Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

Fa 25 anys vaig decidir desobeir i vaig negar-me a fer el Servei Militar obligatori. També vaig negar-me a fer cap Prestació Social Substitutòria. Ho vaig fer per clares conviccions personals antimilitaristes, cultura de pau i per l'obsolet de l'institució. #TalDiaComAvui fa #30anys el 28 de febrer de 1989, 57 joves de l'Estat Espanyol, 8 de catalans, van declarar-se en #Insubmissió als jutjats militars, per lluitar contrar el servei militar obligatori. Fins el 1999, 15.000 joves catalans van declarar-se insubmissos. Cal recordar també el moviment d'objectors de consciència, que sota el règim dictatorial franquista pretenia el reconeixement legal del dret a no realitzar el servei militar per motius de consciència. Van ser processats i empresonats en presons militars. El 1984, el Congreso va aprovar una Llei d'Objecció de Consciència que establia una prestació social substitutòria (PSS) de 18 mesos, com a alternativa al servei militar obl

Tal dia com avui, encara que podria ser qualsevol dia, el dimecres 17 de gener de 1940 en el cinema ODEON de Sant Andreu, s'anunciava el programa doble "Margarita Gautier" i "Millonario a Sueldo". El cinema era allò que hi havia abans de Netflix, de Youtube, del Laser Disc, del vídeo Beta i del canal UHF, i era tan bo que fins i tot feien programa doble perquè una sola pel•lícula era incapaç d'omplir les ànsies de viure altres vides. En la que va ser la sala de cinema més gran de les sis que va arribar a tenir el barri de Sant Andreu de Palomar, aquell dia Greta Garbo a la pantalla de polsades infinites va il•luminar la gran platea allunyada de les malaltisses agorafòbiques i anorèxiques multi sales actuals. Una platea fruint de begudes gasificades que no prometien res més que calmar la set i lliure de crispetes que no estaven incloses a les cartilles de racionament. La pel•lícula "Margarita Gautier", que en realitat es deia "Camille" p

A Sant Andreu, al metro de l'L1 de Fabra i Puig, que és com dir l'inframón, perquè ja se sap que les càmeres les carrega el diable, hi sobreviu un fotomaton en el limbe dels nostàlgics vintage, de la modernitat hipster, de la urgència administrativa i de la fugaç felicitat d'un instant en companyia. Abans que les selfies, ja existien les selfies, d'ençà que en 1925 en ple cor de Nova York,  al 1659  de Broadway  Street  a Manhattan,  Anatol   Josepho  va instal·lar el primer  Photomaton  tal com el coneixem avui. Mai una simple cortineta que ni tan sols fa l'esforç d'arribar  al terra  ha proporcionat tanta discreció, ni mai un tamboret giratori ha estat tan democràtic sabent-se adaptar a la diversitat humana. Mai mig metre quadrat ha servit de record perpetu del final de divertides nits amnèsiques o mut testimoni d'indiscrecions. Res com un fotomaton per deixar palesa l'amistat indestructible d'amics i amigues que ara ja ni es truquen o per

Plànol de 1883 de l'Escola Pràctica d'Artilleria de Catalunya Arxiu de l'institut d'Història Militar de l'Exèrcit. Podem veure les línies de les pràctiques de tir de l'escola d'artilleria i el castell de les 4 torres, la desembocadura del riu Besòs, la línia de ferrocarril, la vila de Badalona, el Camp de la Bota/Pequín amb les barraques de pescadors. Camps de conreus, masies, zones de maresmes,... amb gran detall.

En gener de 2017 us parlava de com l'actual Pont de la Nacional II sobre el riu Besòs a Sant Adrià de Besòs, havia estat construït gràcies a un destacament de presos esclaus del règim franquista. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2017/01/lactual-pont-de-la-nacional-ii-sant.html Aquest no va ser l'únic cas, la utilització de la mà d'obra esclava va ser la base del sistema de repressió franquista arreu del país. També gent de Sant Adrià va ser repressaliada i convertida en mà d'obra esclava lluny. Aquest és el cas de l'adrianenc José Figueras Ibáñez. José Figueras Ibáñez, de Sant Adrià de Besòs, va ser un dels centenars de milers de persones que van patir la repressió organitzada de la dictadura militar franquista. José ho va pagar a treballar com a esclau en el Batalló de Treballadors Número 4  ( L' Almoraima , Castellar de la Frontera) en la construcció de la carretera que uneix Castellar amb  Sotogrande  i que encara avui podem fer servir. Les obre

9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda dels Pirineus