Els Instituts Escola, una eina pel barri de la Mina de Sant Adrià i per tot el sistema educatiu públic Català



Aquest curs 2016-2017 s'ha creat un Institut Escola al barri de La Mina de Sant Adrià, amb la fusió de l'escola Mediterrània i l'Institut Fòrum 2004. Un Institut Escola que significa una nova estructura organitzativa per intentar millorar l'èxit escolar al barri. Què vol dir èxit escolar al barri de La Mina? Vol dir segurament reduir l'absentisme escolar, vol dir segurament evitar l'abandonament a l'etapa de la secundària obligatòria (ESO), vol dir augmentar la continuïtat dels alumnes a l'etapa post-obligatòria (via mòduls professionals o via Batxillerat), vol dir augmentar el nombre d'alumnes que accedeixen a estudis universitaris, vol dir segurament també augmentar el nivell d'implicació de les famílies en l'educació dels seus fills i filles via la implicació i relació amb el centre educatiu, èxit escolar al barri de La Mina a Sant Adrià vol dir doncs moltes coses.



L'Institut Escola pot ser una eina, ja que pot garantir la coherència del projecte educatiu al llarg de l'escolarització obligatòria, i sobretot tot reduir l'impacte de la transició entre l'educació Primària i la Secundària, fet que pot permetre la reducció de l'absentisme escolar i de l'abandonament a l'ESO. L'Institut Escola suposa una possibilitat d'apropar les famílies al centre i establir-hi noves vies de col·laboració de més llarga durada i evitar el trencament d'aquests vincles en canviar de centre en el canvi d'etapa.

Un institut mixt de noies i nois, amb una pedagogia més que nova, revolucionaria, sense llibres, sense exàmens, sense notes, sense càstigs, amb sortides fora de l'aula, introduint l'exercici físic, ... Així era l'Institut Escola que la Generalitat republicana va obrir en 1932 com a centre pilot. L'any següent, en 1933, es crearen dos nous Instituts Escola més: el Pi i Margall i l'Ausiàs March. Aquests centres es sumaven a la renovació pedagògica iniciada a Catalunya a principis del segle XX amb l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i va continuar amb pedagogs com Alexandre Galí i Maria Montessori. Una renovació pedagògica truncada per la formació de l'esperit nacional, nacional catòlic concretament, de la dictadura franquista i que fins al tardofranquisme no es va començar a poder recuperar gràcies a moviments com Rosa Sensat amb Marta Mata al capdavant.

A l'Institut Escola ubicat al Parc de la Ciutadella on el català era la llengua bàsica i l'ensenyament laic, on hi havia una continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària, on no només es transmetia informació, no valia només saber, s'havia d'entendre, raonar, argumentar i on també es transmetien valors com el companyerisme i l'altruisme, on els alumnes venien d'arreu, ja que alumne pagava en funció de la cèl·lula del pare, ... Segons el director de l'Institut Escola, Josep Estalella: "El més important dels principis metodològics és fer que el centre de gravetat de la classe caigui en el noi i no en el professor. La tasca d'aquest és només correctora, anivelladora, el noi ha de fer tot l'esforç per al seu perfeccionament. No és ell una massa inerta, sinó un ésser viu. Ell observa, treballa, investiga. I tot això ho fa amb plena llibertat, sense adonar-se compte que el professor l'observa i el guia"


Aquesta experiència d'Institut Escola va tenir però, una curta vida, en 1939 la dictadura no va poder suportar tanta llibertat i el va clausurar. Penseu que a l'entrada de bona part de les escoles de la 2a República hi havia escrit "Escola nova, poble lliure". Per assegurar-se que s'eradicava de soca-rel l'ideari, la dictadura franquista va depurar bona part dels mestres de l'Institut Escola.

Cinquanta anys més tard, l'any 1989, l'Escola Costa i Llobera de Barcelona, nascuda el 1958 com a escola privada, es va convertir en escola pública i va quedar administrativament dividida en un centre d'infantil i primària, per una banda, i en una extensió de l'Institut Joan Boscà per una altra. Tot i així va continuar funcionant com un centre integrat. En juliol del 2010 es va aprovar la creació de l'Institut Escola Costa i Llobera. Amb aquesta aprovació el centre havia recuperat, en el marc de la Llei d'Educació de Catalunya (Llei 12.2009), el seu reconeixement com a Institut Escola. Es reprenia l'experiència republicana. El mateix dia, a part del Costa i Llobera, un acord de Govern aprovava la creació de 10 Instituts Escola que acollirien en un mateix centre Educació Infantil, Primària i Secundària amb infants de 3 a 16 anys.


La Llei d'educació de Catalunya, aprovada al Parlament de Catalunya el juliol del 2009, va permetre de nou la creació d'aquesta modalitat d'establiment educatiu que integra en un únic centre els nivells d'educació infantil i primària i els de secundària obligatòria, tot recuperant la millor tradició pedagògica iniciada vuitanta anys abans. Ja ningú dubtava de la necessitat de renovació per adaptar-se als canvis viscuts per la societat en els darrers anys.

La llei 12.2009, d'educació, doncs, havia permès restablir la iniciativa perquè en el seu article 75, dedicat a la denominació dels centres públics, s'hi pot llegir:

e) Institut escola: els centres públics que, entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària. L'alternança política, el pas del govern de progrés del Tripartit a un govern de CIU però, es va ocupar de paralitzar l'extensió del model i, en alguns casos, en va promoure directament el tancament.

