Des de Sant Andreu de Palomar - Jose Luis Muñoz

Plànol de 1883 de l'Escola Pràctica d'Artilleria de Catalunya Arxiu de l'institut d'Història Militar de l'Exèrcit. Podem veure les línies de les pràctiques de tir de l'escola d'artilleria i el castell de les 4 torres, la desembocadura del riu Besòs, la línia de ferrocarril, la vila de Badalona, el Camp de la Bota/Pequín amb les barraques de pescadors. Camps de conreus, masies, zones de maresmes,... amb gran detall.

En gener de 2017 us parlava de com l'actual Pont de la Nacional II sobre el riu Besòs a Sant Adrià de Besòs, havia estat construït gràcies a un destacament de presos esclaus del règim franquista. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2017/01/lactual-pont-de-la-nacional-ii-sant.html Aquest no va ser l'únic cas, la utilització de la mà d'obra esclava va ser la base del sistema de repressió franquista arreu del país. També gent de Sant Adrià va ser repressaliada i convertida en mà d'obra esclava lluny. Aquest és el cas de l'adrianenc José Figueras Ibáñez. José Figueras Ibáñez, de Sant Adrià de Besòs, va ser un dels centenars de milers de persones que van patir la repressió organitzada de la dictadura militar franquista. José ho va pagar a treballar com a esclau en el Batalló de Treballadors Número 4  ( L' Almoraima , Castellar de la Frontera) en la construcció de la carretera que uneix Castellar amb  Sotogrande  i que encara avui podem fer servir. Les obre...

9.000 persones és la tragèdia de persones de l'Estat espanyol que van ser deportats a Camps nazis entre els anys 1940 i 1945. Un d'ells va ser José Álvarez Menéndez de Sant Adrià de Besòs. José Álvarez Menéndez, havia nascut a  Xixón  el 6 d'octubre de 1912. Veí de Sant Adrià de Besòs, va ser vitraller, militant de CNT i membre de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs. L'Ateneu que havia iniciat les activitats el 17 de maig de 1932 era de caràcter anarquista i racionalista. Entre altres tasques va crear una escola, el Grup Escolar Floreal al carrer Fermí  Galán , a tocar del mercat, encara que va traslladar-se per ampliar espai a la Plaça Macià primer i a l'edifici  Polydor  definitivament en 1936. José Álvarez  Menéndez , amb l'ocupació franquista es veu obligat a exiliar-se en 1939 i es trobà entre la corrua de soldats i població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l'altra banda d...

Article publicat a La Vanguàrdia el 06/06/2017 Hi ha espais que la immediatesa de la quotidianitat sembla desposseir de valor igual que el sol de migdia mediterrani esmorteix els colors. Espais que no valorem prou perquè formen part del nostre dia a dia i el que és quotidià no és excepcional si no ho veiem amb ulls de primera vegada o mirada de paper couché de retoc fotogràfic. Com un mercat grec – Emporion - sota la columnata d'una moderna   Stoà   a l'Àgora, cada dimarts sota el quasi infinit bosc de columnes de l'Autopista   C31   entre Badalona i Sant Adrià s'estén una catifa multicolor babilònica de encara més infinits tenderols. Malgrat que està a cobert el mercat del dimarts no són unes sumptuoses galeries comercials a l'estil Víctor Manuel II de Milà, que tenen el mèrit d'haver introduït el terme "galeria", o de les Galeries   Saint   Hubert, de   Brussel·les , ni tan sols s'apropen a les galeries subterrànies, malgrat estar so...

Article publicat a La Vanguàrdia el 21/04/2017 Qui no ha somiat   a   poder viatjar a una època passada amb una màquina del temps? Les màquines del temps però no existeixen i potser no existiran mai, sinó tal vegada ja tindríem gent del futur entre nosaltres i més aviat, sovint sembla que hi ha gent entre nosaltres que encara viu en el passat. En canvi hi ha qui viatja per conèixer món. Qui no ha anat a l'altra punta del món i qui en canvi no visitat mai Sant Adrià de Besòs? Quan viatgem lluny en sentim intrèpids aventurers, malgrat el perill que ens anunciaven els antics exploradors que quan no podien avançar més deixaven escrits als mapes que més enllà habitaven monstres. Nosaltres però som capaços d'endinsar-nos en   el desconegut, nosaltres i un milió de turistes més que visiten el mateix indret que nosaltres cada any, i ens sentim exploradors aventurers passejant per un carrer d'una ciutat llunyana mirant aparadors de Zara, Mango,   H&M ,. .. fen...

Article publicat al Diari de Badalona el 7 de juliol de 2017 http://www.diaridebadalona.com/sites/default/files/diari-pdf/BDN578.pdf Els antics grecs van anomenar als pobles estrangers que consideraven menys civilitzats Bàrbars ( βάρβαρος ). A l'extrem de l'Imperi Romà hi havia els Limes , els límits, les fronteres que cap bàrbar havia de traspassar. Els antics exploradors quan no podien avançar més deixaven escrits als mapes que més enllà habitaven monstres. Per Star Trek en canvi l'última frontera era l'espai. Doncs tot això el tram urbà de Nacional II, de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que travessa Sant Adrià i Badalona i la connecta amb Barcelona. Per exemple si circulem per la remodelada i agradablement pacificada Rambla Guipúscoa de sobte en arribar a Sant Adrià trobem una barbaritat de tram de fins a 8 carrils destinats íntegrament a la dictadura del cotxe. Hem arribat al Limes, a la frontera que sembla dissenyada per persuadir-n...

Gràcies per aquest premi que crec no merèixer. De fet com no creia que m'ho donessin no havia reservat el dia original d'entrega. La pluja però es va encarregar d'aportar la solució. Vull agrair de manera especial i molt sincerament a Unesco Sant Adrià haver pensat en mi. Gràcies. Per a mi és més important fins i tot que rebre el premi, després de la sorpresa, que algú pensés que jo ho podia merèixer. Si em permeteu em sento com deia Marx (Groucho Marx) "No sé si hauria d'acceptar un premi que li donen a una persona com jo .... que no s'ho mereix". Encara sort que hi ha molts premis i queda compensat amb altres entitats i persones que sí que ho mereixen .... M'agrada que l'any que rebo jo el premi aquests es donin al Mhic just davant del Sevillano, on fa molts anys van arribar a Catalunya sense conèixe's ma mare i món pare. M'agrada rebre el premi al Mhic davant del Sevillano i més quan jo mateix no vaig néixer a Sant Adrià però...