Jo vaig ser un insubmís

Fa 25 anys vaig decidir desobeir i vaig negar-me a fer el Servei Militar obligatori. També vaig negar-me a fer cap Prestació Social Substitutòria.

Ho vaig fer per clares conviccions personals antimilitaristes, cultura de pau i per l'obsolet de l'institució.

#TalDiaComAvui fa #30anys el 28 de febrer de 1989, 57 joves de l'Estat Espanyol, 8 de catalans, van declarar-se en #Insubmissió als jutjats militars, per lluitar contrar el servei militar obligatori.

Fins el 1999, 15.000 joves catalans van declarar-se insubmissos.

Cal recordar també el moviment d'objectors de consciència, que sota el règim dictatorial franquista pretenia el reconeixement legal del dret a no realitzar el servei militar per motius de consciència. Van ser processats i empresonats en presons militars.

El 1984, el Congreso va aprovar una Llei d'Objecció de Consciència que establia una prestació social substitutòria (PSS) de 18 mesos, com a alternativa al servei militar obligatori.

Vaig oposar-me a fer el servei militar obligatori i també la PSS per considerar-ho incongruent, que trencava el meu projecte vital, que suposava ocupar llocs de treball amb un fals voluntarisme, perquè no volia fer cap alternativa a anar a l'exèrcit sinó que el que volia era no anar a fer la #milikk.

Amb la nostra desobediència negant-nos a fer el Servei Militar Obligatori i la #PSS vam aconseguir l'abolició  del servei militar obligatori a l'Estat el 31 de desembre de 2001.

Per saber més:

#Insubmissió: la lluita contra el servei militar obligatori - @senseficcio https://t.co/toezielFIs