Actualment, els Institut Escola han recobrat la seva presència al panorama educatiu català, potser tímidament quant a nombre, però amb força i voluntat efectiva de renovar el model pedagògic no tant per ells mateixos, sinó pel que es fa al seu interior. Podríem dir que els sistemes educatius canvien quan els centres canvien, en aquest sentit els Institut Escola són una oportunitat en si mateixa.

Hom considera que en un Institut Escola, en l'àmbit pedagògic, en ser un únic centre per a l'etapa entre els tres i els 16 anys, s'aprofiten els coneixements dels més grans per educar als més petits, s'evita que el canvi de centre a 12 anys creï inseguretat en els alumnes i que es produeixi un trencament curricular i una desconnexió metodològica. L'alumne canvia d'etapa (educativa), no de centre. Aquesta transició natural entre etapes educatives disminueix l'ansietat dels alumnes davant el canvi i l'adaptació a nous grups de treball i noves relacions socials, permet als mestres mantenir una continuïtat curricular i una monitorització més profunda dels neguits i necessitats dels alumnes i afavoreix una major implicació dels pares i mares al llarg de tota l'estada al centre. El canvi de centre talla de soca-rel el treball de corresponsabilització amb les famílies que les escoles hagin pogut desenvolupar al llarg de nou anys. Per la majoria de famílies el canvi de centre a cada etapa suposa un moment de tensió, complexitat i dubte i, també, de desconfiança en el sistema.

Els Instituts Escola contribueixen a facilitar el complicat pas de la primària a la secundària, que és un factor de risc important en el fracàs escolar. En aquests centres, els alumnes segueixen amb el mateix equip educatiu, al mateix espai físic i amb els mateixos grups de companys i referents. Pot facilitar una distribució – seqüenciació- del currículum més ajustada a les necessitats dels alumnes. La lluita contra l'abandonament escolar en barris i centres amb dificultats especials ha trobat en l'Institut Escola una eina de suport a alumnes i famílies amb necessitats especials.

En un estudi presentat en juliol del 2012 pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya van estudiar-se bona part dels Instituts Escola que en aquell moment aplegaven, en un mateix centre, l'oferta d'educació infantil, primària i secundària i presenten, des d'aquest punt de vista, una estructuració de l'ensenyament obligatori equivalent a la dels centres educatius dels països nòrdics i denominat model de sistemes integrats. En l'estudi s'afirmava:

"El professorat de la mostra que treballa als instituts escola destaca com a valors centrals dels seus centres la coherència de la línia pedagògica en les etapes obligatòries de l'ensenyament. Això els permet la interacció entre l'alumnat dels diferents cicles i etapes, cosa que facilita la promoció de la cohesió de l'alumnat, el treball cooperatiu i el respecte entre ells. També valoren l'arrelament a l'entorn, la potenciació de la relació amb les famílies i la participació de la comunitat educativa en les activitats i esdeveniments del centre. El professorat dels IE també identifica com un valor central del seu centre el treball cooperatiu entre el professorat i el foment del treball autònom, crític i creatiu que porta l'alumnat a ser protagonista del seu aprenentatge de manera no competitiva. Es remarca l'ús de les TIC com a eina didàctica d'aprenentatge. Les famílies d'aquests centres valoren sobretot l'educació integral de l'alumnat, que fomenta l'esperit crític, la responsabilitat i la integració i el respecte per tot l'alumnat. Igual que els docents, valoren la coherència pedagògica al llarg de tota l'escolarització, la relació fluida entre famílies i centre i la celebració i foment de les festes i tradicions catalanes".

El mateix estudi reflecteix entre altres conclusions que "es pot afirmar que els Instituts Escola són una iniciativa d'èxit en els termes analitzats en aquest estudi. És per això que pot proposar-se també incrementar el nombre d'aquestes iniciatives per ser projectes que generen valor afegit i vincles i cohesió de la comunitat escolar, en primera instància, al servei d'un projecte de desenvolupament global de l'alumnat en tota l'escolarització obligatòria. També es constata que aquestes iniciatives són valuoses en contextos de vulnerabilitat, tot i que el model pot tenir èxit en qualsevol context. Els Instituts Escola són un model de referència, i de la mateixa manera que cal identificar i potenciar altres models de referència en centres no integrats que es coordinen eficaçment en un territori, seria positiu que el nombre dels Instituts Escola fos superior als divuit actuals".

Per últim, en els últims anys hem vist un increment de demanda d'escolarització en centres públics enfront de centres privats-concertats. La formulació d'Instituts Escola públics suposa a més eliminar un element de discriminació vers l'ensenyament privat concertat que habitualment ja ofereix l'etapa 3-16 sostinguda amb diners públics. Aquesta continuïtat entre etapes, és un element moltes vegades determinant quan les famílies han d'escollir escola per als seus fills. Aquest criteri, tal com està ara, beneficia els col·legis concertats enfront dels públics.

Per a saber més:

“Els instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d’orientació”
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agressió acústica i de fums de la cua de maniobres d'ADIF i Renfe Operaciones al Barri de Via Trajana

EL SEVILLANO 30 HORES DE VIATGE A LA RECERCA D'UNA OPORTUNITAT

Llibre 'Florenci Bosch i Tubau. Memòria d'un oblit'