrània i l'Institut Fòrum 2004. Un Institut Escola que significa una nova
estructura organitzativa per intentar millorar l'èxit escolar al barri. Què vol
dir èxit escolar al barri de La Mina? Vol dir segurament reduir l'absentisme
escolar, vol dir segurament evitar l'abandonament a l'etapa de la secundària
obligatòria (ESO), vol dir augmentar la continuïtat dels alumnes a l'etapa post-obligatòria (via mòduls professionals o via Batxillerat),
vol dir augmentar el nombre d'alumnes que accedeixen a estudis universitaris,
vol dir segurament també augmentar el nivell d'implicació de les famílies en
l'educació dels seus fills i filles via la implicació i relació amb el centre
educatiu, èxit escolar al barri de La Mina a Sant Adrià vol dir doncs moltes
coses.
L'Institut Escola pot ser
una eina, ja que pot garantir la coherència del projecte educatiu
al llarg de l'escolarització obligatòria, i sobretot tot reduir l'impacte de la transició entre l'educació
Primària i la Secundària, fet que pot permetre la reducció de l'absentisme
escolar i de l'abandonament a l'ESO. L'Institut Escola suposa una possibilitat
d'apropar les famílies al centre i establir-hi noves vies de col·laboració de més
llarga durada i evitar el trencament d'aquests vincles en canviar de centre en
el canvi d'etapa.
Un institut mixt de noies i
nois, amb una pedagogia més que nova, revolucionaria, sense llibres, sense
exàmens, sense notes, sense càstigs, amb sortides fora de l'aula, introduint
l'exercici físic, ... Així era l'Institut Escola que la Generalitat
republicana va obrir en 1932 com a centre pilot. L'any següent, en 1933, es crearen dos nous Instituts Escola més: el Pi i Margall i l'Ausiàs March. Aquests
centres es sumaven a la renovació pedagògica iniciada a
Catalunya a principis del segle XX amb l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i
va continuar amb pedagogs com Alexandre Galí i Maria Montessori. Una renovació
pedagògica truncada per la formació de l'esperit nacional, nacional catòlic
concretament, de la dictadura franquista i que fins al tardofranquisme
no es va començar a poder recuperar gràcies a moviments com Rosa Sensat amb
Marta Mata al capdavant.
A l'Institut Escola ubicat al Parc de la Ciutadella on el català era
la llengua bàsica i l'ensenyament laic, on hi havia una continuïtat coordinada
de l'ensenyament primari a la secundària, on no només es transmetia informació,
no valia només saber, s'havia d'entendre, raonar, argumentar i on també es
transmetien valors com el companyerisme i l'altruisme, on els alumnes venien
d'arreu, ja que alumne
pagava en funció de la cèl·lula del pare, ... Segons el director de l'Institut
Escola, Josep Estalella: "El més
important dels principis metodològics és fer que el centre de gravetat de la
classe caigui en el noi i no en el professor. La tasca d'aquest és només
correctora, anivelladora, el noi ha de fer tot l'esforç per al seu
perfeccionament. No és ell una massa inerta, sinó un ésser viu. Ell observa,
treballa, investiga. I tot això ho fa amb plena llibertat, sense adonar-se compte que el
professor l'observa i el guia"
Aquesta experiència
d'Institut Escola va tenir però, una curta vida, en 1939 la dictadura no va
poder suportar tanta llibertat i el va clausurar. Penseu que a l'entrada de
bona part de les escoles de la 2a República hi havia escrit "Escola nova,
poble lliure". Per assegurar-se que s'eradicava de soca-rel l'ideari, la
dictadura franquista va depurar bona part dels mestres de l'Institut Escola.
Cinquanta anys més tard,
l'any 1989, l'Escola Costa i Llobera de Barcelona, nascuda el 1958 com a escola
privada, es va convertir en escola pública i va quedar administrativament
dividida en un centre d'infantil i primària, per una banda, i en una extensió
de l'Institut Joan Boscà per una altra. Tot i així va continuar funcionant com
un centre integrat. En juliol del 2010 es va aprovar la creació de l'Institut Escola
Costa i Llobera. Amb aquesta aprovació el centre havia recuperat, en el marc de
la Llei d'Educació de Catalunya (Llei 12.2009), el seu reconeixement com a
Institut Escola. Es reprenia l'experiència republicana. El mateix dia, a part
del Costa i Llobera, un acord de Govern aprovava la creació de 10 Instituts
Escola que acollirien en un mateix centre Educació Infantil, Primària i
Secundària amb infants de 3 a 16 anys.
La llei 12.2009, d'educació,
doncs, havia permès restablir la iniciativa perquè en el seu article 75, dedicat a la
denominació dels centres públics, s'hi pot llegir:
Actualment, els Institut Escola han recobrat la seva presència al
panorama educatiu català, potser tímidament quant a nombre, però amb força i voluntat efectiva de
renovar el model pedagògic no tant per ells mateixos, sinó pel que es fa al seu
interior. Podríem dir que els sistemes educatius canvien quan els centres
canvien, en aquest sentit els Institut Escola són una oportunitat en si mateixa.
