Jo vaig ser un insubmís


Fa 25 anys vaig decidir desobeir i vaig negar-me a fer el Servei Militar obligatori. També vaig negar-me a fer cap Prestació Social Substitutòria.



Ho vaig fer per clares conviccions personals antimilitaristes, cultura de pau i per l'obsolet de l'institució.

#TalDiaComAvui fa #30anys el 28 de febrer de 1989, 57 joves de l'Estat Espanyol, 8 de catalans, van declarar-se en #Insubmissió als jutjats militars, per lluitar contrar el servei militar obligatori.

Fins el 1999, 15.000 joves catalans van declarar-se insubmissos.
Cal recordar també el moviment d'objectors de consciència, que sota el règim dictatorial franquista pretenia el reconeixement legal del dret a no realitzar el servei militar per motius de consciència. Van ser processats i empresonats en presons militars.

El 1984, el Congreso va aprovar una Llei d'Objecció de Consciència que establia una prestació social substitutòria (PSS) de 18 mesos, com a alternativa al servei militar obligatori.

Vaig oposar-me a fer el servei militar obligatori i també la PSS per considerar-ho incongruent, que trencava el meu projecte vital, que suposava ocupar llocs de treball amb un fals voluntarisme, perquè no volia fer cap alternativa a anar a l'exèrcit sinó que el que volia era no anar a fer la #milikk.

Amb la nostra desobediència negant-nos a fer el Servei Militar Obligatori i la #PSS vam aconseguir l'abolició  del servei militar obligatori a l'Estat el 31 de desembre de 2001.

Per saber més:

#Insubmissió: la lluita contra el servei militar obligatori - @senseficcio https://t.co/toezielFIs

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

José Álvarez Menéndez, Mauthausen, Número 3173.

Imatge
9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...
Més informació

L'actual pont de la Nacional II a Sant Adrià (Pont dels Passadors) va ser construït per presoners republicans com esclaus del franquisme

Imatge
Les tropes franquistes entraren a Sant Adrià de Besòs (Pla de Besòs) el 26 de gener de 1939 i van encetar una brutal i acarnissada repressió contra aquells que el seu delicte havia estat d'una manera o altra lluitar per defensar la legalitat republicana El franquisme no es va conformar en bombardejar de manera indiscriminada la població civil de Sant Adrià durant el conflicte o convertir el Camp de la Bota en el fossar de mort de 1700 persones afusellades. Aquelles persones que van poder lliurar-se de la pena de mort commutades per llargues penes de presó van ser utilitzats com a ma d'obra forçada i esclaus a la construcció d'obres públiques amb la voluntat de castigar els enemics del règim, disposant d'una mà d'obra barata i summament dòcil. Dels variats sistemes que va dissenyar el Règim franquista per utilitzar la mà d'obra dels presos en la construcció d'obres públiques, la que més va perdurar en el temps va ser la dels Destacamentos penales...
Més informació

Llibre 'Florenci Bosch i Tubau. Memòria d'un oblit'

Imatge
El 24 de febrer de 2020 va sortir a la llum el meu llibre biogràfic del poeta, actor, director, autor de teatre i pintor paisatgista de l'escola d'Olot d'èxit, però totalment oblidat: Florenci Bosch i Tubau. Disponible a Llibreries obertes https://llibreriesobertes.cat/product/florenci-bosch-i-tubau-memoria-dun-oblit/ Es un llibre d'història sí, però és un llibre que és llegeix com una història. La història és fruit de la meva investigació sobre Florenci Bosch i Tubau (Sant Andreu de Palomar, 1899 - Montevideo, 1954), un poeta, dramaturg, actor, director de teatre i pintor paisatgista de l'escola d'Olot. Avui totalment desconegut a casa nostra. Florenci després de publicar poesia, guanyar un premi al Jocs Florals i estrenar i publicar obres de teatre, va deixar d’escriure quan la dictadura de Primo de Rivera prohibeix fer-ho en català i tanca l'Ateneu del que formava part. En plena Guerra Civil comença a pintar de manera autodidact...
Més informació