Jo vaig ser un insubmís


Fa 25 anys vaig decidir desobeir i vaig negar-me a fer el Servei Militar obligatori. També vaig negar-me a fer cap Prestació Social Substitutòria.



Ho vaig fer per clares conviccions personals antimilitaristes, cultura de pau i per l'obsolet de l'institució.

#TalDiaComAvui fa #30anys el 28 de febrer de 1989, 57 joves de l'Estat Espanyol, 8 de catalans, van declarar-se en #Insubmissió als jutjats militars, per lluitar contrar el servei militar obligatori.

Fins el 1999, 15.000 joves catalans van declarar-se insubmissos.
Cal recordar també el moviment d'objectors de consciència, que sota el règim dictatorial franquista pretenia el reconeixement legal del dret a no realitzar el servei militar per motius de consciència. Van ser processats i empresonats en presons militars.

El 1984, el Congreso va aprovar una Llei d'Objecció de Consciència que establia una prestació social substitutòria (PSS) de 18 mesos, com a alternativa al servei militar obligatori.

Vaig oposar-me a fer el servei militar obligatori i també la PSS per considerar-ho incongruent, que trencava el meu projecte vital, que suposava ocupar llocs de treball amb un fals voluntarisme, perquè no volia fer cap alternativa a anar a l'exèrcit sinó que el que volia era no anar a fer la #milikk.

Amb la nostra desobediència negant-nos a fer el Servei Militar Obligatori i la #PSS vam aconseguir l'abolició  del servei militar obligatori a l'Estat el 31 de desembre de 2001.

Per saber més:

#Insubmissió: la lluita contra el servei militar obligatori - @senseficcio https://t.co/toezielFIs

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

1936. Llei d'avortament més progressista de tot Europa

Imatge
Avui, que el Prtit Popular vol realitzar un cruel atemptat contra la llibertat del dret al seu propi cos de les dones, vull recordar que durant la República el Parlament de Catalunya va aprobar una llei de l’avortament molt vanguardista en relació a les de la resta d’Europa. Permetia, sota un estricte control, la interrupció artificial de l’embaras per raons terapéutiques, eugenésiques, neomalthusianes, étiques i sentimentals. A continuació reprodeixo el text del Decret aprobat el 25 de desembre de 1936 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 9 de gener de 1937. 1937 (Decret de regulació de la interrupció artificial de l’embaràs i ordre d’aplicació) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. -Núm .9. – Dissabte, 9 gener 1937 PRESIDÈNCIA DECRET La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d’acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d’un fet fins avui efectuat lluny de tot co...
Més informació

PER L’ANUL·LACIÓ DEL JUDICI AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LLUÍS COMPANYS

Imatge
El 15 d’octubre del 2012 s’ha commemorat 72 aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Lluís Companys i Jover va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, President del Parlament de Catalunya, Ministre del Govern Espanyol i President de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola. El President Lluís Companys va ser arrestat a França, a l’exili, l’agost de 1940 per agents alemanys de la Gestapo, entregat a les autoritats franquistes, empresonat al Castell de Montjuïc i sotmès a un judici sumaríssim. Lluis Companys va ser afusellat en compliment d’una sentencia dictada pel Consejo de Guerra de Oficiales Generales celebrat a Barcelona el 14 d’octubre de 1940 i en el que va ser acusat d’adhesió a la rebel·lió. Va ser el mateix General Francisco Franco qui va dictaminar que Lluís Companys i Jover fos executat a Barcelona, a través del enterado que va signar “ el caudillo ”. És imperdonable que tot un Pr...
Més informació

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

Imatge
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...
Més informació