Hom considera que en un
Institut Escola, en l'àmbit pedagògic, en ser un únic
centre per a l'etapa entre els tres i els 16 anys, s'aprofiten els coneixements
dels més grans per educar als més petits, s'evita que el canvi de centre a 12 anys creï
inseguretat en els alumnes i que es produeixi un trencament curricular i una
desconnexió metodològica. L'alumne canvia d'etapa (educativa), no de centre.
Aquesta transició natural entre etapes educatives disminueix l'ansietat dels
alumnes davant el canvi i l'adaptació a nous grups de treball i noves relacions
socials, permet als mestres mantenir una continuïtat curricular i una monitorització més profunda dels neguits i necessitats dels
alumnes i afavoreix una major implicació dels pares i mares al llarg de tota
l'estada al centre. El canvi de centre talla de soca-rel el treball de corresponsabilització amb les famílies que les escoles hagin pogut
desenvolupar al llarg de nou anys. Per la majoria de famílies el canvi de
centre a cada etapa suposa un moment de tensió, complexitat i dubte i, també,
de desconfiança en el sistema.
Els Instituts Escola contribueixen a facilitar el complicat pas de la primària a la secundària, que és un factor de risc important en el fracàs escolar. En aquests centres, els alumnes segueixen amb el mateix equip educatiu, al mateix espai físic i amb els mateixos grups de companys i referents. Pot facilitar una distribució – seqüenciació- del currículum més ajustada a les necessitats dels alumnes. La lluita contra l'abandonament escolar en barris i centres amb dificultats especials ha trobat en l'Institut Escola una eina de suport a alumnes i famílies amb necessitats especials.
En un estudi presentat en
juliol del 2012 pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema
Educatiu del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya van
estudiar-se bona part dels Instituts Escola que en
aquell moment aplegaven, en un mateix centre, l'oferta d'educació infantil,
primària i secundària i presenten, des d'aquest punt de vista, una estructuració
de l'ensenyament obligatori equivalent a la dels centres educatius dels països
nòrdics i denominat model de sistemes integrats. En l'estudi s'afirmava:
"El
professorat de la mostra que treballa als instituts escola destaca com a valors
centrals dels seus centres la coherència de la línia pedagògica en les etapes
obligatòries de l'ensenyament. Això els permet la interacció entre l'alumnat
dels diferents cicles i etapes, cosa que facilita la promoció de la cohesió de
l'alumnat, el treball cooperatiu i el respecte entre ells. També valoren
l'arrelament a l'entorn, la potenciació de la relació amb les famílies i la
participació de la comunitat educativa en les activitats i esdeveniments del
centre. El professorat dels IE també identifica com un valor central del seu
centre el treball cooperatiu entre el professorat i el foment del treball
autònom, crític i creatiu que porta l'alumnat a ser protagonista del seu
aprenentatge de manera no competitiva. Es remarca l'ús de les TIC com a eina
didàctica d'aprenentatge. Les famílies d'aquests centres valoren sobretot
l'educació integral de l'alumnat, que fomenta l'esperit crític, la
responsabilitat i la integració i el respecte per tot l'alumnat. Igual que els
docents, valoren la coherència pedagògica al llarg de tota l'escolarització, la
relació fluida entre famílies i centre i la celebració i foment
de les festes i tradicions catalanes".
El mateix estudi reflecteix entre altres conclusions que "es pot afirmar que els Instituts Escola són una iniciativa d'èxit en els termes analitzats en aquest estudi. És per això que pot proposar-se també incrementar el nombre d'aquestes iniciatives per ser projectes que generen valor afegit i vincles i cohesió de la comunitat escolar, en primera instància, al servei d'un projecte de desenvolupament global de l'alumnat en tota l'escolarització obligatòria. També es constata que aquestes iniciatives són valuoses en contextos de vulnerabilitat, tot i que el model pot tenir èxit en qualsevol context. Els Instituts Escola són un model de referència, i de la mateixa manera que cal identificar i potenciar altres models de referència en centres no integrats que es coordinen eficaçment en un territori, seria positiu que el nombre dels Instituts Escola fos superior als divuit actuals".
Per últim, en els últims
anys hem vist un increment de demanda d'escolarització en centres públics
enfront de centres privats-concertats. La formulació d'Instituts Escola públics
suposa a més eliminar un element de discriminació vers l'ensenyament privat
concertat que habitualment ja ofereix l'etapa 3-16 sostinguda amb diners públics.
Aquesta continuïtat entre etapes, és un element moltes vegades determinant quan
les famílies han d'escollir escola per als seus fills. Aquest criteri, tal com
està ara, beneficia els col·legis concertats enfront dels públics.
Per a saber més:
“Els
instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d’orientació”
Consell Superior d’Avaluació
del Sistema Educatiu, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya,
Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entrevista a
Marta del Campo, directora de l'Institut escola Sant Adrià de Besòs. 16 Març, 2017. A Desdelamina.net.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada