Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

ENDESA ha destruït un ric espai en biodiversitat de Sant Adrià en en desmantellar les estacades de 1913 i els anys 70 de la Central Tèrmica de les 3 Xemeneies de Sant Adrià.     Sant Adrià i Badalona són dos ciutats costaneres on en el segle XIX i XX va produir-se un fort procés d'industrialització que va produir una forta agressió al medi natural, especialment a la zona costanera degut a la pròpia construcció de les infraestructures i l'abocament d'aigües residuals. La forma costanera submarina d’aquesta zona és en general monòtona i no té accidents destacables, excepte alguns afloraments rocosos. La zona central de la costa de Sant Adrià i Badalona és la que té un pendent més gran, d’entre 2,5 i 2,7º, i es va suavitzant cap al nord (1,27º) i cap al riu Besòs (1,5º). Els materials del fons marí més proper al riu Besòs i a poca profunditat són sorres, argiles i llims procedents del propi riu; a partir dels 40-60 metres de fondària, hi ha sorres gruixud...

Aquesta seria una llista incomplerta de noms de persones que no trobem al nomenclator de la nostra ciutat i que potser Cruz Hernán Arce Sánchez Mort a Sant Adrià en 3 de setembre 2010 al barri del Besòs. La proposta podria ser donar el nom al petit jardí on hi ha el monument a la sardana a la plaça Dr Fleming o les pistes de Ecuavoley del Parc del Besòs on hi juga l'equip de la nostra ciutat la lliga catalana d'aquest esport. Salvador Baños Saura El soldat (en servei militar) arrossegat per una onada durant un fort episodi de llevantada quan feia servei de guàrdia a la central de les 3 Xemeneies. Proposta d'espai proper o vinculat a la Central. Joan Giralt Banús Badalona (1922) – (20-08-2011). Des de 1927 va viure a Sant Adrià de Besòs. Dibuixant, pintor, guionista. Com a dibuixant va conèixer l’excel·lència i el reconeixement internacional. Proposta de reproduir una vinyeta a la façada de la Biblioteca de Sant Adrià. Joan Comorera F...

Us deixo el conte il·lustrat que he escrit per al meu fill Mir per Sant Jordi.

La implantació de la nova línia de bus H14 a Sant Adrià de Besòs, que ha estat modificada unilateralment per TMB sobre el recorregut previst, provoca problemes de mobilitat a la població allunyant-se del concepte de servei públic. Tothom pot aportar suggeriments de millora a http://www.tmb.cat/ca/queixes-i-suggeriments Aquí teniu la que jo he presentat ( podeu copiar-la, modificar-la o fer-la servir com vulgueu) Atès la implantació el 15 de setembre vinent de la nova línia H14 i modificació H16. Atès l'eliminació el 15 de setembre de la línia 143. Atès l'eliminació en 2013 de la línia 43. Atès que un dels motius d'eliminació de la línia 43 va ser l'entrada futura en funcionament del H14 que permetia conectar sector Sant Adrià i barri Besòs amb Barcelona. Atès la variació unilateralment per part de TMB del recorregut de les noves línies H14 i H16 sobre els inicialment previstos. Atès que aquestes modificacions afecten a la mobilitat especialment de ge...

Avui, que el Prtit Popular vol realitzar un cruel atemptat contra la llibertat del dret al seu propi cos de les dones, vull recordar que durant la República el Parlament de Catalunya va aprobar una llei de l’avortament molt vanguardista en relació a les de la resta d’Europa. Permetia, sota un estricte control, la interrupció artificial de l’embaras per raons terapéutiques, eugenésiques, neomalthusianes, étiques i sentimentals. A continuació reprodeixo el text del Decret aprobat el 25 de desembre de 1936 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 9 de gener de 1937. 1937 (Decret de regulació de la interrupció artificial de l’embaràs i ordre d’aplicació) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. -Núm .9. – Dissabte, 9 gener 1937 PRESIDÈNCIA DECRET La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d’acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d’un fet fins avui efectuat lluny de tot co...

  Durant la postguerra va triomfar un microcotxe bo, bonic i, sobretot, barat: el Biscúter . Costava 35.000 pessetes, molt més econòmic que un cotxe importat. Tot i així, representava 3 anys de sou mitjà de l'època. La patent era francesa, però un grup d'empresaris catalans la van comprar. Al 1953 van constituir l'empresa Auto Nacional, S. A. i van situar la fàbrica a Sant Adrià de Besòs, que també va centralitzar la producció de les motocicletes Bultaco.   Durant 10 anys el Biscúter va ser el cotxe més popular. Es van produir 10.000 biplaces contant les versions furgoneta i coupé . Després va quedar eclipsat pel 600. Tot i així, la fàbrica amb altres usos encara resta dempeus. Cadena de producció dels tallers en el quals la fàbrica Autonacional de Barcelona produïa el Biscuter. / ARXIU MIGUEL PASCUAL LABORDA Què és un microcotxe? Si ens referim al vessant tècnic, ens ho explica el periodista belga Jacques Ickx, amb el seu personal estil humorístic, en ...

  Vaixell Mirotres navegant pel port de Barcelona Font : vidamarítima.com La construcció de vaixells mitjançant formigó armat és poc coneguda. L'industrial Joan Miro Trepat l'any 1900 al costat dels seus germans van crear la firma "Miró Trepat i Companyia", societat que es dedicava principalment a la construcció. L'any 1911 van crear la societat "Construccions i Paviments SA" conjuntament amb altres accionistes. Aquesta empresa va perdurar fins a l'any 1943, any en què va passar a formar part de "J. Miró Trepat SA" que va durar fins a l'any 1955. La principal activitat de totes les societats de les que va formar part era la construcció d'habitatge i obra pública. No obstant això, la gesta que el fa mereixedor de ser el protagonista d'aquest capítol ens remet a la seva segona empresa, la qual va utilitzar per construir vaixells de formigó armat durant la Primera Guerra Mundial. Catalunya per aquestes dates patia l'esca...