Jo vaig ser un insubmís


Fa 25 anys vaig decidir desobeir i vaig negar-me a fer el Servei Militar obligatori. També vaig negar-me a fer cap Prestació Social Substitutòria.



Ho vaig fer per clares conviccions personals antimilitaristes, cultura de pau i per l'obsolet de l'institució.

#TalDiaComAvui fa #30anys el 28 de febrer de 1989, 57 joves de l'Estat Espanyol, 8 de catalans, van declarar-se en #Insubmissió als jutjats militars, per lluitar contrar el servei militar obligatori.

Fins el 1999, 15.000 joves catalans van declarar-se insubmissos.
Cal recordar també el moviment d'objectors de consciència, que sota el règim dictatorial franquista pretenia el reconeixement legal del dret a no realitzar el servei militar per motius de consciència. Van ser processats i empresonats en presons militars.

El 1984, el Congreso va aprovar una Llei d'Objecció de Consciència que establia una prestació social substitutòria (PSS) de 18 mesos, com a alternativa al servei militar obligatori.

Vaig oposar-me a fer el servei militar obligatori i també la PSS per considerar-ho incongruent, que trencava el meu projecte vital, que suposava ocupar llocs de treball amb un fals voluntarisme, perquè no volia fer cap alternativa a anar a l'exèrcit sinó que el que volia era no anar a fer la #milikk.

Amb la nostra desobediència negant-nos a fer el Servei Militar Obligatori i la #PSS vam aconseguir l'abolició  del servei militar obligatori a l'Estat el 31 de desembre de 2001.

Per saber més:

#Insubmissió: la lluita contra el servei militar obligatori - @senseficcio https://t.co/toezielFIs

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

1936. Llei d'avortament més progressista de tot Europa

PER L’ANUL·LACIÓ DEL JUDICI AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LLUÍS COMPANYS

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.