A què espera la civilització arribar a l’NII?

Article publicat al Diari de Badalona el 7 de juliol de 2017

http://www.diaridebadalona.com/sites/default/files/diari-pdf/BDN578.pdf

Els antics grecs van anomenar als pobles estrangers que consideraven menys civilitzats Bàrbars (βάρβαρος). A l'extrem de l'Imperi Romà hi havia els Limes, els límits, les fronteres que cap bàrbar havia de traspassar. Els antics exploradors quan no podien avançar més deixaven escrits als mapes que més enllà habitaven monstres. Per Star Trek en canvi l'última frontera era l'espai.

Doncs tot això el tram urbà de Nacional II, de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que travessa Sant Adrià i Badalona i la connecta amb Barcelona. Per exemple si circulem per la remodelada i agradablement pacificada Rambla Guipúscoa de sobte en arribar a Sant Adrià trobem una barbaritat de tram de fins a 8 carrils destinats íntegrament a la dictadura del cotxe. Hem arribat al Limes, a la frontera que sembla dissenyada per persuadir-nos que no passem. Fins i tot el carril bici desapareix, bé més exactament gira cua per retornar cap a la civilització. Si algú gosa creuar i s'endinsa en l'última frontera, en l'espai infinit destinat al cotxe, més infinit encara quan els cotxes són incapaços d'ocupar ni tan sols una petita fracció d'aquesta monstruositat. Paradoxalment sovint davant el monstre tendim a protegir-nos i la bicicleta es refugia a les minses voreres boterudes i mal “xingades” on se sent sa i estalvia, ja que el seu únic enemic allà és el vianant que té les de perdre en un espai tan microscòpic. Quant d'espai públic malbaratat per al transport privat.

Hem parlat dels vianants però són pocs els que gosen creuar més enllà de la seguretat de l'ombrívola Rambla Guipúscoa. Recorden haver llegit, de bon matí i mig adormits, en un mapa de l'estació de metro de La Pau que allà encara els carrers porten noms franquistes que és la versió de més enllà habiten monstres dels antics exploradors. Dia rere dia, hora rere hora desenes, centenars i milers de persones giren cua del seu passeig diari just en aquest punt final. Seria còmic si no fos tràgic.

Més enllà el karma entra en acció, el favoritisme vers el cotxe es gira en contra. La rotonda de l'Arc de Sant Adrià deu ser l'instrument de tortura més ben dissenyat per l'ésser humà. Un desafiament a les lleis de la natura. Un trencaclosques al qual li falten peces. Un problema matemàtic a l'espera de solució. Simplement és impossible encertar el moment oportú a passar, sempre ho fas malament. És el karma i és inútil enfrontar-se. La seva fotografia il·lustra la definició de nyapa urbanística.

Després creua la Ronda que no circula sota una llosa en aquest punt, malgrat anar soterrada, perdent l'oportunitat de crear un espai públic. Més enllà encara, a la frontera entre Sant Adrià i Badalona, l'NII perd força, però no s'ha aprofitat per restar espai al cotxe per ampliar voreres o optar per la rambla central com al carrer Guipúscoa, ni pel carril bici ni pel carril bus. Vaja que no opta per res. Que és pitjor que optar per alguna cosa i equivocar-se.

Des dels antics grecs hem assolit altes cotes de civilització però fa 100 anys el que es va considerar civilització va ser una industrialització alienant amb llargues jornades laborals de 12 hores inclòs els dissabtes, amb sous anèmics, sense cap mena de seguretat ni drets en el treball, amb indústries altament contaminants que van matar el riu Besòs i van tenyir de tòxics el litoral. Llavors es va imposar la dictadura del cotxe destinant a ell la major part de l'espai públic. Ara sabem que ser civilitzat vol dir no contaminar el planeta que ens dóna de menjar. A què espera la civilització a arribar a l'NII? Esperem que aviat.